Modest Guinjoan amb el president de la Cambra, Marià Galí Foto: Cambra de Comerç

Modest Guinjoan, doctor en Economia per la UAB i consultor d’empreses i institucions, va parlar de les perspectives de futur de l’economia catalana en el marc d’una sessió informativa que va tenir lloc aquest dimecres a la tarda a la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. L’economista va concloure la sessió afirmant que, en base al conjunt de treballs dels 18 economistes que han col·laborat en el llibre "Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència" "una Catalunya independent seria viable econòmicament" i va assegurar que hi ha un ampli consens a llarg termini que "el fet que Catalunya esdevingui un Estat dins de la UE li aportaria avantatges i major benestar" però va assegurar que "hi ha interrogants polítics".
 
Guinjoan creu que Catalunya hauria d’estar dins la Unió Europea, i va plantejar dos supòsits: el primer, considera que “Catalunya ha d’aconseguir que cap estat s’oposi a la sol·licitud d’adhesió a la UE, ja que Catalunya no es pot permetre quedar marginada de la UE” i el segon que “Catalunya naixeria dins la UE perquè interessa a totes les parts”.

Pel que fa la utilització de l’euro va afirmar que “hi ha necessitat de continuar dins l’euro” i va insistir que “el nou estat mantindria la utilització de l’euro fins i tot en el cas que no es pertanyés a la UE”, en aquest cas va posar l’exemple de països com Andorra que no formen part de la UE i funcionen amb la moneda única.

Guinjoan també va parlar dels efectes que tindria la independència en les relacions empresarials fent esment al possible boicot de productes catalans i va assegurar que “seria necessari un boicot d’una magnitud impensable per anular l’efecte positiu que es donaria en l’àmbit fiscal” i referent a la internacionalització va assegurar que “les conseqüències negatives de la independència no serien d’especial gravetat i durada”.
 
Escenaris de futur

Finalment, va parlar de possibles escenaris de futur i va assegurar que es passaria per dues fases: una primera, en què la UE afirmaria que “la independència de Catalunya és un afer intern”, i una segona, en què “si la independència fos inevitable, la UE intentaria que es produís amb els menors danys possibles per a tots”.
 
L’economista va tancar la sessió concloent que “la independència no és una garantia d’èxit, és una garantia d’oportunitats” i va afirmar que “només amb la independència tindríem la llibertat de decidir i no tindríem l’excusa de que s’equivoquen els altres”.