L'escriptor Ferran Torrent (Sedaví, 1951) retrata la crítica situació d'una societat valenciana tenallada per la corrupció i l'especulació a la seva última novel·la, 'Un dinar un dia qualsevol' (Columna, 2015), una obra que va començar com un assaig d'investigació sobre les trames corruptes del País Valencià i que ha acabat esdevenint una novel·la davant la impossibilitat de l'autor de "demostrar tot allò que em contaven".

I és que Torrent, que aquesta setmana va voler presentar el llibre a Barcelona en un espai que ha estat testimoni de trames poc clares com el restaurant La Camarga, es va adonar que la magnitud dels fets compilats per al seu assaig, "tot i ser reals, eren indemostrables". Dit i fet, va començar a donar forma a 'Un dinar un dia qualsevol', una ficció basada en dos fets reals, el cas de la venda dels solar del Mestalla i la troballa d'un cadàver en un abocador.

A partir d'aquí, l'escriptor estira del fil per bastir una trama que vol ser un retrat de la societat valenciana i dels ressorts del poder, encara molt ancorats en pràctiques caciquils. "Al País Valencià es governa entrant al bar i dient 'està tot pagat'", assegura Torrent per definir les actuacions dels governants, és a dir, del Partit Popular, en les darreres dècades.

El míting de Mestalla com a origen de tot

De fet, aprofitant aquest retaule de la corrupció, Torrent s'atreveix a fixar un punt d'inici de l'actual situació valenciana, "el míting de Mestalla", l'acte polític que l'1 de març del 1996 va aplegar més de 55.000 persones per escoltar José María Aznar en la campanya electoral que el duria a la Moncloa. Segons Torrent allò ho va organitzar Eduardo Zaplana, "el més espavilat de tots", amb el suport de l'empresariat valencià, i allò va donar com a resultat que "Moncloa tenia un deute amb Zapalana i aquest amb els empresaris", i a partir d'aleshores, tot va ser possible.

Tant és així que per a Torrent, la corrupció s'ha convertit en el "modus vivendi" de la classe política, al temps que considera que una de les causes de tot plegat és que "al País Valencià no hi ha societat civil". "Un procés com el català, que és de base, és impensable al País Valencià, on tot es fa de dalt cap a baix", afegeix, per assegurar en to de broma que en cas d'independència a Catalunya es mudarà a les Cases d'Alcanar, "que és el més valencià que teniu".

Tot plegat dóna forma a una narració bastant "cabrejada" al voltant d'un territori que Torrent defineix com a "país resignat mentre hi hagi plat a taula", una situació que ha portat a la pràctica desaparició de les estructures socials valencianes, on "ha desaparegut el sistema de caixes, el València CF és propietat d'algú de Singapur i es substitueixen les taronges per kiwis", un panorama on només queda "un paisatge ple d'urbanitzacions fantasma" i on Torrent hi vol aplicar una mica de llum.