L'estelada és resultat de la fusió de la senyera i la bandera cubana, tot i que el disseny definitiu és de Vicenç Albert Ballester a l’any 1918 hi ha un parell d’antecedents anteriors.
 
El primer prototip conegut és del 1908. Es tracta d’una primigènia senyera independentista que en lloc de lluir el triangle a l'esquerra amb l'estel, du un rombe al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París, és de la seu de la Lliga Nacionalista Catalana. També hi ha la bandera que conserva Museu Nacional de Catalunya i que es calcula que és del 1915. Segons les fonts la Unió Catalanista -una plataforma política que aglutinava sindicats i associacions catalanistes- va lliurar-la a tres voluntaris catalans que combatien a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, enrolats a la Legió Estrangera francesa, amb la voluntat d'aconseguir reconeixement internacional de les demandes catalanes i, de retruc, obtenir suport polític pel servei prestat.

L'entrega de la bandera formava part de l'estratègia per intentar fer visible més enllà de les fronteres catalanes aquest símbol de la lluita per la llibertat. Però en el front se'n va perdre la pista. 

  La presentació oficial de la bandera va ser però després de la fi  de la Primera Guerra Mundial quan  es  crearen nous estats a Europa: República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Armènia, Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia. Aprofitant l'ocasió històrica, uns joves de la Unió Catalanista  del qual era president Vicenç Albert Ballester, explotar el moment polític internacional per tal que Catalunya assolís la construcció d'un estat propi. Per fer-ho necessitaven una bandera que no només identifiqués Catalunya sinó que expressés les seves aspiracions i es va decidir en el disseny actual.

La primera fotografia en què apareix la bandera és en una publicació de 1918. Es tracta del butlletí L'intransigent, on es reproduïa una foto d'uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les dues ensenyes a Montserrat. Seguint aquesta línia, i amb data 11 de setembre de 1918, es posa en circulació un document editat probablement pel Comitè Pro Catalunya en què es reclama la revisió del Tractat d'Utrecht. 

Durant la dècada dels anys 20 del segle XX es va anar difonent a través de publicacions i ambients independentistes. És destacable l'adopció de la bandera estelada per part del primer partit independentista anomenat Estat Català i fundat per Francesc Macià l'any 1922.  Macià també la va utilitzar durant la proclamació de la República Catalana  i també es va penjar en diversos ajuntaments durant els fets del 6 d'Octubre de 1934.

Durant la dictadura franquista, el seu ús es va haver de limitar molt a causa de la repressió del règim. Tot i que va continuar utilitzant-se en moviments clandestins

Una nova versió roja

L’any 1972 l'Esquerra Catalana de Treballadors a crear una nova versió, canviant el triangle blau perquè aquest era el color de la Casa Borbó i posant l'estrella roja per mostrar les seves intencions socialistes.
  Des de la difusió de l'estelada vermella totes les organitzacions independentistes radicals han adoptat majoritàriament aquesta nova bandera. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és l'única organització política amb representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge corporativa.

Esquerra Republicana de Catalunya utilitza les dues sense massa distinció, mentre que Convergència les seva branca juvenil prefereixen el blau. En el públic, les dues són utilitzades sense massa distinció i amb la mateixa popularitat.

Noves prohibicions

Des de l'esclat del procés el seu ús públic s’ha multiplicat i també els intents de l’estat espanyol de controlar-ne l'ús. L'ensenya està prohibida a tot col·legi electoral durant les eleccions i el Barça ha patit diverses multes de la UEFA per la seva utilització al camp.