L'historiador Joaquim Albareda ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2024 en Humanitats per l’obra Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII (Edicions 62), durant la cerimònia de lliurament dels prestigiosos guardons, que s'ha fet aquest migdia a l'Espai Endesa de Barcelona. Pel que fa a laresta depremis de recerca, El de Ciències ha estat per a Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació (Lynx), de Jordi Ruiz i David Camps. I el de Catalanística és per a Catalonia: A New History (Routledge), d’Andrew Dowling.
L’obra Triomfador (Males Herbes), de Joan Jordi Miralles, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2024; La llum mirada (Perifèric), de Vicenç Llorca, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia; Fèlix Fanés, amb La cinta vermella (Ensiola), el d’Assaig; Jordi Carrión (guió) i Sagar (dibuix), el Premi de Còmic per El museu (Norma Editorial); i Lola Badia, el de Traducció 2024 per La mort del rei Artús (Cal Carré). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.
Dins d'Arts Escèniques, l’obra Celebration. Un ball parlat, de Montse Colomé i Pujol, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa. Tot el que passarà a partir d’ara, dirigit per Glòria Balañà, s’endú el premi al teatre, mentre que el guardó a la trajectòria teatral ha anat a Nao Albet i Marcel Borràs. I el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a la millor aportació teòrica ha estat lliurat al I Simposi Internacional “Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica”, organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau. Finalment, en Literatura Infantil i Juvenil, el premi ha estat per a La lletra que tot ho canvia (Meraki), amb text d’Albert Besora i il·lustració d’Albert Asensio.
Reivindicar la cultura d'elit
Joaquim Noguero, cap del consell de redacció de Serra d’Or, ha destacat durant l'acte que la revista ha estat sempre "un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme". Noguero també ha fet referència a la cultura d’elit que durant anys s’ha vinculat a la revista i que vol dir "fer cultura amb memòria i amb nervi, i no té res a veure amb l’elitisme, si fem per explicar-la bé i per compartir-la amb tothom". "Fer cultura d’elit apel·la simplement a una mirada adulta. Això volen aquests premis. Això reclama la nostra revista. Una mirada adulta que es pot aplicar a qualsevol forma de cultura".
Manel Gasch: "Amor a les lletres, perseverança i estabilitat"
L'abat de Montserrat, Manel Gasch, ha fet referència en la seva intervenció a tres virtuts benedictines que afavoreixen la creativitat cultural, com és l’amor a les lletres, la perseverança i l’estabilitat: "Estabilitat en el cor de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra llengua, per la qual no ens atorguem cap mèrit, sinó el d’haver intentat comprendre els temps i les necessitats". Gasch ha esmentat el monjo i historiador Josep Massot, que parlava de la revista com un estri al servei de la llengua i la cultura catalanes, vetllant-ne sempre la correcció i l’excel·lència.
