Segons les dades de l'Idescat actualment viuen a Catalunya 3876 ciutadans amb passaport armeni, una comunitat reduïda i concentrada, en un  85%, en l'àrea metropolitana de Barcelona. L'Associació d'Armènia a Catalunya Ararat, amb seu a Santa Coloma de Gramenet, exerceix d'eix vertebrador d'aquesta població i aquest 2015, coincidint amb la commemoració del centenari del genocidi armeni, en veu difusora d'aquells fets històrics que encara avui són negats per Turquia.

Sarkis Hakobyan és el president de l'associació Ararat. Com a portaveu de la comunitat armènia participa en les accions dutes a terme per donar a conèixer les matances -reconegudes com a genocidi per part de la comunitat internacional- que van acabar amb la vida de més d'un milió i mig d'armenis a l'imperi otomà durant la Primera Guerra Mundial i que es van iniciar el 24 d'abril del 1915 -avui fa cent anys-, amb la detenció a Istanbul de centenars d'intel·lectuals i professionals liberals armenis. 

-Quins objectius té l'associació Ararat?

-Treballem amb la comunitat armènia per la pervivència de la nostra identitat. Fem classes d'armeni per als nens, perquè aprenguin la llengua, la cultura, la historia i l'escriptura. I a més donem a conèixer la nostra cultura i especialment el tema del genocidi. De fet ara se'n parla per la commemoració del genocidi, però uns anys enrere aquí no se'n parlava del tema. Ens cal que es conegui aquest fet històric.

-Turquia es nega totalment a reconèixer el genocidi. Quina opinió té d'aquest posicionament?

-El posicionament turc és radical. Ho ha demostrat el seu president amb les seves últimes declaracions, negant completament el genocidi amb una política negacionista i d'extrem nacionalisme. Afirmen que no hi ha hagut genocidi, parlen de matances i morts en el marc de la Primera Guerra Mundial però no utilitzen la paraula genocidi. Però va haver-hi un genocidi. El mateix Raphael Lemkin quan l'any 47 encunya la paraula genocidi entén que s'aplica a les massacres produïdes a Armènia. És genocidi perquè és l'eliminació sistemàtica del poble armeni. La intenció de Turquia era eliminar el poble armeni del mapa i malgrat tot avui Armènia existeix i és un país que no ha oblidat la seva història i la seva llengua. 

-Perquè creu que les autoritats turques van dur a terme aquesta política?

-Va haver-hi la revolució dels Joves Turcs, que generen la idea del panturquisme, és a dir, que Turquia ha de ser només pels turcs i la resta de pobles de l'imperi otomà havien de canviar de religió o exiliar-se o els mataven. En aquells temps Turquia va perdre els Balcans, i en aquest context de pèrdua de territoris i la revolució dels Joves Turcs els armenis ja reclamàvem la nostra llibertat i aquí és on comencen les matances i el genocidi.

-Armènia és república independent des del 1991. Amb la independència s'han resolt els problemes i contenciosos amb els països veïns, com Turquia i Azerbaidjan?

-La independència ha donat a Armènia un lloc al món per defensar el seus problemes i posicionar-se, però encara hi ha moltes dificultats.

-El conflicte amb Azerbaidjan s'ha resolt?

-Hi ha una pau proclamada oficialment, però cada dia hi ha assassinats i tirotejos a les fronteres.

  -Es coneix prou la qüestió del genocidi a Catalunya?

-S'intenta que es conegui. Però el coneixement que hi ha a Catalunya no es pot comparar amb el que hi ha a altres regions d'Europa, com França, on hi ha una comunitat armènia molt important. A Catalunya els armenis van començar a arribar en els últims quinze anys. Ara, en aquest moment hi ha interès pel poble armeni, el Parlament de Catalunya ha reconegut el genocidi, i també ho ha fet l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, on tenim la seu.

-I Catalunya es coneix a Armènia?

-S'està coneixent.

-Com viu la comunitat armènia el procés sobiranista català? Es pot pensar que un país independitzat de fa poc ha de ser favorable a la independència de Catalunya?

-Cada país té la seva historia i és difícil fer comparacions. N'hi ha que estan a favor i n'hi ha que no.

-Com es commemora el genocidi a Armènia?

-Amb una importància notable. Hi haurà actes amb presencia internacional, amb els presidents de Rússia i França, i també una delegació espanyola. A més Turquia està fent el ridícul, perquè vol commemorar la batalla de Gal·lípoli el mateix 24 d'abril i convidar representants internacionals, quan no ho havien commemorat mai. Però la societat civil de Turquia està sensibilitzada per aquest tema i volen que se sàpiga. Alemanya va cometre l'holocaust i ho han reconegut.

-Quines relacions té Armènia amb Rússia?

-Som aliats estratègics. Rússia hi té interessos i bases, perquè avui en dia no es pot ser independent al cent per cent. Hi ha coses que encara depenen de Rússia.

-Hi ha cap possibilitat que Armènia s'integri a la Unió Europea?

-Hi ha col·laboració i cooperació, perquè Armènia pertany a la cultura europea, però geogràficament és un país eurasiàtic.

-Com creu que reaccionaria el govern armeni davant una eventual independència de Catalunya? 

-Jo puc donar la meva opinió només, i és que Catalunya ha donat suport a Armènia i acull armenis. Crec que tots els pobles tenen el dret d'autodeterminar-se i han de tenir prou llibertat per decidir què volen.
 

Armènia, 100 anys després

L'exposició 'Armènia, 100 anys després' recull imatges del fotògraf Andreu Fernàndez Foto: JP / ND   En el marc de la commemoració del centenari del genocidi armeni, el Centre Cívic Riu de Santa Coloma de Gramenet acull l'exposició fotogràfica 'Armènia, 100 anys després', un recull d'imatges del fotògraf Andreu Fernàndez, que recull l'esperit amb què Armènia viu la commemoració. Inaugurada el passat 21 d'abril amb un acte solemne en que un descendent de supervivents va encendre una espelma en record del milió i mig de víctimes ocasionades pels turcs, l'exposició es podrà visitar fins el 15 de maig. De dilluns a dijous de 16 a 21h i divendres de 16 a 18h.