Antoni Abad Foto: Jordi Borràs


-Terrassa ha estat especialment castigada per la construcció, tot i que fins fa poc el creixement d'aquest sector va ser brutal. Quin sector pot prendre el relleu del motor del totxo a la ciutat?

Estic d'acord que l'estrella del creixement va ser la construcció, que induïa molta activitat a d'altres sectors. Però en el valor afegit vallesà i terrassenc hi ha molts altres sectors que han tingut i tenen més pes relatiu que el totxo, que ara tenen una situació relativa prou bona a Terrassa. Veig les fortaleses d'altres sectors, inclòs el tèxtil, que acumula un parell exercicis de recuperació. A la Xina i l'Índia emergeix una classe mitjana que demanda qualitat i dóna noves oportunitats al tèxtil europeu i català.

-El tèxtil no té prou força per tirar endavant l'economia d'una ciutat amb 250.000 habitants.

Terrassa es va saber reinventar quan semblava que el tèxtil queia, i va tirar endavant amb un sector  metal·lúrgic i químic fort. Aquesta diversificació de teixit i de sectors que té la ciutat ens ha funcionat bé històricament, perquè ens hem sabut reinventar quan ha calgut. Ara, en metal·lúrgia, tèxtil i química hi pot haver un filó important: Nissan i Seat tenen previstos nous models, i el Vallès és un proveïdor important de components.

-La realitat empresarial de Terrassa és prou dual: un grup d'empreses ha hagut de tancar mentre un altre ha consolidat la seva internacionalització i ha seguit innovant. Preveu que aquest 2012 es puguin equilibrar aquestes dues línies? 
    
Sí, sóc més optimista enguany, perquè les dades que tenim del Vallès Occidental ens indiquen una estabilització del nombre d'empreses que han de tancar, perquè el 2011 ja s'ha aplicat la correcció en les empreses que no podien sobreviure. A més a més, les empreses que ja exportaven tenen previst seguir fent-ho i apostant per la innovació. El gran repte per al 2012 serà l'ocupació, perquè si bé es tanquen poques empreses, sí que es redueix el nombre de llocs de treball que ofereixen. I penso que la creació d'ocupació vindrà de la mà dels autònoms.

-Els petits autònoms continuen essent l'ovella negra del mercat de treball: desprotegits i poc valorats. Estan en condicions de crear ocupació?

El govern de Zapatero no ha fet cap reforma substancial per intentar traslladar confiança a qui té una possibilitat de donar una feina. Cal introduir una relació pseudo-mercantil que ens doni a tots, empresaris i treballadors, la llibertat que, si hi ha més feina, la puguis donar, i si n’hi ha menys, puguis retallar una mica sense que et costi diners.  I per crear ocupació caldrà també cooperació entre empreses, cooperació fins la fusió si cal, que sovint cal. Cooperar no és sinònim de debilitat, com es pensa des d'algunes empreses, sinó de flexibilitat i estratègia.

-El crèdit a les empreses encara no flueix, i sense crèdit és molt difícil iniciar projectes o revifar-los. Les primeres ajudes del FROB estaven previstes per reactivar el crèdit però no ha estat així.

És cert, però és que continuem en un cercle viciós: la cartera d'inversions de les entitats financeres baixa, perquè la demanda de crèdit és escassa. I la demanda és escassa perquè les empreses pressuposen que l'aixeta del crèdit està tancada, cosa que tampoc no és així perquè els esforços de recapitalització que s'han fet durant el 2011 són precisament per tenir una mica de marge per poder tornar a assumir risc.

-Moltes empreses han tancat perquè no els han concedit crèdit circulant. Voleu dir, que no hi ha demanda, o no hi ha confiança?

Les condicions de seguretat s'han endurit i el finançament és ara molt més escàs, i ho continuarà essent durant molt de temps. Lògicament, encara cal recuperar la confiança entre uns i altres.

-Alguns experts insisteixen en plantejar la possibilitat de crear un banc "dolent" per treure del balanç de les entitats els actius considerats tòxics. Hi estaria d'acord?

Que tot el sector financer, tant les entitats que han rebut ajudes del FROB com les que no, pugui descarregar una part dels seus actius perquè alliberin coeficient de solvència i puguin tornar a fer operacions de finançament, em semblaria adequat. Ara bé, la situació pressupostària espanyola no ho permetria, però es podria fer si vinguessin alguns ajuts europeus.

-La societat no entendrà que, en plena crisi, l'Estat o la UE tornin a ajudar la banca amb una injecció de capital, en aquest cas per posar un pedaç .

Deixar mentalment enrere la crisi no vol dir negar la duresa i la dificultat del moment, però no parlem de crisi, sinó de temps de recursos cars que s'han d’optimitzar, temps en què l'esforç ha de ser un valor preeminent, i on l'eficiència i la productivitat tenen un rol més important, especialment al sector públic.

