L’escàndol de la Banca Privada d’Andorra (BPA) ha enfonsat en tan sols una setmana els esforços del Principat per a desempallegar-se de l’etiqueta de paradís fiscal, una política en la qual s’han centrat diferents governs de país veí els darrers anys. Si bé el Principat havia desaparegut de la llista negra el 2010, ara pot passar quelcom de pitjor i és que es podria quedar —si no s’aclareixen els fets— amb un epítet encara menys estètic i moralment recriminable: el de 'micronarco-Estat' al servei de màfies internacionals. El cop a la imatge, doncs, és d’envergadura.

L’implacable dit acusador dels Estats Units ha estat clar: el país dels Pirineus no tan sols hauria actuat com a còmode aixopluc d'evasors fiscals, sinó que alguns elements de la seva banca haurien estat claus per al blanqueig de diners de les màfies xinesa i russa. Es parla de quantitats monetàries astronòmiques, aconseguides per xarxes de crim organitzat, des del tràfic de persones fins al narcotràfic. El nom d’Andorra queda associat al càrtel mexicà de Sinaloa, a la trama del xinès Gao Ping, o al cabdill de la màfia russa, Victor Petrov.

El cas BPA posa en evidència la gravetat de les denúncies contra el paper que juguen els paradisos fiscals i els indrets on la banca pot actuar amb una discreció excessiva, necessària per a les activitats de naturalesa delictiva. No són només la plataforma idònia per als que cometen delictes fiscals, sinó un instrument a l’abast d’aquells que, a través de les seves accions i mètodes brutals, representen una amenaça per al respecte als drets humans.

#AndorraHonestPeople

A les xarxes socials molts andorrans han reaccionat aquest 14 de març, dia de la Constitució, amb un rampell de patriotisme reclamant “unitat” davant de moments que consideren crítics i han usat a Twitter l’etiqueta #AndorraHonestPeople. El sistema trontolla i es veu sacsejat per un terratrèmol d’abast internacional i conseqüències imprevisibles.

La imatge d’un pura sang negre i el lema de “pura banca privada” és el que llueixen bona part de les sucursals del banc al Principat, que es caracteritzen pels vidres opacs i la poca visibilitat del que hi succeeix a l’interior. A Andorra, la gent corrent acostuma a tenir comptes a d’altres bancs del país, però la BPA és percebuda al carrer com una entitat financera per a clientela més sofisticada. 

L’entitat disposa d’una gran col·lecció d’art contemporani i ha contribuït els darrers anys en l’embelliment d’espais públics i places del país cedint obres d’art per a la seva exposició. Algunes formen part del renovat paisatge urbanístic d’Andorra la Vella, com el conjunt escultòric de Els Set Poetes, obra de Jaume Plensa, que ocupen un espai visible al costat de l’edifici del govern andorrà.
 
Reputació enfonsada

La reputació del banc s’ha precipitat en qüestió de dies. Aquest cap de setmana s’ha produït un fet inèdit al Principat: l’aparició de pintades contra la BPA a la façana de vidre d’una de les seves sucursals a Andorra la Vella. Al país, on no són habituals els grafits reivindicatius a l’espai públic, l’acció ha estat rebuda amb sorpresa i la policia ha promès investigar l’autoria de la pintada si es formula denúncia.

El conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel Prats, va ser detingut divendres a la nit per la policia del Principat i es parla de possibles noves detencions en els pròxims dies. Miquel Prats és l’home a qui el propietaris de l’entitat, els germans Higini i Ramon Cierco havien confiat l’expansió internacional del banc. Ara se l’acusa de blanqueig de capitals.

Els bancs d’Andorra mentrestant mantenen el silenci que els caracteritza. Agrupades sota el paraigües de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA), les entitats financeres del país tenen moltes desavinences entre elles. Fonts del país confirmen que de les cinc entitats que existeixen, la BPA era la que més malestar generava en el sector financer. El banc se’l coneixia per les seves pràctiques “agressives”.

Ràpida actuació del govern andorrà 

Aquest fet, així com la ràpida actuació del govern andorrà després de les acusacions dels Estats Units posarien en evidència que les crítiques a les institucions de control financer al Principat per la seva poca eficàcia estarien ben fonamentades. És més, el cas BPA podrà servir per dilucidar si les institucions creades a Andorra per a controlar les pràctiques del seu sistema bancari eren més que una simple façana de cara a la galeria.

L’escàndol mina la credibilitat del país i obliga al govern a actuar per esvair dubtes, doncs l’espectacle fa pensar que a les Valls hi havia qui se sentia suficientment impune com per actuar còmodament sobrepassant límits moralment infranquejables.