Després de donar per irreversible la globalització com una nova era de la humanitat, de cop, el món ha semblat tornar al passat. El retorn de la inflació ha estat un dels esdeveniments de l'any i ningú sap encara com pot evolucionar en els mesos propers. Una cruïlla de crisis (energia, subministraments i invasió d'Ucraïna) han estat una tempesta perfecta que s'ha traduït en un salt dels preus.

Ha estat un fenomen global que ha impactat les economies familiars i que, si no es pot controlar aquest 2023, tindrà efectes més enllà de l'economia. A l'estat espanyol, la inflació va arribar a un rècord a l'estiu amb un 10,8%, però després ha estat continguda amb una lleugera tendència a la baixa que podria situar la mitjana del 2022 en un 8,5%. Pedro Sánchez treia pit en el balanç de l'any de tenir un percentatge de l'increment de preus menor que el d'altres economies rellevants de la Unió Europea (UE), com ara Alemanya.

Un dels trets de la globalització va ser la deslocalització de la producció industrial, buscant mercats més barats. L'ingrés de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç va ser un símbol d'aquest nou marc global i la deflació la seva conseqüència. Però la desglobalització que comportarà el canvi en les cadenes de valor, la guerra comercial entre els EUA i la Xina, i els problemes creixents per garantir un subministrament segur anuncien un escenari inflacionari.