El film d’animació Robot dreams, de Pablo Berger, s'ha emportat una de les cinc estatuetes a les quals optava dels premis de l’Associació Internacional de Pel·lícules Animades, els coneguts popularment com a Annie. Concretament, l'estrena en el món de l'animació del director s'ha endut el premi a millor pel·lícula independent, en l'avantsala dels Oscars per a la producció catalana, que competirà a Hollywood en la categoria de millor pel·lícula d'animació en la gala del 10 de març. Als Annie, la producció també optava a millor direcció, millor guió, millor disseny de personatges i millor storyboard.

Des que es va estrenar al Festival de Canes, la cinta no deixa de cultivar èxits, i ja ha guanyat el Gran Premi Contrechamp al Festival de Cine d’Animació d’Annecy, a més dels Goya i els Gaudí. A Espanya es va estrenar en el marc del Festival de Cine de Sitges, on va aconseguir el Gran Premi de Públic de la Secció Oficial. També ha aconseguit el Premi Especial del Jurat al festival Animation is Film de Los Angeles, als Estats Units.

Pablo Berger firma amb Robot dreams la seva primera incursió en el cinema d'animació. Una història sobre la soledat, la fragilitat de les relacions i el procés de pèrdua a partir de les aventures d'un gos solitari que decideix comprar un robot perquè li faci companyia. Amb la Nova York dels anys 80 com a teló de fons, el cineasta responsable l'exitosa Blancaneu –en què va homenatjar el cinema mut i en blanc i negre- adapta ara la novel·la gràfica homònima de Sara Varon.  

Seguidor fidel de la creativitat Hayao Miyazaki i Isao Takahata, dels estudis Ghibli, i inspirat pels seus records infantils de Heidi i Marco, Pablo Berger es va sentir “commogut” per l’aproximació que la novel·la gràfica Robot dreams feia sobre la pèrdua, un volum que va llegir abans d’emprendre el projecte de Blancaneu. Des de llavors, el procés fins que ha arribat a la gran pantalla ha estat llarg, de més de cinc anys.

Robot dreams –una producció de la catalana Arcadia Motion Pictures- parla d’un gos, el Dog, que es construeix un amic, el Robot, amb qui teixeix una relació molt estreta. Un dia, però, l’ha d’abandonar a contracor en una platja i tornar a afrontar el sentiment de pèrdua i soledat.

Tot i que en el llibre no queda clar que la ciutat on es desenvolupa la novel·la sigui Nova York, el director va tenir clar situar-hi la trama, una capital en què va viure una dècada entre els anys 80 i els 90 i que “ja no existeix”. El llargmetratge és mut però, segons Berger, l’animació li ha permès fer una pel·lícula “amb so”, on els personatges “criden i riuen, però sense diàlegs”. La música pop també és un element clau del film, trenat a partir de la cançó September, d’Earth, Wind and Fire. Alfonso de Vilallonga en torna a signar la banda sonora, en base de jazz i piano.