Brams presenta nou disc, 'anem tancant les portes de la por' Foto: Bernat Ferrer / Nació Digital'Anem tancant les portes de la por'. Aquest és el títol del nou disc de Brams, la banda comandada per Francesc Ribera, 'Titot', que després de retornar als escenaris l'any 2010 presenta ara un treball que parteix de la superació de la por per articular el seu missatge polític, sempre en favor de la independència.
Titot, que actualment combina la seva faceta artística amb la feina de regidor a l'ajuntament de Berga per la CUP, recorda que sempre ha defensat la banda com a vehicle per difondre idees però alerta que en l'actual moment polític és més difícil fer nous temes “perquè tot caduca ràpidament”. Tot i això, l'auge de l'independentisme no és aliè a un disc que té com a primer single 'Història d'Espanya (explicada pels espanyols)'
-Brams és un grup en actiu o el repesquen quan toca?
-Quan vam plegar, pensàvem que plegàvem de veritat, n'estàvem convençuts. Però és que ens ho passem molt bé, som una colla d'amics. Vam fer la gira dels vint anys pensant que era allò i prou, però va anar tant bé que entenem que el grup està al nostre servei i no a l'inrevés.
-Manté en actiu algun altre projecte musical?
-Amb Mesclat fem molt poca cosa, no estem de gira ni preparant disc. A part d'això faig alguna cosa amb Josep Maria Cantimplora, sobretot a l'hivern, i Ara Mateix està acabat. Però amb Brams teníem ganes de fer coses i ha funcionat. Ara fem més concerts que abans.
-Brams és Titot o és bastant més que Titot?
-No, Brams per sort és bastant més. En cap cas podria ser jo i una altra banda, això seria una altra cosa, com ho van ser Ara Mateix i Dijous Paella.
-Tenen molt públic jove?
-Sí, ho vam veure a la gira de retorn. Si no haguéssim vist que una nova generació s'apuntava no hauríem continuat.
-És més fàcil fer un disc ara, amb un moment polític amb tantes coses a dir?
-Doncs no, t'equivoques completament. La gent em diu que amb les coses que passen deu ser molt fàcil fer un disc, i justament, totes aquestes coses que passen són molt efímeres i per això no se m'acut fer una cançó sobre la consulta, perquè quedaria obsoleta si algú decideix que en lloc de consulta es fan plebiscitàries. És difícil fer cançons en aquests temps, tot caduca molt ràpid. Nosaltres sempre hem parlat d'independència i de futur, però ara...
-...els ha atrapat la història?
-Sí, i això descol·loca. No podem parlar en els mateixos termes de fa deu anys.
-Brams va néixer com a altaveu per difondre idees, continua sent aquest l'objectiu?
-Ho és, però hi ha idees que no cal difondre. Fa anys un concert de Brams era l'únic lloc on podies veure estelades.
-Se senten responsables de que l'independentisme sigui avui majoritari?
-Alguna cosa hi devem tenir a veure, amb tota la humilitat. Però fa uns anys només podies veure estelades en un concert. No n'hi havia als balcons i a la Diada en veies tres comptades. Ara la situació és absolutament diferent. Però hi ha feina a fer i això s'ha de dotar de contingut, que no sigui estètic o es pugui segrestar, abaratir o desvirtuar. Però ningú pot dir que ara ens pugem al carro perquè sempre hi hem estat, a dalt no ho se, però empenyent o tibant sí. I per tant seria absurd que ara féssim un disc i no en parléssim d'això.
-Absurd i inconcebible.
-Però alhora és molt difícil. He estat molts mesos a fer totes les lletres, més d'un any. I he trobat el fil, que és la pèrdua de la por, gràcies a un moment que jo situo amb la consulta d'Arenys de Munt, allà vam superar la por. Sempre han intentat mantenir la por, amb allò que cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys o l'amenaça de quedar fora de la Unió Europea, que tampoc no fa tanta por.
-Vostè és, a més de cantant, regidor de la CUP a Berga. Això de quedar fora de la Unió Europea no els preocupa gaire.
-Nosaltres encantats de la vida, per a nosaltres la independència i sortir de la Unió Europea és doble premi, però per a mi hi ha uns mecanismes diferents quan faig de cantant o de regidor. Un partit polític és una eina, serveix per al que serveix.
-Com se sent en el paper de polític?
-És que jo polític n'he sigut sempre.
-Si em perdona fins ara només feia mítings i ara ha de debatre amb gent que pensa molt diferent a vostè.
-Sí, però a l'Ajuntament no hi ha gaires debats ideològics i quan hi són quasi mai entren cos a cos. Nosaltres ens hem acostumat a que quan votem 'no' és perquè presentem un projecte alternatiu i si no som capaços de tenir una idea millor ens abstenim. Això porta una feina molt diferent a la del combat dialèctic.
-Repetirà com a candidat a les properes eleccions?
-Jo m'hi trobo bé, en un altre àmbit no, però en aquest sí. Si es pot fer una llista que segueixi fent projectes, sí.
-Pel que fa al procés sobiranista, com creu que acabarà tot plegat?
-Bé, punt. És difícil de dir. Per això el disc es diu 'Anem tancant les portes de la por', perquè encara les estem tancant i encara pot haver que algú es faci enrere.
-Veu risc de contraoferta per aigualir el procés?
-Sí, tard o d'hora arribara arribarà la contraoferta, però també es molt difícil que s'accepti.
-Serà frustrant que tot acabi en una contraoferta?
-Voldrà dir que el procés no era tal, però ha de vigilar molt qui proclami la renúncia al procés perquè pot passar que es giri i no tingui ningú al darrera i que es rendeixi sol. Això pot passar, que es rendeixi el general i l'exèrcit continuï.
-I com veu la resposta unionista?
-Cadascú està instal·lat a la seva realitat, i amb un exercici d'empatia puc entendre perfectament el PP o Ciutadans, perquè el fet de situar la democràcia per sobre de la llei o a l'inrevés depèn de si la llei t'afavoreix o no, és així de clar. En el tema de la llengua tot depèn de si Catalunya és Espanya o no ho és. Nosaltres sempre defensarem que la democràcia està per sobre de les lleis i ells just al contrari, perquè el problema de fons és si Catalunya és subjecte polític o no ho és, i tot orbita a partir d'aquí,
-CUP ha renunciat al canvi social i als Països Catalans per sumar-se al procés?
-Em costa parlar en nom de la CUP perquè només sóc un regidor, però crec que no, nosaltres diem 'independència per a canviar-ho tot', per deixar clar que la creació d'un nou estat ha de portar implícit un canvi de paradigma. Entenem que no hem de renunciar a res, però una cosa és l'objectiu i una altra cosa somniar que tot sigui al mateix dia.
-La independència no és una finalitat, doncs?
-No, en absolut. És una eina per fer un país millor. No és canviar una bandera per una altra i prou.
-Sense Convergència no hi ha independència?
-No hi estic d'acord. Convergència ha canviat, però quan van fer el canvi es van trobar que molts no se'n fiaven i per això va créixer Esquerra i la CUP va entrar al Parlament.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Bobsuljyxzg[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Bobsuljyxzg[/youtube]
