Prioritzar el sector del taxi i limitar de manera molt rellevant els trajectes de vehicles d'Uber, Cabify i Bolt a dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquestes són dues de les principals conclusions de la proposta de llei de transport de passatgers amb vehicles de fins a 9 places, també coneguda com a nova llei del taxi, un text que fa anys que sobrevola el Departament de Territori de la Generalitat. Ara, el Govern ja té enllestida la seva iniciativa, i el que es planteja és fer una "transició suau" que vagi reduint la presència dels vehicles VTC que operen amb plataformes digitals a l'entorn barceloní. Aquesta és la voluntat de l'executiu de Salvador Illa. Hi ha diverses forces polítiques que ho veuen amb bons ulls, però ara falta saber si tirarà endavant al Parlament. 

A hores d'ara, per fer trajectes a dins de l'AMB hi ha 10.517 llicències de taxi i 990 permisos per a cotxes VTC. Tenen unes llicències que s'anomenen "urbanes". Aquestes catalogacions permeten circular dins d'un mateix municipi. En el cas de Barcelona, es considera tot l'àrea metropolitana com un sol municipi. Per això fa tant de temps que els vehicles d'Uber, Cabify o Bolt lluiten per tenir permisos "urbans". La majoria de trajectes es fan dins de la ciutat, o amb les localitats del costat, o sobretot amb l'aeroport. Ara bé, si no tenen llicència "urbana", no poden fer aquests serveis. 

La nova llei el que proposa és que les 990 llicències "urbanes" actuals de cotxes VTC de l'entorn barceloní vagin desapareixent a poc a poc. Es limita molt més aquesta activitat. El primer que es faria seria fer decaure un primer paquet d'aquests permisos, uns 600, concedits per l'Institut Metropolità del Taxi (IMET). Després, s'esperaria que les més de 300 llicències restants anessin caducant, cadascuna al seu ritme. Aquestes van ser atorgades per diferents jutges -quan els propietaris dels vehicles van reclamar- però tenen només uns quants anys de validesa. 

Aquesta davallada de cotxes de transport de passatgers per a fer trajectes urbans a Barcelona -amb la desaparició progressiva dels VTC de plataforma- es vol compensar amb la irrupció de més taxis. Es permetria la irrupció de noves llicències, després que la xifra s'hagi mantingut estancada les últimes dècades. L'administració defensa que, en un context de congestió de la mobilitat i de nivells de contaminació encara preocupants, s'ha de preservar el servei públic, que a més compta amb tarifes regulades.

Els taxis i les VTC, monitoritzats amb "caixes negres"

Un al·licient afegit per defensar el taxi, amb aquesta nova proposta normativa, és que també s'hi inclouran noves exigències. Es considera que és un "servei auxiliar del sistema de transport col·lectiu" i s'establirà amb més contundència a la llei la prohibició de rebutjar qualsevol servei. Així es vol evitar que els taxistes ignorin ciutadans que potser necessiten fer un trajecte curt. En paraules del portaveu d'Élite Taxi, Tito Álvarez: "S'ha acabat això d’anul·lar un servei previ perquè apareix un guiri amb una maleta i els ulls blaus. Tothom estarà obligat a fer tots els serveis". 

En teoria, aquesta realitat s'hauria de vigilar amb la incorporació d'un nou sistema a tots els taxis i totes les VTC que acumularà totes les dades dels trajectes de cada vehicle. Álvarez les defineix com una mena de "caixes negres", com les dels avions. Les caixes negres garantiran l’obligació de servei. 

A banda, es preveu també l'obligació, en un termini de dos anys des de l'aprovació de la norma, de tenir l'acreditació del nivell B1 de català. Afectarà tant els conductors de VTC com els del servei públic. Actualment, els taxistes poden escollir entre tenir un A1 o un A2 de llengua catalana. Això permet un marge de discreció alt que fa que encara sigui normal pujar a un taxi, mencionar una adreça i que hagi de ser el client qui acabi escrivint el carrer i el número al mòbil del conductor. Des de la Plataforma per la Llengua i Élite Taxi han reivindicat aquest avenç, després d'anys de negociació. 

