L’Estat de les autonomies ha fracassat. Cristóbal Montoro ha caigut del cavall. El ministre d’Hisenda constata que la seva manera d’administrar els comptes i de centrifugar els dèficits, o espolsar-se la responsabilitat no li ha acabat donant els rèdits polítics que esperava. Que no sé si indirectament buscaven aquest fracàs, que a la llarga pot acabar alimentant la idea que si no funciona, potser és millor que tornem a la fórmula de l’estat centralista que va mantenir a Espanya amb les “filas prietas”.

Sí ja ho deia l’expresident extremeny Rodríguez Ibarra, cada vegada que hi ha hagut un període de llibertat a Espanya, els catalans n’hem volgut fugir. Per tant que es deixin d’experiments. De fet Montoro arriba ara el 2016 a una idea, la del fracàs del model autonòmic, que a Catalunya ja van detectar i patir un parell de milions de votants. Però perquè no sigui dit que no ho intenten, aquest divendres el consell de ministres aprovarà la creació d’un comitè d’experts per revisar o millorar el sistema de finançament autonòmic. Que és com una vella i coneguda olor, fins al punt de no saber ben bé perquè no l’han convocat abans. El comiat epistolar del ministre Montoro completa una setmana en què ja carregava sobretot contra Catalunya i el País Valencià de resultes de les xifres del dèficit.

I si primer va dir que la culpa és dels governs autonòmics, ara els ha fet arribar una carta on els requereix en quinze dies un pla per corregir aquest desfasament d’objectius. Pere Aragonès secretari d’Economia xifra en uns 1000 milions les retallades que exigiria aquest requeriment, però el vicepresident Oriol Junqueras ja ha dit que si volen tancar hospitals que vingui el ministre en persona a fer-ho.

Constatació del fracàs d’un model que no s’ha sabut aplicar, possiblement per l’artifici que suposa voler fer comunitat autònoma a la força, sense que els mateixos ciutadans sentint la necessitat d’haver de buscar himnes i banderes, sense voluntat de ser.

Ni estat federal, ni un estat central amb algunes autonomies. Potser aquestes dues fórmules ben portades haurien tingut més èxit. Però ara ja devem ser en un altre estadi. Potser acabarem veient de nou un estat centralitzat, amb una Catalunya que ja se n’haurà anat. 

Per si de cas en els comiats, aquesta setmana també hem pogut sentir l’exconseller Andreu Mas Colell, que va corregir les xifres del dèficit que li atribueix el dard de Montoro, dient d’entrada que si Eurostat no li hagués fet computar els préstecs estructurals d’obres d’infraestructura del tripartit que encara es van pagant, seríem dins de la normalitat. I Mas Colell va aventurar que el dia que la UE faci constar les xifres de l’AVE que no apareixen als pressupostos de l’Estat, aleshores sí que el govern espanyol no podrà dissimular la seva responsabilitat, i la seva gestió més pròpia sí d’un Estat fallit.