En quatre anys, Solange ha fet unes quantes passes endavant. D'un escenari modest, però ple a vessar, amb el públic aclamant el nou hype de l'any 2013, a l'escenari més gran possible del Primavera Sound, amb una impressionant estesa humana. Centenars de milers de persones han pogut gaudir d'una proposta sòbria, elegant i mesurada, que només ha deixat espai per a la improvisació amb un descens de l'escenari. Imponent, de vermell, fent equilibris per seduir el públic de les primeres files i per tornar a pujar al seu domini.
 
És a l'escenari on Solange ho té tot controlat, en una precisió que deixa poc marge a la imaginació. Potser aquest és el secret d'aquest increïble èxit de masses, que en només quatre anys ha passat de ser una gran promesa a un gran estrella, sense deixar el realisme i la concreció. Sembla distant, però és una artista de carrer; sembla que no tingui pressa, però devora etapes i noves creacions; és la germana de Beyoncé i juga a ser idèntica sense assemblar-se en res.
 
Solange, coronada en l'actualitat com la "reina del neosoul", compta amb una carrera que arrenca amb només setze anys, com a membre de Destiny’s Child. El seu primer disc en solitari, Solo Star, és rebut amb entusiasme, però és True (2012), l'àlbum que ho canvia tot i li concedeix la corona d'un R&B no gaire allunyat de l'underground. Mai més seria "la germana de". A Seat At The Table (2016) la confirma com una artista de ferm compromís i que, alhora, no defuig de les llistes d'èxits.

El retorn de Bon Iver i el metall de Slayer

For Emma, Forever Ago presentava en societat la proposta musical de Justin Vernon, líder, ànima i veu de Bon Iver. Aleshores, també van ser al Primavera Sond, per tocar en la intimitat de l'Auditori. Aquell concert va ser memorable, una pedra de toc per una carrera que ha anat fent tombs i que s'ha volgut reinventar a cada nou disc. 22, A Million és una nova dimensió del talent de Vermon, singular i fascinant.
 
El concert ha suposat l'única aturada del músic a l'estat espanyol per presentar l'àlbum, un estranyíssim esclat de pop electrònic amb tocs celestials, una proposta que també manté en directe. I un recull de cançons que mostren allò que es pot fer amb creativitat, sintetitzadors, melodies gravitatòries i veus al límit de l'agut.

L'escenari Mango ha pogut gaudir d'una contundent dosi de death metal i black metal amb Slayer, uns clàssics indiscutibles sorgits de la maquinària frenètica dels 80. No han faltat les clàssiques empentes entre el públic, ni els clàssics cops de cap, tota una coreografia que subratlla la força poderosa de les guitarres. "Són una poderosa piconadora thrash capaç de marcar el rumb del metall extrem". Més de tres dècades els avalen i aquest dijous ho han demostrat, també, a Barcelona. Al Primavera Sound han presentat el seu darrer disc, Repentless (2015), el primer que graven després de la mort de Jeff Hanneman l'any 2013, guitarrista i cofundador de la banda.

Arcade Fire, concert sorpresa en un petit escenari
 
Una de les grans sorpreses del vespre ha estat el concert inesperat d'Arcade Fire, en un ring menut i obert als quatre vents, just davant de l'escenari Pirmavera. Han fet un set que ha encès els ànims dels fans més acèrrims. El recinte s'ha anat omplint de manera lenta, però contínua, fins arribar a ser un dels petits fenòmens del dia. A partir de dos quarts de nou, el grup ha regalat èxits com Rebellion o Neighborhood #3 a un públic que feia cara d'estar veient un autèntic miracle. Entrega total per un repertori a mida.