Què podrien fer les apps com Uber i Cabify?

Tot plegat no inhabilita, però, les aplicacions com Uber, Bolt i Cabify. La idea és que canviïn la manera de funcionar que podien tenir al cap quan es van desplegar a Barcelona. La intenció del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica és que s'adaptin al nou sistema.

Així, podran continuar oferint trajectes urbans si integren els taxis en les seves apps -algunes d'aquestes plataformes ja fa temps que ho fan- i alhora tindran també permès operar amb cotxes VTC amb llicència interurbana. Aquest permís no el perdran. De fet, ara com ara, a Catalunya hi ha 4.074 vehicles VTC amb acreditació interurbana, és a dir, per circular entre municipis. Això, però, recordem que no els permet fer operacions entre ciutats de l'AMB, però sí entre poblacions metropolitanes i d'altres que no ho són. Dit d'una altra manera, un cotxe VTC contractat a través d'Uber no podria fer un trajecte de Badalona a Sant Feliu de Llobregat. Ara bé, sí que podria fer un servei de Sant Cugat del Vallès a Mataró. 

Les VTC clàssiques, rebatejades i amb condicions

Més novetats normatives. Un altre dels grans canvis, que té vocació també d'aclarir un enrenou històric, és l'aparició d'una nova categoria per referir-se a les VTC clàssiques. Així, neix el concepte "vehicles d'alta disposició" per fer referència als serveis que ja existien abans de les plataformes i que impliquen flotes de cotxes privats a càrrecs d'empreses, que donen serveis a empreses, congressos i esdeveniments especials. Els vehicles que operin amb aquesta consideració sí que podran fer trajectes urbans. Ara bé, per evitar que competeixin amb el transport que fan els taxis, tindran dues condicions especials: qualsevol trajecte haurà de ser reservat mínim amb dues hores d'antelació i el conductor només podrà fer un servei -és a dir, tenir un client- per hora. La idea és ajustar-se a un sector que fa temps que reivindica que els seus vehicles sovint són reservats durant tot el dia, o almenys diverses hores.

Com creixeria el sector, si hi ha més demanda?

La proposta del govern de Salvador Illa inclou també que, a partir d'ara, les plataformes com Uber, Cabify o Bolt assumeixin més responsabilitats si s'enxampen vehicles VTC sense llicència operant per Barcelona. Actualment, això suposa la immobilització del vehicle i una multa per al conductor. Ara, es planteja que amb la nova normativa també es puguin assenyalar la responsabilitat de l'aplicació que ha posat en contacte el client amb un conductor. 

La iniciativa que hi ha sobre la taula, i que aquesta tarda s'ha presentat al sector del taxi, estableix molt clarament que la prioritat és que si cal augmentar l'oferta de vehicles que transportin passatgers, això es faci amb noves llicències per a taxistes. Només en el cas que s'estiguin complint els llindars de contaminació i de congestió del trànsit, les entitats locals podran fer un concurs públic per a la creació de llicències municipal de taxis. I si no es cobreixen les necessitats de demanda amb aquella proposta, llavors es podran concedir noves llicències urbanes de VTC temporals. Tindran una vigència màxima d'entre dos anys i sis anys. 

En moments de grans esdeveniments socials, com els congressos o els esdeveniments amb molt de públic, es preveuen permisos especials per fer trajectes urbans. I hi podran fer serveis de manera urbana tant les VTC catalanes com les de la resta de l'Estat.

Un calendari pendent d'aclarir

Ara bé, tots aquests canvis ni estan assegurats ni se sap quan podrien irrompre. El calendari es manté incert. La conselleria veu difícil parlar dels tràmits concrets, quan encara s'està acabant d'acordar el mecanisme que permetria el seu avenç polític. Des del sector del taxi es pressiona perquè es faci avançar com a "proposició de llei", que estalviaria temps i permetria que entrés en vigor de manera més ràpida. De moment, però, la resta d'actors afectats per la mesura encara no han dit la seva. Fins ara, aquest debat ha estat escenari de xocs habituals. Seria estrany pensar que aquesta vegada serà diferent.