treballadors de Power Controls protesten davant del Parlament per tal d'evitar la deslocalització de l'empresa. Foto: Aleix Moldes El cas de la multinacional Power Controls ha estat un dels protagonistes de la sessió de control d’aquest matí al Parlament. De fet, a les portes de la cambra, els treballadors de l’empresa es manifestaven en contra de la seva deslocalització. D’altra banda, dins l'hemicicle, Laura Massana, diputada ecosocialista, ha demanat explicacions sobre el conflicte al Conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig.
Quan el conseller Puig ha iniciat la seva resposta, dos treballadors de la multinacional s’han aixecat de la cadira que ocupaven a la cambra tot sostenint l’armilla a mode de protesta. Puig, que no ha parat esment a això durant el seu torn de rèplica, ha qualificat de “sorprenent” la decisió de l’empresa donat que la planta catalana era “la més productiva i eficient de la cadena”.
El conseller ha assegurat que el Govern manté ara “un diàleg” amb la direcció de Power Controls, el comitè d’empresa i l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, la zona afectada per la qual, ha dit Puig, ja s’estudien “alternatives de reindustrialització”.
D’altra banda, Massana ha insistit en què l’àrea del Bages "no pot permetre’s més acomiadaments".Així, els 135 llocs de treball, o 150 si es tenen en compte els indirectes, que es perdran amb la deslocalització de la multinacional, suposarien un "cop" per a la zona.
Com ha fet, posteriorment, el cap de files de ICV-EUIA, Joan Herrera, Massana ha culpat el Govern de facilitar aquesta situació amb la darrera reforma laboral, la qual fa possible que l’administració perdi poder d’influència davant les decisions de la multinacional. Per acabar, Massana ha instat el president Mas a “demanar la retirada de la reforma a Madrid” , ja que ha ocasionat una gran pèrdua d’instruments per a la lluita laboral.
Al seu torn, Felip Puig ha descrit la reforma com una iniciativa amb “conseqüències negatives, però també positives”. De fet, ha al·ludit al fet que, sense aquesta, Catalunya no es podria “adequar al món laboral”. Tot i així, també ha acceptat el fet que la reforma resta poder de decisió al Govern davant els interessos privats de les empreses.
