El Govern ha assegurat aquest divendres que el Ministeri d'Hisenda té la voluntat de fer pública la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat per primera vegada després que l'executiu català ho hagi reclamat "en les darreres reunions". Es tracta d'una demanda històrica que Junts va posar com a condició -amb la cessió de les competències en immigració- al PSOE per validar els primers tres grans decrets de l'última legislatura de Pedro Sánchez.
"Ens han dit que ho farien, que és la seva voluntat", ha assegurat la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, en una roda de premsa per explicar les dades provisionals de la liquidació de l’exercici 2024, i acompanyada del secretari general del Departament, Juli Fernández.
La consellera, que ha celebrat la "bona salut" de les finances públiques catalanes, ha afirmat que el Govern està compromès a "acostar-se al màxim" al 0% de dèficit l'any 2025; almenys a complir l'objectiu marcat per aquest any, situat en el 0,1%. Aquest dijous Hisenda va donar a conèixer que Catalunya va tancar l'any 2024 amb un dèficit públic del 0,41%, el segon més alt d'entre totes les comunitats autònomes i només per darrere del País Valencià. El desajust català va caure i va passar dels 3.875 milions del 2023 (que representaven l'1,37% del PIB) als 1.227 de l'any passat (el 0,41% del PIB). Segons la titular d'Economia, aquest descens té a veure amb l'augment dels ingressos i la "bona marxa" econòmica de la comunitat autònoma.
A més, ha estimat que el 2024 el deute en % del PIB caurà per sota del 30%, una xifra que no inclou la previsió de condonació del FLA que, previsiblement, encara farà que es redueixi més el percentatge del PIB fins al 24%, com ha detallat Romero. "Això ens permetrà sortir a mercats, que és un dels nostres objectius, i optar a altres vies de finançament en els mercats privats", ha afegit.
"A finals del 2025 tindrem menys deute viu perquè, com que haurem tingut menys dèficit, caldrà demanar menys FLA", ha dit el president de l'ICF, que ha recordat que el juny passat la Generalitat va demanar a l’estat 12.000 milions d’euros en aquest concepte.
Des del districte Administratiu de la Generalitat, la consellera ha destacat que la "bona gestió" es veu reflectida en l'evolució del PIB, ja que l'economia catalana "es dispara" i creix un 3,6% el 2024. "Per sobre de les economies del seu entorn": el creixement d'Espanya se situa en el 3,2% i el de França, per exemple, en l'1,2%.
També els ingressos no financers creixen d'una manera accentuada; per sobre del 14% (40.513 milions d'euros). Això, segons Romero, permet al Govern de Salvador Illa dur a terme més polítiques públiques en benefici de la ciutadania de Catalunya. Concretament, el 89% d'aquest increment prové del model de finançament autonòmic.
En aquest sentit, els tributs cedits i propis creixen un 11,2%, impulsats per l’augment de l’impost sobre Transmissions Patrimonials (ITPAJD). Romero ha argumentat que caldrà analitzar quin impacte té en aquest àmbit les mesures aprovades recentment, com l'augment de l'impost sobre Transmissió Patrimonial (ITP) a la compra d'habitatge.
A la vegada, les bones dades es traslladen en el grau d'execució de les despeses de la Generalitat, que ha estat del 96,7%. El Departament amb major execució és el de Salut amb un 99,9%, seguit del d'Educació amb un 98,4%. Per contra, la cartera amb menor execució és el Departament d'Igualtat i Feminismes, amb un 85,7%. El valor de les despeses no financeres ha estat de 41.111 milions d'euros; un increment del 8,8%.
Finalment, la consellera ha volgut remarcar que la Generalitat, sota l'executiu socialista des del passat agost, ha assolit un resultat corrent positiu per primera vegada des del 2007. El superàvit de 2024 és de 337,9 milions d'euros; una millora de 1.833 milions d'euros respecte del 2023.