-S'ha d'aprimar més, el sector públic?

Ha de fer un gran recorregut fins arribar a ser prou eficient i productiu. És època de sacrificis, però sense traspassar el límit que trencaria la cohesió social. Ara paguem les conseqüències del paternalisme polític: ni estudiïs massa ni t'esforcis gaire perquè la teva feina i el teu futur estan assegurats.

-Els sindicats han estat a l'altura?

Han quedat desfasats, tant a Catalunya com a Espanya. Tenen un gran repte d'homologació amb Europa. Han mancat lideratges polítics, sindicals i empresarials per explicar que les relacions laborals estaven canviant i que calien canvis normatius. I ara tenim una xifra rècord d'aturats que fa evident que estem fora d'Europa.

-Derogar l'Estatut dels treballadors i incorporar un codi de treball, com proposen les patronals, és homologar-se a Europa?

I tant, mirem Àustria, Dinamarca o Alemanya. El sindicats defensen només als que ja tenen feina indefinida, amb antiguitat i al sector públic. I això és no atendre la majoria, que a casa nostra és petita i mitjana empresa privada. Ens cal una normativa molt liberal, perquè tots els empresaris volen retenir la gent més valuosa, però en moments de dificultat, la legislació els ha impedit fer un ajustament quedant-se la gent amb més talent i més productiva. Han hagut de rebre els de sempre, la gent jove, i això no és equitatiu, és una llei que està fora d'aquest segle.

-Quines decisions hauria de prendre el nou executiu espanyol en matèria laboral?

Tant a l'equip de Rajoy com als sindicats els diria que viatgessin una mica per veure per on va Europa. I mentre no consensuem un nou codi del treball, cal prendre mesures que tinguin un efecte immediat.

-Mesures de quin tipus?

Els nous emprenedors i les microempreses han de poder contractar oblidant-se de passius laborals, és a dir, dels costos que els suposarà incorporar una persona a la seva plantilla si després resulta que no la poden assumir. Felipe González va implantar una modalitat de contracte que permetia contractar personal amb una indemnització d'un dia per mes treballat. I va remuntar la taxa d'ocupació. Doncs fem una prova i permetem que els empresaris i treballadors perdin la por.

-La por als acomiadaments lliures, voleu dir?
Els acomiadaments remunerats no haurien ni d'existir. Cada treballador s'ha de fer un coixí de seguretat, i a més a més, la societat t'ha de donar una cobertura, vinculada al compromís de buscar feina i estudiar.

-Caldria crear un fons per al treballador?

Sí, cada empresari ha de dotar el treballador amb un fons propi, que farà que el treballador se senti més lliure per promocionar-se o canviar de feina. I l'empresari ha de convèncer el treballador que el seu projecte és engrescador. És una relació molt liberal, però que obliga ambdues parts a estar més amatents i implicats en els projectes. Si has de retenir un treballador només perquè la indemnització és brutal, el resultat és nefast: treballador amargat i empresari enganyat.

-Vostè és un dels quatre administradors d'Unnim designats pel FROB. En quin moment es troba l'entitat, ara que l'Estat ha accelerat el procés de venda dels seus actius i que el darrer trimestre de 2011 ha tancat amb unes pèrdues de 107 milions d'euros?

El quadern de venda d'Unnim ja s'ha presentat a un grup de potencials nous propietaris d'Unnim Banc, que entraran en un procés competitiu de venda. Tots els clients que fan confiança a Unnim han d'estar tranquils, perquè aquest procés ens portarà a una nova propietat seriosa i solvent, que garantirà la continuïtat d'Unnim. I també suposa molta tranquil·litat per a la plantilla.

-Després d'haver estudiat a fons els números de l'entitat i d'haver elaborat el quadern de venda, les retribucions de directius d'Unnim que s'han fet públiques li semblen raonables?
La situació que hem trobat pel que fa a l'equip directiu és impecable. Em trec el barret.

-No hi ha irregularitats, d'acord. Però això no treu que els sous puguin ser excessius, sobretot tenint en compte els resultats de la gestió de l'entitat.

No tinc una opinió gens crítica sobre el sou de les primeres espases executives d'Unnim que han donat informació, perquè encara els falta recorregut per demostrar si retornen a l'empresa el que avui se'ls està pagant. Ara tenen l'oportunitat de demostrar qualitat de gestió i de remuntar resultats. Per cert, per què no ens qüestionem el sou d'un directiu d'una empresa privada que obté resultats excel·lents?

Una caixa no era una empresa privada. Sigui como sigui, la societat s'havia pensat que les caixes eren com una mena d'ONG, i ara està empipada amb la seva gestió.

Les caixes sempre ens han cobrat comissions i interessos, com els bancs... Però les distingeix la proximitat al territori, i m'agradaria que Unnim pogués mantenir-se com un ens amb personalitat jurídica plena i seu al Vallès.