El 1916, el geòleg alemany Albrecht Penck va tenir la pensada de construir a la depressió de Qattara, al nord-oest d'Egipte, una central hidroelèctrica. Amb l'excavació d'un canal de desenes de quilòmetres, es duria aigua de la Mediterrània fins a una conca del desert de Líbia on s'hi construiria el mar artificial més gran del món. El projecte va ser descartat tantes vegades com diversos il·luminats el van anar desenterrant. Ara, però, una companyia que treballa per construir ciutats intel·ligents vol recuperar aquest somni. 

Aquest és el punt de partida de Tecnophoria (Vegueta Edicions), una novel·la escrita per Niklas Maak, professor d'Arquitectura a Frankfurt i Harvard, i crític del Frankfurter Allgemeine Zeitung. L'obra inclou elements de sàtira però és sobretot un advertiment contra la inconsciència davant el triomf d'unes noves tecnologies que, si s'alliberen de la vigilància humana, poden resultar devastadores. 

En la novel·la, l'entusiasme tecnològic s'obre pas sense contrapesos. Els tècnics alemanys que treballen en el projecte des dels anys 60 es van engrescant, estan convençuts que el canal podrà ser navegable, que sorgiran bancs de peixos, que la població de la regió, castigada per la fam, trobarà una sortida vital en el sector de la pesca. Però per inundar la depressió de Qattara cal fer avançar el canal i amb dinamita no n'hi haurà prou. Cal recórrer a detonacions nuclears.

L'autor és un intel·lectual crític no tant amb el que les noves tecnologies poden aportar sinó amb el que una adhesió entusiasta i acrítica pot suposar per al futur. Per Niklas Maak, el nou horitzó creat per la IA i l'eclosió digital ja és aquí i no acabem de captar la transcendència d'un fenomen que ha convertit els somnis visionaris, fins i tot els més delirants, en realitats factibles. Technophoria alerta del que pot passar just en un context de triomf -potser efímer- de tots els Elon Musk del món.