El 28 de maig del 1912, avui fa 100 anys, naixia a Barcelona Avel·lí Artís i Gener, un artista polifacètic que ha passat a la història amb el pseudònim que va crear unint les segones síl·labes dels seus cognoms. D’Artís, -tís-, i de Gener, -ner-. Un accident de moto li va fer perdre l’ull dret, que sempre portaria tapat amb el seu característic pegat negre.

Des de ben jove, i ben bé fins a la seva mort el 7 de maig del 2000, Tísner va exercir els oficis de periodista, ninotaire, escriptor, traductor, corrector, escenògraf, enigmista i, fins i tot, director artístic de publicitat. Professional polifacètic, Tísner va iniciar-se com a periodista el 1928, a 16 anys d’edat, col·laborant al setmanari ‘Papitu’. Ben aviat es dedicarà a fer dibuixos i acudits, i el 1931 ja publicava a El Be Negre. Durant la Segona República va treballar, entre d’altres a La Publicitat i a L’Esquella de la Torratxa, setmanari satíric del qual va esdevenir director. Ja a la guerra civil, Artís i Gener va combatre al front d’Aragó i el de l’Ebre, enquadrat en la 60a Divisió de l’Exèrcit, on va posar el seu talent com a dibuixant a disposició del servei cartogràfic. En record del seu pas per la guerra publicarà, el 1945, ‘556 Brigada Mixta.
 

Acabada la guerra, i com tants altres catalans, Tísner va marxar a l’exili, concretament a Mèxic, país on va viure 25 anys, i on va escriure la seva novel·la més coneguda, ‘Paraules d’Opòton el vell’ (publicada el 1968) i va col·laborar en el seguit de publicacions que editaven els refugiats catalans al país nord-americà.
 

L’any 1965, sense renunciar al seu catalanisme, opta per tornar a Catalunya, on en un primer moment el règim li posa dificultats per exercir de periodista. Més tard però, publica a ‘El Correo Catalán’ i, amb l’arribada de la democràcia, treballarà en mitjans com ‘Avui’, ‘El Periódico’ o ‘Serra d’Or’, entre d’altres. En paral·lel desenvoluparà la seva tasca com a escriptor –‘Prohibida l’evasió’, 1969; ‘L’enquesta del Canal 4’, 1973; Ciris trencats, 1997; Més ciris trencats, 1998,...- i com a traductor –‘A sang freda’, de Truman Capote; ‘Cent anys de Solitud’, de Gabriel García Márquez; ‘Holocaust’, de Gerald Green, etcètera. Les seves obres, llevat de ‘Paraules d’Opòton el vell’ (dreta) estan descatalogades, fet que ha portat la seva família a anunciar que en breu estaran disponibles a Internet.
 

A partir del 1984 dóna sortida a la seva faceta d’enigmista elaborant els mots encreuats de ‘La Vanguardia’ primer, i d’’El País’ després i es va convertir en promotor de la versió catalana del popular joc de paraules Scrabble.

 

Candidat a senador
 

Fidel a les seves conviccions catalanistes, Tísner va intentar sumar la carrera política a la seva trajectòria professional, però no va tenir èxit. Va presentar-se com a candidat a senador per Nacionalistes d’Esquerra a les eleccions legislatives del 1982. No va ser escollit. A més, l’any 1993 es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1988 i el premi de crítica Serra d’Or el 1990, va fundar i presidir a principis dels noranta l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. L’any 1997 va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Tres anys més tard, el 7 de maig del 2000, Avel·lí Artís Gener va morir a 87 anys a causa d’un infart de miocardi.

Tísner era cunyat de l’escriptor Pere Calders i cosí del periodista Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs, més conegut com Sempronio.

 

Homenatges i recordatoris

En una iniciativa singular per recordar el centenari del seu naixement, els diaris de paper ‘El Punt Avui', 'El Periódico', 'Ara', 'La Vanguardia' i 'El País' publiquen aquest dilluns la mateixa graella de mots encreuats, l’última que va publicar Tísner el 20 de juny de 1990. A més, com a promotor de l’Scrabble en català, diumenge es va celebrar a Barcelona una partida multitudinària, que volia recordar la que Tísner mateix va dirigir l'any 1991 per presentar la primera edició catalana.

Així mateix, la seva estada a Mèxic serà recordada dimecres, 30 de maig, en un acte d’homenatge organitzat per l’Associació Cultural Mexicano Catalana a Barcelona en què hi seran presents els fills de Tísner, Raimon, Mireia i Mònica, l’escriptor Màrius Serra i el lingüista mexicà Carlos Guzmán, autor d’un treball sobre ‘Paraules d’Opòton el vell’.