"Esperem que el temps no ens aigualeixi la festa". Eren les 17:50 h de la tarda i Helena Garcia Melero obria l'especial Tot es mou de Sant Jordi desitjant que la pluja no aigualís una jornada que ja feia hores i hores que havia quedat aigualida i apedregada. Però Melero, incombustible, encara apel·lava al bon temps com si fossin les 8 del matí i la festa tot just hagués de començar.

No és ni la primera ni l'última que recorre a l'estratègia de fer veure que no està passant allò que està passant. Un dels mestres en l'ús d'aquest recurs fou Mariano Rajoy, que va explotar el mem del gos somrient i la casa en flames durant tota la seva carrera política amb una mestria admirable, però que al final va haver d'interrompre l'hàbit per anar-se'n cap a casa i assumir que sí que estava passant allò que estava passant.

Melero, però, és diferent. A la Melero te la creus. I te la creies quan, deu minuts després de l'inici del programa, reforçava encara més el seu optimisme amb una frase realment descriptiva: "Sembla que estaria deixant de ploure aquí a la plaça de Catalunya". "Sembla", un inici que ja no transmetia una seguretat desbordant. "Que estaria deixant de ploure", un condicional que tampoc convidava a desfermar l'eufòria. "Aquí a la plaça de Catalunya", una reconquesta d'un abast francament limitat, com ho és l'abast de qualsevol reconquesta política o social a Catalunya.

I és que Sant Jordi sempre és un mirall del país, en un aspecte o un altre. Sense voler-ho, Melero ens recordava les aspiracions innocents i acotades d'aquesta nostra nació dissortada, però és que una estona abans, a l'espai d'El Temps del Telenotícies, Eloi Cordomí també homenatjava una realitat política ben palpable. Concretament, la de l'independentisme actual, i ho feia mitjançant un avís memorable: "No ens en refiem, perquè les clarianes que veiem són clarianes traïdores."

Sí, som un país que no només acumula polítics traïdors, sinó també clarianes traïdores. I amb aquest panorama terrenal i meteorològic es fa realment difícil avançar en qualsevol àmbit.

Malgrat tot, però, la diada de Sant Jordi s'ha acabat salvant gràcies a les ganes i la paciència de lectors, escriptors, llibreters i editors. Una diada que, televisivament i a parer meu, no ha tingut el seu punt àlgid ni en els pronòstics d'Helena Garcia Melero ni en les advertències d'Eloi Cordomí, sinó en el desig del periodista i best-seller Manel Alías, que ha aparegut al TN pronunciant unes paraules tant inquietants com espúries: "Preferiria vendre menys i que s'acabés la guerra". Jo també preferiria escriure menys i que s'acabessin les mandarines en interiors.

[plantillasantjordi]