Al peu de la lletra és el nou llibre publicat pel filòleg i hIstoriador de la cultura Narcís Garolera. L'ha editat Viena i és un recull de vint-i-cinc articles entorn d'alguns dels grans noms de les lletres catalanes, de Jacint Verdaguer a Josep Maria de Sagarra, de Víctor Català a Carles Fages de Climent, de Josep Carner a Mercè Rodoreda. La temàtica és diversa però hi predomina la reivindicació dels autors que en un o altre moment han estat expulsats dels cànons establerts, com Fages o Sagarra, i el "seu" Verdaguer. Perquè Garolera, catedràtic emèrit de la UPF, és un dels màxims especialistes de l'obra verdagueriana.

L'autor és també un bon artesà dels temes que treballa. D'aquí deu venir el títol, Al peu de la lletra, per la feina acurada de Garolera en la conquesta de la fiabilitat filològica en els textos que prepara i en les edicions crítiques que ha conreat (com va fer de l'obra completa de Sagarra). El llibre també es pot entendre com una defensa de les humanitats en un moment en què les lletres han perdut pistonada en els trajectes curriculars.

El lector es troba amb un recull de diversos autors, amb articles publicats en revistes especialitzades, i d'altres d'inèdits, que inclouen cartes i poemes de Verdaguer i de Caterina Albert. Cal destacar dietaris inèdits de l'autor de L'Atlàntida, que Garolera ha recuperat, dels anys 1881 i 1890-92. Permeten conèixer de prop el poeta i mostren la seva credulitat envers casos de suposades possessions diabòliques i també la seva voluntat d'ajudar gent necessitada. Verdaguer hi plasma els drames personals de la gent que atén com a sacerdot.

Al peu de la lletra s'hi pot trobar també la defensa dels qui, en un moment o altre, van ser rebutjats per l'ortodòxia catalanista de la postguerra. Va ser el cas de Sagarra, que després de veure que el franquisme s'eternitzava, va acabar acceptant la Gran Creu d'Alfons el Savi, un fet que un sector del catalanisme cultural mai li va perdonar. Fins al punt que es van fer crides per no assistir al seu funeral. En realitat, però, Sagarra va mantenir el seu compromís catalanista, com han demostrat recerques recents.

Com a curiositat, el llibre aporta una perla de la Biblioteca del Palau Reial, com és la transcripció de les dedicatòries que fan diversos escriptors catalans a la reina Maria Cristina, dona d'Alfons XII. Li envien les seves obres i escriuen la dedicatòria en català. És el cas de Jaume Collell, que escriu: "Al real brot de la gran Casa d'Àustria/los nets dels vigatans". Maria Cristina era austríaca i despertava simpaties entre sectors de la intel·lectualitat catalana. També sabem pel llibre que un Verdaguer escurat, va rebre 1.000 pessetes de la reina per ajudar-lo a costejar un plet que va tenir amb un metge que l'acusava de boig. Al peu de la lletra és un bon tast per la història de la cultura catalana.