El Misteri de la Selva és un dels dos únics drames assumpcionistes, junt amb el d'Elx, que es conserva i es representa. El de la Selva del Camp, al Baix Camp, és el més antic que es conserva sencer en una llengua romànica, el català. Data del segle XIV, és un text anònim, de vocabulari cortès i sobri però que incorpora trets d'humor a través de personatges com els jueus i els dimonis. L'obra es canta en bona part a viva veu i per implicar el públic mesclava els cants litúrgics gregorians i polifònics amb música popular. Aquest diumenge i dilluns es celebra el 32è cicle de representacions mentre el drama sacre espera ser catalogat pel Departament de Cultura dintre del patrimoni festiu català.

Aquest cap de setmana es compliran 32 edicions del cicle de representacions del Misteri de la Selva, a la Selva del Camp. Tota "una fita aconseguida", com ha puntat Núria Cavallé, responsable de comunicació del Misteri, després que l'any 1980, un grup de selvatans posés en marxa un dels projectes més importants del municipi amb la primera representació d'aquesta obra única a Catalunya. 32 anys després, uns 200 veïns participen voluntàriament, com a col·laboradors, organitzadors i actors aficionats en aquestes representacions. Segons ha apuntat Cavallé, el Misteri s'ha convertit en "la tradició que ens identifica més. És un punt de trobada i un element de cohesió social que ens ajuda a fer pinya".

és que la Selva del Camp reivindica la importància d'aquest drama sacre i la seva representació, i lluita perquè es reconegui com un dels esdeveniments culturals de primer ordre a Catalunya. El text data del segle XIV, és anònim, i destaca pel seu refinat lèxic trobadoresc i pels cants a viva veu. La seva singularitat rau en la seva antiguitat, és el drama assumpcionista més antic que es conserva sencer i es representa en una llengua romànica, el català. Com ha explicat Cavallé, l'escenari és totalment horitzontal, sense tramoia aèria, dos aspectes que el diferencien del Misteri d'Elx, que és "més evolucionat en aquest sentit".

Altres trets característics són l'aparició dels dimonis, l'humor o la mescla de músiques. "Els dimonis apareixen amb la funció de desdramatitzar l'argument, -la mort de Maria-, i aportar notes còmiques", ha detallat Cavallé, com també fan els personatges dels jueus. El simbolisme entre el bé i el mal i les lliçons catequistes són constants. L'espai escènic es divideix entre l'est, el paradís i el cel, per on surt el sol, i l'oest, on es pon l'astre i on es vol representar la mort i l'infern. I amb la música, "només canten els bons de la pel·lícula", ha suavitzat la responsable del Misteri.

Els cants a viva veu són només per a Jesús, Maria o els Sants. No canten ni dimonis ni jueus. Són cants gregorians i pertanyents a la polifonia dels segles XIII i XIV que, també amb vocació alliçonadora, es barrejaven amb cants populars, que la gent coneixia, amb l'objectiu d'adoctrinar-los i implicar-los en el missatge de la representació.

Reconeixement

El Misteri de la Selva ha arrelat i ha aconseguit reconeixements com el Premi Nacional de Cultura Popular a la millor iniciativa artística popular ex-aequo l'any 1994. Tot i això, espera ara ser catalogat dins el patrimoni festiu de Catalunya. "Serà una manera d'oficialitzar aquesta tradició i potser la via per donar-nos a conèixer una mica més", ha dit Cavallé. I és que l'objectiu que persegueixen els selvatans és aconseguir el reconeixement que tenen altres representacions del cicle de teatre tradicional i popular català com les passions de la Quaresma. "És un espectacle que val la pena, que desperta els sentits i que s'ha de sentir", ha remarcat Núria Cavallé. Una oferta, assegura, diferent per aquestes dates de ple agost i que no deixa indiferent. La prova són els més de 600 espectadors que repeteixen cada any.

Un text únic

La Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria es conserva en un únic manuscrit de finals del segle XIV a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. És anterior al misteri de València, del primer terç del segle XV i també és anterior al misteri d'Elx, que data de la primera meitat del segle XVII, tot i que alguns elements de la llengua en què està escrit apunten igualment al segle XV.

La Representació va ser descoberta per mossèn Joan Pié i Faydella, historiador de la vila de la Selva, escrita en una petita llibreta de caràcter miscel·lani on com a escrts més antics hi ha una llista de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral a mitjan segle XIV. Tot i que se'n desconeix l'autoria, es creu que la seva redacció ha d'estar vinculada a la ciutat de Tarragona. En primer lloc per les referències a la croada musulmana a la ciutat, la referència a l'església medieval de Santa Maria del Miracle, que estava dins de l'amfiteatre romà de Tarragona, i per la petició al rei que es va fer l'any 1.388 des de l'Arxiu de la Corona d'Aragó per representar el Misteri a la Plaça de la Font de Tarragona.