Des d'aquest dijous, els repartidors de les grans plataformes digitals de delivery, altrament coneguts com a riders, deixaran de ser falsos autònoms. Així ho dictamina la nova llei rider, la qual regula la situació laboral dels treballadors del sector perquè passin a ser assalariats. La normativa es va aprovar en el Consell de Ministres del passat 11 de maig i, des de llavors, les empreses han tingut tres mesos per adaptar-se al nou marc legal. A la pràctica, la normativa té pocs efectes sobre el model de negoci de Glovo, UberEats i Deliveroo, que segueixen esquivant l'obligació de complir amb la regulació, segons denuncia Dani Gutiérrez.

Ell és repartidor de la plataforma Deliveroo,  una empresa que, després de l'aprovació de la norma, va anunciar un ERO a tota la plantilla i la seva marxa de l'Estat. Amb la nova llei en vigor, Gutiérrez rebrà una indemnització per acomiadament que tindrà en compte l'antiguitat laboral. Exerceix de portaveu del sindicat majoritari dins el sector dels repartidors, Riders per Drets, i en una entrevista a NacióDigital valora la llei rider. 

- Què guanyen els treballadors amb l'aprovació de la llei rider?

- Fins ara, nosaltres no teníem cap mena de dret: ni baixes laborals, ni vacances pagades, ni prevenció de riscos laborals, ni equips de protecció, ni cursos de seguretat viària, ni conveni col·lectiu. La nova llei ens reconeix com a assalariats, i per tant, ens inclou dins l'Estatut dels Treballadors. Això ens dotarà dels drets més bàsics, els mínims establerts que tot treballador ha de tenir. Ara bé, les reivindicacions no acaben amb l'aprovació de la nova norma, queda encara molta feina en la derogació de la reforma laboral i contra la subcontractació, que és un dels majors problemes estructurals del mercat laboral espanyol.

- És un èxit pels repartidors?

- És un avenç. Al cap i a la fi, la llei es limita a reafirmar les 48 sentències judicials que reconeixen la condició d'assalariats dels repartidors. I suposa només un reforç de la legislació que ja existeix, malgrat que les empreses se la seguiran saltant. Amb això no vull dir que la llei sigui un fracàs, al contrari, ens reconeix explícitament com a treballadors. Però això no evita que totes les grans plataformes de delivery (Glovo, Deliveroo i UberEats) l'incompleixen obertament. Són plenament conscients que estan fent les coses malament, però s'aprofiten que Inspecció de Treball està saturada i que la justícia és molt lenta. Nosaltres ho seguirem denunciant.
 
- La llei deixa de banda algunes de les vostres demandes?

- Nosaltres sempre hem dit que aquesta llei ens sembla curta. Els riders som la figura més mediàtica dels falsos autònoms, però afecta molts altres sectors: periodistes, professors, metges, advocats, cuidadors... Nosaltres sempre hem intentat aprofitar l'altaveu mediàtic que se'ns dona perquè s'acabi amb la totalitat dels falsos autònoms en tots els sectors.

- Era previsible la reacció que han tingut les principals empreses del sector?

- Sí, les empreses de delivery incompleixen la legislació des que van néixer. Si no hi ha un reforç d'Inspecció de Treball i agilitat en la justícia, la llei queda en paper mullat perquè ningú la respecta. Glovo, per exemple, ha implementat un nou model per saltar-se la legislació, ara subhastarà entre els treballadors el preu que estan disposats a cobrar per fer una comanda i, qui la faci a un import més baix, serà qui treballarà. D'aquesta manera, l'empresa hi surt guanyant i crea conflictes entre nosaltres (els treballadors), que ens barallarem per qui s'emporta les comandes.

A banda, UberEats ja ha anunciat que presentarà un ERO i subcontractarà els treballadors per esquivar la norma. I Deliveroo marxa, però no abandona l'Estat per la llei rider com diuen alguns "experts". Fa més d'un any que va presentar un ERO als treballadors d'oficina i va deslocalitzar les operacions a Romania per abaratir costos. Han aprofitat aquest context per fer una cosa meditada de fa temps, és una qüestió de beneficis que ja arrossegaven. 

- També existeix una part dels repartidors que manifesten disconformitat amb la llei perquè diuen que volen seguir sent autònoms. Com s'explica?

- La majoria d'associacions que fan soroll contra la llei rider, són organitzacions potenciades per les mateixes empreses de repartiment. Hi ha denúncies i informes que mostren el lligam entre la patronal i aquestes associacions. Alguns repartidors diran que guanyen 3.000 euros al mes, que no són precaris, que tenen flexibilitat i que són autònoms, però tot això ha estat desmentit per 48 sentències judicials, inclosa la del Tribunal Suprem. En quin sector la gent podria estar en contra de tenir un contracte? Són plataformes creades per defensar un model fraudulent.
 
- Com justifiquen les empreses la vostra condició de falsos autònoms?

- Les plataformes fan creure que treballar com a rider és una feina nova i que requereix unes maneres de contractar diferents de les que hi havia fins ara. Ja coneixem què proposen: treballar amb condicions que no reconeixen cap dret laboral. Intenten acabar amb tots els avenços que van aconseguir els nostres avantpassats, i ho maquillen a través d'un nou llenguatge. Ara no som treballadors, diuen, sinó que som col·laboradors. Tampoc no treballem una jornada laboral, sinó que ara fem missions. Retorcen el llenguatge per fer-nos creure que han creat una cosa diferent que necessita una legislació pròpia. Repartir coses d'un punt a un altre s'ha fet tota la vida. No s'inventen res.

- Aquesta llei no soluciona totes les mancances que teniu els repartidors. Avui, per exemple, en plena onada de calor, seguiu treballant sense cap protecció...

- A nosaltres no ens proporcionen cap tipus d'equipament per fer la nostra feina, només la bossa. Ara, com comentes, en plena onada de calor, no tenim cap lloc físic on puguem descansar, hidratar-nos, fer les nostres necessitats o refugiar-nos a l'ombra. El mateix ens passa quan plou. El mateix Estatut dels Treballadors reconeix que qualsevol empleat, a partir d'unes temperatures, té dret a descansar i a hidratar-se en un lloc proporcionat per l'empresa. Nosaltres no tenim res. En qüestions de seguretat viària ens passa el mateix, no ens donen casc, no tenim cap tipus de protecció. Són qüestions que haurem de batallar quan establim el conveni col·lectiu.