Amb l'edat de jubilació al centre del debat, i la quantia de la pensió també en dubte, l'opció del pla de pensions agafa força entre la població activa. Una alternativa econòmica per fer coixí per la jubilació, que sovint costa d'entendre per la majoria.

Per començar, un pla de pensions és un producte d'estalvi a llarg termini amb un objectiu principal: generar un estalvi de què disposar a la jubilació en forma de capital o de rendes. És a dir pagar uns diners periòdicament durant l'etapa de treballador per disposar d'ells quan s'arribi a la jubilació.

Les aportacions periòdiques o puntuals que fa la persona són invertides pels gestors del pla seguint uns criteris de rendibilitat i risc prèviament establerts a la política d'inversió del pla.

Aquests criteris poden ser plans de renda fixa, variable, mixtos o garantits. Es poden triar en funció del risc econòmic que es vulgui assumir. A menor risc, menor possibilitat de rendibilitat, i a major risc major possibilitat de rendibilitat. Els criteris es poden modificar amb el pas del temps. 

En referència a l'apartat econòmic, l'aportació màxima anual que es pot fer a un pla de pensions és de 1.500 €. La quantitat que s'aporti pot ser desgravada a l'IRPF, reduint la base imposable i oferint, per tant, un important estalvi fiscal (que dependrà del tipus marginal del contribuent).

Finalment, hi ha el rescat de pla de pensions. És a dir recuperar tots els diners que s'hi han invertit. En aquest sentit, hi ha un matís important, només es pot fer el rescat un cop la persona s'hagi jubilat. El rescat es pot fer en forma de capital obtenint d'una tacada els diners invertits o en forma de renda, obtenint els diners de forma periòdica.