El govern holandès, amb el belga i el luxemburguès, ja va anunciar també un diumenge a la nit, el 28 de setembre, el llançament d'un pla de rescat d'11.700 d'euros per protegir Fortis. I més endavant l'estat holandès va comprar totes les participacions del grup bancari i d'assegurances a Holanda per 16.800 milions. A canvi de la injecció urgent de capital per enfortir ING, el govern de L'Haia rebrà títols per valor de 10.000 milions, que tot i que tenen les mateixes característiques que les accions no diluiran el capital dels accionistes, ha assegurat el ministeri de Finances.
ING haurà de pagar un interès anual del 8,5% pels fons públics que rebrà i el govern holandès passarà a tenir dos consellers en el consell d'administració que tindran dret de veto en les decisions que afectin a més d'una quarta part del capital del gegant holandès, que també té 1,7 milions de clients a l'estat espanyol. El director d'ING Espanya, César González, s'ha afanyat aquest mateix diumenge a la nit a garantir els estalvis dels clients de l'estat i ha defensat que no es tracta d'un rescat sinó que 'per primer cop els governs estan prenent una decisió no davant d'una mala situació sinó d'una bona, per garantir la solvència del sistema'.
ING és el primer banc que utilitza el fons de 20.000 milions d'euros que el govern holandès va anunciar que posaria a disposició per fer front a la crisi. Pioner del 'direct banking', servei que permet als clients operar per Internet i telèfon, ING és un dels 20 bancs més grans del món en termes de capitalització a la borsa, amb 85 milions de clients i 130.000 empleats
