La 44 edició dels Premis Octubre han reconegut aquest dissabte amb el Premi Joan Fuster l'assaig Nació, ancestres i ADN, de Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957), una reflexió sobre els escrits que han debatut l'origen dels valencians, des de l'Edat Mitjana fins avui. L'Andròmina de Narrativa ha estat per a Miquel Àngel Estradé (les Borges Blanques, 1957) amb L'assassí que llegia Vidal Vidal, relat sobre uns crims en sèrie a Lleida amb rerefons literari.

El Vicent Andrés Estellés de Poesia ha estat per al poemari Secreta dàlia, de Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946), imatges que evoquen el naixement de la vida contraposades a les reflexions al voltant del final de l'existència. Els premis es lliuren en el marc d'una gala que se celebra al Mercat Central de València amb presència institucional per primera vegada en més de 20 anys.

L'editora de Tres i Quatre, Laia Climent, ha manifestat que els guardons prenen el pols social i polític del país i, en aquest sentit, ha celebrat que enguany sigui l'edició rècord d'originals presentats, amb 151, un 12% més l'any anterior. 59 d'aquests han optat al Premi Andròmina de Narrativa, 19 al Premi Joan Fuster d'Assaig i 73 al Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia. 

Un assassí lector de Vidal Vidal 

La novel·la negra L'assassí que llegia Vidal Vidal ha estat guardonada amb el Premi Andròmina de Narrativa, dotat amb 10.000 euros. El seu autor, Miquel Àngel Estradé, ha explicat que la història està ambientada a Lleida i protagonitzada per un assassí en sèrie que llegeix un autor que la majoria de lleidatans no han llegit. Aquest fet provoca que els ciutadans vulguin assabentar-se de qui és i com escriu Vidal Vidal, autor real contemporani que també té veu al llibre. 

Estradé ha dit que l'assassí protagonista "mata per avorriment i a gent benestant que també té una vida avorrida". L'autor ha afegit que aquests fets fan que a la ciutat molta gent tingui un nou sentit en les seves vides i temen que si un dia la policia deté l'assassí "tornin a aquesta Lleida avorrida on mai no passa res". 

Narracions sobre els valencians 

El valencià Ferran Garcia-Oliver ha obtingut el Premi Joan Fuster d'Assaig, dotat amb 6.000 euros, amb Nació, ancestres i ADN, una reflexió "sobre els narracions que han fet els uns i els altres sobre el que som els valencians". Garcia-Oliver ha explicat que la idea li va sortir en llegir a la premsa que l'ADN dels valencians havia romàs immutable des del Neolític. 

"He salvat la humanitat de llegir la literatura pornogràficament horrorosa que ha fet el blaverisme durant la Transició", ha dit Garcia-Oliver, que ha afegit que l'origen iber és "l'estrella" d'aquestes teories i ha lamentat que algunes d'aquestes teories hagin arribat a les Corts Valencianes. 

L'autor ha dit que la conclusió, després de fer algunes reflexions sobre la nació, és que "pensar que l'ADN ha romàs incòlume durant milers d'anys és una bestiesa després de tot el que ha passat pel nostre solar valencià". Garcia-Oliver ha indicat que amb el llibre també ha volgut fer una "legítima defensa de les bestieses que corren per les xarxes socials". 

Reflexions d'un final d'existència 

El Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, dotat amb 3.000 euros, ha estat per al poemari Secreta dàlia de Josep-Ramon Bach. En roda de premsa, l'autor ha dit que el títol evoca "la imatge del naixement de la vida, davant les reflexions d'un final d'existència, s'hi contraposa la memòria del seu principi". Bach ha afegit que "d'aquesta manera es tanca el cercle dels dies i s'obren els poemes com l'esclat de les flors. Tot acaba perquè tot torni a començar". 

El poeta ha assenyalat que el llibre és "una reflexió sobre el pas del temps i l'entrada definitiva en la tercera edat "amb voluntat de "trencament d'un llenguatge lògic i amb una paleta àmplia de metàfores".