[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Fi4ZiNnLAPo[/youtube]

L'últim anunci de Tous els ha donat a conèixer al gran públic, però el grup format per Adrià Albareda (teclats), Guillem Haro (guitarra i veu principal), Xavi Haro (bateria) i Martí Maymó (baix), The Seihos, ja acumula trajectòria musical. A més, tot i que el baixista és també membre de Manel, The Seihos reivindica la seva singularitat. Formats fa deu anys, el grup barceloní presenta ara 'Farewell' (Warner, 2015), el seu tercer disc, un treball que més enllà de 'Where did the love go', el duet amb Vera Gottschall per l'anunci, inclou tretze cançons més, pensades a partir d'un punt de partida, sonar com en el directe.

-Amb quina idea encaren aquest nou disc?

-Guillem Haro: La idea que teníem era que sonés més com els directes, perquè aquesta crítica ens la feia molta gent, que els discos sonaven d'una manera i els directes d'una altra.

-M'afegeixo a aquesta crítica. Al vostre directe de presentació del disc 'II' al Petit Palau ja es notava aquesta diferència.

-G.H.: Fins ara ens produïa Pau Vallvé, que és molt amic nostre, i ho deixàvem a les seves mans, de manera que sempre acabava sonant més tranquil del directe. Aquest disc ens l'hem produït nosaltres, amb el Santos Berrocal a les mescles, i a més volíem fer cançons més roqueres i que sonés més potent, i a més fet entre els quatre, sense col·laboradors.

-Adrià Albareda: Però tampoc és un canvi radical d'estil. Busquem cançons alegres i que la gent s'ho passi bé.

-En aquest sentit, 'Farewell' és un disc més The Seihos que els anteriors?

-Martí Maymó: És un disc més The seihos en directe i és un disc fet exclusivament per nosaltres quatre. Ens hem adonat que quan fas un disc amb altre gent, la banda passa a ser una altra en el directe i en aquest hem tingut molt clar que l'havíem de gravar nosaltres quatre per portar-lo al directe nosaltres quatre i de forma superfidel.

-G.H.: I ens estalviem haver d'adaptar les cançons del disc al directe, perquè pràcticament ja ho tenim fet.

-Ja als anteriors discos hi havia la sensació que les cançons de The Seihos estaven predestinades a anar a anuncis publicitaris. Ara que heu posat música a l'espot de Tous, creieu que és així?

  -A.A.: Nosaltres no som un grup que fem cançons per gravar en un disc i no ensenyar-les fins que els disc està fet. Quan tenim una cançó acabada, encara que acabem de presentar el disc anterior, l'ensenyem. Per això pot ser que al concert de presentació de 'Farewell' hi hagi una o dues cançons noves, perquè també ens agrada presentar les cançons en directe i veure com reacciona la gent. Ens serveix per acabar les cançons o descartar-les segons com reacciona la gent en concert. Algunes han caigut del disc perquè no funcionaven bé en directe. Els directes ens van molt be per valorar si la gent li agrada i potser per això acaben sortint aquestes cançons. Segurament l'idioma ens fa pensar que les cançons podrien sonar en anuncis, no ets el primer que ens ho ha dit. Una cançó nostra, amb imatges i un producte al darrera pot funcionar, però la intenció no es fer música per a anuncis, això si de cas, ve després.

-I com va anar fer la música de l'anunci de Tous?

-A.A.: Va venir tot molt de casualitat. El director de l'anunci ens va escoltar i li va agradar la cançó, i va ser ell qui va convèncer la firma. Nosaltres tampoc no ens ho vam pensar gaire, pensem que si la cançó ha de sonar més i arriba a més gent és positiu per nosaltres. 

-És un bon moment per a un grup català fer música en anglès?

-M.M.: Ens preocupa poc. Vam començar a partir del nexe comú de quina musica escoltem i què volem tocar, vam aprendre a tocar junts i escoltàvem música en anglès. En Guillem i en Xavi han viscut als EUA tenen un domini important de la llengua. Vam començar a fer versions, i sense pensar-ho massa van sortir cançons nostres, en anglès. Potser les podríem fer en català o castellà, però no ho hem reflexionat. Si el Guillem no tingués el domini que té de l'anglès potser podria escriure cançons però no es podrien defensar bé, però no és el cas. 

-I aquest fet us permet cantar fora de Catalunya?

-G.H.: Hem tocat bastant per Espanya, però fora d'Espanya hi ha molts grups que canten en anglès i per tant el mercat s'amplia. Però és que no hi ha intencions grans o petites. Si va bé, molt bé, i si no, no passa res, però treballar les teves cançons en un territori que desconeixes és molt difícil. 

-Tinc la impressió que cantar en anglès va a cicles. Ara gairebé sou l'excepció.

-G.H.: Sí, hem viscut etapes que hi havia molts grups que cantaven en anglès i després molta gent es va passar al castellà o al català. Suposo que algun dia tornara l'anglès, però a nosaltres ens costa imaginar-nos cantant en un altre idioma que no fos l'anglès.

-A.A.: No diem mai que no, però si ho féssim ens diríem duna altra manera, seria un altre projecte.

  -Sovint es parla de The Seihos com el grup del baixista de Manel. Us molesta?

-G.H.: Cap problema. Ens coneixem de fa molts anys i quan van començar els vam ajudar molt. Els primers assajos els feien al nostre local i ara és al revés, nosaltres assagem al seu. Som tots amics, els vam ajudar i ells ens ajuden.

-Martí, al conèixer les dues cares de la moneda, Seihos cantant en anglès i Manel cantant en català, teniu en consideració que el públic reacciona de forma diferent?

-M.M.: Al final són dos grups diferents amb estils diferents, i el públic reacciona diferent perquè li agraden coses diferents. N'hi ha que els agraden els dos, n'hi ha que no els agraden els Manel i m'ho diuen i són superfans dels Seihos. A mi em va superbé poder tocar en dos grups i que duri. Crec que a cap fan de The Seihos li sembla un problema la llengua.

-Per acabar, que fan els Manel en aquests moments?

-M.M.: Bé, descansant.