L'1 de gener del 1986, ara fa tot just trenta anys, els estats espanyol i portuguès s'adherien de forma oficial a la Comunitat Econòmica Europea –actual Unió Europea-, un fet transcendental per als dos països i òbviament, també per a Catalunya, ja que l'accés a les institucions europees va servir per situar, per primer cop en segles, a tota la Península Ibèrica en l'òrbita de l'Europa Occidental i permetre que els seus territoris avancessin al mateix pas que els estats més avançats del continent, com França, Alemanya i el Regne Unit.

Econòmicament, l'empenta que va donar l'entrada a l'anomenat mercat comú va significar un definitiu impuls a les finances espanyoles, que, a tall d'exemple, han fet possible que macroindicadors com el producte interior brut (PIB) s'hagi doblat en aquestes tres dècades, passant dels 476.400 milions d'euros el 1986 als 921.700 milions d'euros segons dades de l'any 2013 –malgrat un pic de 988.000 milions l'any 2008, just abans de la crisi-, segons dades de l'Eurostat, l'oficina estadística de la Comissió Europea.

Multiplicació del volum d'exportacions i importacions

Així mateix, Espanya també ha retallat distàncies respecte de la mitjana del PIB de la UE. Va entrar a la UE amb un PIB equivalent al 72% de la mitjana de la UE i al 2014 se situava al 94%. Més dades que demostren l'encert històric que va suposar l'homologació continental és que l'Estat ha pogut multiplicar per vuit el volum total d'exportacions i per set el volum d'importacions tant de dins com de fora de la UE. Actualment Espanya destina el 64% de les seves exportacions a la Unió Europea i el 57% dels productes i serveis que importa també provenen d'altres Estats membres de la Unió.

A més, segons dades de l'Oficina a Barcelona del Parlament Europeu i la Representació a la capital catalana de la Comissió Europea, la UE ha fet inversions en el conjunt de l'estat espanyol força significatives, com ara el 151.400 milions d'euros en l'àmbit de l'agricultura invertits entre 1986 i el 2013, a més del 45.000 miions previstos per al període 2014-2020. Pel que fa als ajuts de cohesió, vinculada a través dels Fons de desenvolupament regional (FEDER) i el Fons social europeu (FSE), la UE ha invertit a Espanya més de 150.000 milions d'euros des de la seva entrada a la UE, amb 118.000 en el període 1986 a 2006, 35.000 més entre 2007 i 2013, a més de 28.600 assignats per als anys 2014 a 2020.

Els fons de cohesió impulsen projectes a Catalunya

Pel que fa a Catalunya, els fons europeus han permès finançar en part projectes com el Centre R+D per a la Indústria Agroalimentària a Lleida, amb un cost d'un milió d'euros i finançament de la UE del 50%; l'ampliació del Port de Barcelona, 523 MEUR (UE, 53%); l'Hospital transfronterer de la Cerdanya, 31 MEUR (UE, 60%); l'Equipament científic per a l'Institut Català de la Recerca de l'Aigua de Girona, de 3,3 MEUR (UE, 50%); l'ampliació de la Fira de Barcelona, 269,3 MEUR (UE, 35%); l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), 15,8 MEUR (UE, 50%) i la recuperació d'una via navegable a l'Ebre, 2,82 MEUR (UE, 50%), entre d'altres.



De cara al present i el futur immediat, la Generalitat de Catalunya gestionarà més de 1.500 milions d'euros en el període 2014-2020 provinents dels FEDER, els FSE i el Fons europeu de desenvolupament rural (FEADER). Tots aquests diners s'assignen en règim de cofinançament, és a dir, es requereix una contribució de recursos propis per cobrir el cost total de les operacions. La inversió total dels tres programes pot arribar als 3.157 milions d’euros, xifra que representa aproximadament un 40% més de recursos respecte als rebuts durant el període 2007-2013. D'altra banda, també hi ha fons destinats al programa de Cooperació Interregional (INTERREG EUROPE) que vol fomentar la cooperació transfronterera.

Ajuts a la formació i contra l'atur

Pel que fa a la totalitat de l'Estat, a través dels FSE més de 377.000 persones van rebre ajut per a activitats relacionades amb l'autoocupació -treballadors per compte propi o autònoms- i l'economia social, que es van aplicar a àrees com l'habitatge, l'atenció a la infància o la formació i desenvolupament de les qualificacions professionals. A més a més, gairebé 2,5 milions de persones van rebre ajuts per a la formació contínua. Entre 2007 i 2013, 6,6 milions d'aturats van participar en activitats promogudes pel FSE orientades a millorar la contractació. A més a més, 3,6 milions de joves d'entre 15 i 24 anys van participar en cursos de preparació i formació dedicats a la prevenció de l'abandonament escolar precoç i a l'actualització de coneixements.

Respecte als FEDER i altres fons de cohesió, entre 1995 i 2004 s'han utilitzat per cofinançar més de 1.200 km de carreteres i autopistes, gràcies a les quals cada any s'estalvien al voltant d'1,2 milions d'hores de viatge. Durant el període 2000-2006 els fons van ser utilitzats per a ampliar la xarxa espanyola de trens d'alta velocitat amb les connexions Lleida-Tarragona-Barcelona, Còrdova-Màlaga i Madrid-Valladolid (al voltant de 850 km nous de vies). També es van renovar 2.000 km de canonades de conducció d'aigua i es van construir uns 600 km de canonades noves, que donen servei a prop de 2,6 milions de persones (al voltant del 6% de la població espanyola).

A més a més, entre 1995 i 2005, la construcció o ampliació de 57 plantes de tractament d'aigua va augmentar la cobertura de les aglomeracions urbanes d'un 41% a un 77%. Pel que fa al període 2007–2013 el FEDER ha permès crear aproximadament 58.000 llocs de treball (la majoria en pimes); donar suport a més de 43.000 petites empreses; cofinançar gairebé 30.000 projectes d'R+D; ampliar l'accés de banda ampla a 1,3 milions de persones; i proporcionar subministrament d'aigua a 1,7 milions de persones mitjançant projectes cofinançats així com millorar els sistemes de gestió d'aigües residuals per a més de 2,2 milions de persones.