Durant la seva intervenció, va reiterar les 'bones bases' amb què compta el sistema econòmic català però també ha previst que es podria entrar en recessió a finals d'aquest any o a principis del que ve. Segons Castells, 'estem davant d'un empitjorament de la situació econòmica'.

La prova és que l'any passat l'economia Catalunya va créixer un 3,6%; el primer trimestre d'aquest any va ser del 2,3%; el segon trimestre, un 1,4% i aquest tercer segurament estarà per sota de l'1% .Tot i això, ha matisat que aquest 'empitjorament' s'ha d'interpretar també perquè Catalunya 'havia crescut molt' en els últims anys, assolint un increment del 25% del PIB durant el període 2001-2007.

Els efectes d'aquesta recessió es veuran traduïts en un augment de l'ocupació, actualment registrat al voltant d'un 35% i una taxa d'atur que podria arribar a ser superior del 8%. Per poder fer-hi front, però, va subratllar la importància d'administrar solucions a curt termini –com és la millora de la competitivitat a base d'incrementar la productivitat i reduir costos, és a dir, 'produir més amb les mateixes hores i contenint els costos'- però també 'atacant' els problemes de fons.
En el cas de l'Estat, Castells va apuntar que els seus dos principals 'handicaps' són, d'una banda, el pes del sector immobiliari, molt superior a altres països, i la falta de 'liquiditat' en l'economia. En tractar-se d'un país que obté la majoria dels recursos a l'exterior, perquè a dins no en té prou per alimentar-se, el que ha fet fins ara ha estat finançar-se a base d'endeutar-se a fora. És per això, segons va dir, que els efectes de la crisi financera a nivell mundial són 'més greus' que a altres països, ja que les empreses tenen beneficis, els comptes sanejats però 'les aixetes del finançament' tallades. Per compensar la caiguda de l'activitat, el titular d'Economia va afirmar la necessitat de mantenir la inversió pública, impulsar mesures per als sectors més desfavorits i també per millorar la liquiditat.

Castells van assegurar que el més important és 'extreure' lliçons de la crisi financera i econòmica que ningú va poder preveure i ha demanat 'humilitat' a tots aquells 'gurús' del neoliberalisme salvatge que defensaven el lliure funcionament del mercat. 'Una de les lliçons que hem après és que el mercat no funciona sense un estat', va dir Castells, perquè calen unes regles. En aquest sentit, va reconéixer que cal una major actuació a nivell dels estats europeus, perquè els països impulsin mesures de forma conjunta i que vagin cap a la construcció d'un 'nou ordre' de finançament internacional, amb unes noves bases.

En el cas de Catalunya, Castells va dir que està 'preparada' per liderar aquest procés a nivell espanyol, en tractar-se d'un país de 'gran tradició industrial', que ha estat capaç d'adaptar-se cap a sectors més tecnològics i de serveis i amb un model industrial 'sòlid', que representa entre el 25 i el 30% de l'economia, i un PIB 12 punts per sobre de la zona euro. Per aconseguir-ho, va dir, caldrà 'cohesió' i 'ambició' a nivell de tot l'estat espanyol.