Enguany, com a novetats Xevi Font prenia el relleu de la direcció artística a Els Comediants. Un dels primers canvis, ha estat que les columnes de la Marxa dels Vigatans hagin estat les primeres d'entrar a la plaça. Això sí, sense encendre les torxes, fins al seu moment. L'acte ha començat amb una forta batucada i un reclam dels narradors. "Fa més de 300 anys que es va signar el Pacte dels Vigatans i seguim reclamant memòria, respecte i llibertat", deien. Com cada any ha començat el repàs històric cantat sota el títol "Misèries i Dissorts de la Guerra de Successió" per contextualitzar als més de dos mil assistents.
Pocs minuts després, s'han començat encendre les columnes dels pobles il·luminant la plaça. Cada columna està representada per un penó o personatge històric relacionat amb cada municipi. Les diferents columnes han anat ocupant els seus llocs a través d'un sorprenent espiral de foc que envoltava l'escenari. Els balcons també hi han jugat un paper important, ja que aquesta edició, no només s'han il·luminat el primer pis com els darrers anys, sinó que segons i tercers també tenien la seva torxa.

La Marxa dels Vigatans ha concetrat milers de persones a la plaça de Vic. Foto: Albert Alemany
Un cop la plaça ha quedat ben il·luminada, el rei borbó Felip V ha fet la seva entrada sobre un toro gegant. Ha estat rebut amb crits i xiulets. El borbó ha amenaçat als catalans, com cada any, amb un discurs agressiu, i ha criticat, com era d'esperar, la convocatòria del referèndum del proper 1 d'octubre.
Felip V ha començat a fer un reguitzell de preguntes provocadores que han obtingut una clara resposta: "no". Quan els narradors de la Marxa han començat les seves, la resposta ha estat clara amb un "sí". Després de l'amenaçadora aparició del borbó, s'ha fet el diàleg de compromís a dues veus: la persona homenatjada Pilarín Bayés i de Luna, i l'infant Sylvia Achiamaa Gyimah Fosymensah. Bayés va ser homenatjada el passat dimecres al Temple Romà. Elles dues han estat les encarregades d'encendre el Decret de Nova Planta.
Després de la tradicional crema, Carles Puigdemont ha adreçat unes paraules a través de vídeo i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha pujat a l'escenari per agrair a l'organització, la conservació de la memòria col·lectiva. Cuixart ha repassat la negativa per celebrar el referèndum, però tot i això "votarem". Els crits del públic han acompanyat a l'uníson el reclam.
Finalment, el cant d'Els Segadors ha inundat la plaça acompanyat dels mòbils i torxes del públic i participants. La cançó Venim del nord, venim del Sud (Lluís Llach) interpretada pel músic i compositor Arnau Tordera, ha posat fi a l'acte de la plaça que, com cada any, ha acabat amb crits d'independència.

Acte d'homenatge a Bac de Roda, a Roda de Ter Foto: Josep M. Montaner
Bac de Roda baixa al carrer
Una hora abans, l'organització de la Marxa (Òmnium Osona i la Comissió de l'11 de setembre) estrenaven una estàtua en record i homenatge a Bac de Roda. Tal com ha explicat l'autor de l'obra, Marià Dinarès, l'objectiu és acostar la figura de Francesc Macià a la població: "que estigui a prop del poble, a la terra".
L'escultura fa 2 per 2 metres i uns 60 centímetres d'alçada, simbolitzant les quatre barres de la senyera. En aquesta s'hi pot llegir el famós text que actualment hi ha en una placa penjada en una cruïlla del carrer Verdaguer. Diu així: "No em maten per ser traïdor, ni tampoc per ser cap lladre, sinó perquè he volgut dir que visqui sempre la Pàtria".
La Marxa dels Vigatans va néixer l'any 2003 amb la voluntat de renovar i impulsar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la comarca d'Osona i també recordar els fets de 1714. Al llarg de les quinze edicions, la Marxa ha evolucionat des d'una tradicional marxa de torxes fins a un model més participatiu, simbòlic i estretament vinculat als fets històrics de la comarca.
La Marxa dels Vigatans és el preludi de la Diada de l'Onze de Setembre, coneguda com la "Diada del Sí", pels moments històrics que està vivint Catalunya amb la celebració del referèndum el proper 1 d'octubre.

Durant la inauguració del monument. Foto: Carles Fiter