El 2016 ha estat un bon any per a CaixaBank. El president de l’entitat, Jordi Gual, i el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, han presentat avui els resultats corresponents a l’any 2016. El banc ha obtingut un benefici de 1.047 milions d’euros, el que suposa un augment del 28,6% respecte al 2015. És una dada rellevant que implica que se superen els 1.000 milions de beneficis per primera vegada des del 2011.

El resultat abans d’impostos arriba als 1.538 milions d’euros (enfront els 638 milions de l’any 2015). Per això, Jordi Gual ha pogut mostrar satisfacció per les xifres aportades avui per l’entitat. S’ha incrementat el lideratge en la banca de particulars, arribant a una penetració del 29,5% i del 25,7% com a banc principal. La ràtio de morositat, un dels grans reptes pel sistema bancari, s’ha reduït en 103 punts bàsics, situant-se en un 6,9%. En el mateix període, el capítol de saldos dubtosos s’ha reduït en 2.346 milions d’euros. També s'ha incrementat en un 2,5% els recursos dels clients. 

Lideratge comercial

Gonzalo Gortázar, el conseller delegat, ha detallat els resultats. Ha subratllat l’èxit comercial de l’entitat i el lideratge en banca de particulars. CaixaBank té 13,8 milions de clients, 5.027 oficines i 9.479 caixers. “Estem satisfets perquè vol dir que els clients consideren que estem fent les coses bé". Moltes dades confirmen la visió optimista: l’entitat manté el lideratge en banca on-line a l’estat espanyol, amb 5,3 milions de clients, ha aconseguit una quota de nòmines del 26% amb un total de 857.324 nòmines captades i una tercera part dels autònoms treballa amb CaixaBank. Pel que fa a l’increment en els recursos de clients, que ha estat del 2,5%, ha significat un total de 303.895 milions d’euros.

En els resultats de l’entitat financera, ha estat determinant la capacitat per generar ingressos (7.827 milions de marge brut), com també un esforç en la racionalització de les despeses recurrents (un -1,7%) i unes dotacions menors per a insolvències (-80,3%). També és un fet important que CaixaBank ha protagonitzat la pujada més gran entre els grans valors de l’Ibex 35 en el quart trimestre del 2016, amb un avenç del 39,62% respecte del 6,52% del selectiu espanyol, amb un 22,91% de la mitjana de totes les entitats financeres de l’Estat. 

Sobre les clàusules sòl, Gortázar ha recordat que l’entitat no les tenia en la seva política de comercialització, sinó que les va heretar d’altres entitats absorbides i se n’havia anat desfent, començant pels col·lectius més desfavorits. Des de la setmana passada, les oficines estan recollint tota la informació possible dels clients que poden estar-ne afectats. CaixaBank ja s’ha adreçat a tots els clients per informar-los que es revisaran totes les reclamacions presentades pels clients i que s’ha posat en marxa una oficina per centralitzar totes les dades dels afectas. 

“La posició de CaixaBank ha estat diferencial en l’actual crisi”, ha assegurat Gortázar. Ha estat aquesta una idea central en el discurs del conseller delegat, que ha donat detalls en aquest sentit: “Aquesta crisi ens ha costat 4.500 milions d’euros, hem fet un gran esforç en el cas de les preferents, hem fet 22.000 dacions en pagament, tenim 33.000 habitatges de lloguer social a Espanya i alhora hem estat capaços de preservar el nostre negoci”. 

Amb els resultats de CaixaBank, dels bancs de l’Ibex ja només falta conèixer els comptes anuals del Banc Popular. Els de l’entitat catalana són uns resultats molt bons, malgrat un quart trimestre més feble (és també quan s’ha d’assumir el recàrrec al Fons de Garantia de Dipòsits) i tot i l’impacte que suposa la provisió per a les clàusules sòl, per a les quals s’havien provisionat 625 milions d’euros.

Incertesa i Brexit 

Hi ha inquietud per l'horitzó ínternacional, malgrat els bons índexs. Gual ha fet referència en la seva intervenció al context global, amb un 2016 que va arribar amb dubtes sobre l’economia xinesa, i després va portar el triomf del Brexit i l’elecció de Donald Trump. Elements que generen dubtes i incertesa, però que no han impedit un creixement de l’economia mundial en un 3%. En la zona euro, l’increment del preu del petroli i els interrogants que suposa el Brexit poden reduir la tendència al creixement. Gual ha esmentat explícitament els riscos que implica l’horitzó polític europeu, amb les eleccions a França i Alemanya previstes per aquest any.