Gairebé 300.000 lloguers escapen d'Hisenda a Catalunya, el 64,7%, segons Gestha

Publicat el 14 de gener de 2009 a les 15:00
 Per províncies, del total de 299.070 lloguers submergits a Catalunya, Barcelona en concentra 248.000 (que es tradueixen en 592 milions en rendes ocultes), Girona 31.837 (76 milions en rendes), Tarragona 13.204 (32 milions) i Lleida 6.029 (14).
   L'estudi de Gestha xifra el total d'economia submergida a Catalunya --tant per frau fiscal com a la Seguretat Social-- en més de 39.000 milions d'euros, fet que suposa gairebé un 19% de la borsa de diner negre existent a Espanya.
   La província catalana que concentra més economia submergida (74%) és Barcelona, amb 29.000 milions, seguida de Tarragona, amb més de 4.000 i, finalment, Girona i Lleida, amb una borsa de frau de 3.754 i 2.230 milions, respectivament.
   L'informe de Gestha assegura que una de les principals borses de frau a l'economia catalana està relacionada directament amb les operacions de compravenda protagonitzades per empreses constructores i immobiliàries. Actualment, només l'evasió fiscal en el sector immobiliari representa 8.600 milions anuals a Espanya, dels quals 1.836 milions --el 21,3%-- es localitzen a Catalunya.
   L'economia submergida a Espanya se situa en el 23% del producte interior brut (PIB), fet que suposa una suma de 208.000 milions d'euros, segons les últimes dades regionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
   Diferents estudis d'organismes com l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF), el Banc d'Espanya, el Consell Econòmic i Social (CES), el Banc Mundial i la Unió Europea mateixa situen l'economia submergida espanyola en una forquilla compresa entre el 20% i el 25% del PIB, davant d'una mitjana de l'entorn europeu deu punts per sota, exclosos els països de l'Est i de recent incorporació.
   Els tècnics d'Hisenda estimen que amb un pla eficaç de lluita contra el frau, l'Agència Tributària (AEAT) podria reduir en deu punts percentuals les borses de frau a Espanya, i fer-ho convergir amb la Unió Europea-15, fins al 13% del PIB, fet que significaria aflorar 90.000 milions i recaptar --via impostos-- gairebé 21.000 milions addicionals.