Quins són els orígens de l'actual crisi energètica? Quines implicacions té l'actual espiral de preus? Quines són les cartes a jugar per l'estat espanyol i per l'economia catalana en l'actual context? Com afectarà la guerra a Ucraïna a la partida global pel poder? Per analitzar aquests interrogants, hem conversat amb Javier Santacruz, especialista en geopolítica de l'energia i economista de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.  

Nascut a Toledo el 1990, empresari agrícola, llicenciat en Economia per la Universitat Complutense de Madrid, màster en Econometria i doctor per la Universitat d'Essex (Regne Unit), Santacruz és consultor estratègic, vinculat al think tank Fòrum d'Indústria i Energia i soci fundador de Long-Tail Risk Partners, firma que es va establir a Londres.  

- Com van començar els problemes del mercat elèctric?  

- Els problemes van començar per aquestes mateixes dates de l'any passat. Es van produir embussos en els ports i en la cadena de subministraments derivats de la pandèmia, en què es van paralitzar diversos sectors productius i, a partir d'aquí, es va produir un fenomen entre finals del 2020 i la primera meitat del 2021. Va ser l'aprovisionament massiu de productes energètics però també d'altres matèries primeres, alimentàries i productes bàsics, per part dels principals consumidors.

- Quins?

- Va ser la Xina, especialment, i també la resta dels països del sud-est asiàtic. També l'Índia. Van començar a comprar de manera massiva petroli, gas natural i matèries primeres crítiques per al funcionament ordinari de l'economia. Això va provocar escassedat en la resta del món. La major part dels vaixells de gas, tant americans com de l'Índic o Qatar, se'n van anar cap a la Xina. Va desaparèixer el trànsit de les més importants matèries primeres a la zona atlàntica i va provocar una escassedat que va fer que els preus comencessin a pujar. Els primers increments es van notar a l'estiu i a l'agost-setembre es va produir l'esclat de la crisi energètica.

- Aquest és l'element clau.

- És aquest. Volien garantir-se que, en cas que la pandèmia continués, tindrien totes les reserves cobertes. Però les raons de fons de la crisi venen de molt enrere. El que estem vivint avui és un canvi estructural, geopolític, molt profund per veure com es reparteixen les indústries a nivell global, com els països competeixen entre ells. 
 
- Estem enmig d'una gran lluita pel poder. 

- En efecte.    

- La guerra ha estat només un accelerador d'aquesta crisi energètica? 

- És un element important però no és la causa, que ve de lluny. Hi ha dos moments que fan d'acceleradors. Un és aquesta acumulació de productes energètics i, des de fa dos mesos, la guerra. Són dos grans catalitzadors. 

[blockquote]"Catalunya té una carta que pot jugar a fons, la biomassa: tenim una de les superfícies forestals més importants d'Europa"[/blockquote]
- Quina és la situació de l'estat espanyol en aquest escaquer i què pot fer?

- Espanya té capacitat d'emmagatzematge del gas important, amb les plantes de regasificació i tres magatzems de gas, el més important a Osca. Això et fa extraordinàriament fort davant de problemes que es puguin produir a mig termini. Però quan va esclatar la crisi, l'any passat, ens va agafar amb unes reserves de petroli i gas que estaven per sota de la mitjana històrica. Vam anar millor que altres països perquè teníem el gas d'Algèria, es va poder accelerar la compra i moure'ns amb menys lentitud que Holanda o Alemanya. Però necessitem una estratègia que ha de ser global d'aprovisionament de matèries primeres crítiques. Això passa per obrir un debat incòmode sobre el que s'ha de fer a mig termini.    

- Quines mesures realistes es podrien emprendre per reduir els preus? 

- S'han pres algunes mesures a curt termini com intentar adaptar tot el que depèn dels mercats internacionals de matèries primeres per esmorteir els seus efectes, com és el cas dels preus de l'electricitat i els carburants. Però no s'ha pres la mesura més important de totes. Espanya és el país d'Europa que té més percentatge de consumidors d'electricitat domèstics i industrials, però també de gas i carburants, el preu dels quals depèn del mercat diari. Això és un problema de primer ordre. Durant anys, això era més favorable que tenir un contracte a preu fix perquè moltes vegades el mercat diari marcava 0 euros. D'això fa tres o quatre anys. Però en un moment de crisi i volatilitat del mercat, estar lligats al preu que marca diàriament i horàriament el mercat de l'electricitat i el gas és una bogeria.

- Els altres països no ho fan així?

- Això no succeeix en cap altre país europeu. A França, per exemple, més del 80% de consumidors d'electricitat tenen un preu fix. A Alemanya, el mateix. A Itàlia. Hi ha hagut alguns canvis en aquest sentit i 1.400.000 contractes han canviat a un preu fix.  
 
- I aquest canvi es pot fer amb rapidesa?

- Canviar i que els col·lectius més vulnerables puguin passar a un contracte amb preu fix es pot fer ara mateix. Però no s'ha fet. Es dona molta atenció a aspectes que per mi no són importants. El govern pensa que amb la intervenció dels preus del gas -com l'acord assolit amb la Comissió Europea- n'hi ha prou per reduir els preus diaris del mercat. Però no és així. Una part sí que s'apaivagarà, però la resta del mercat no depèn del gas. De fet, el nostre problema no és el gas sinó que tenim deu milions de consumidors domèstics el preu dels quals depèn de l'hora en què engeguen la rentadora. És un preu del mercat minorista. 

[blockquote]"La mesura més eficaç per reduir els preus de l'energia encara no s'ha fet i és passar a contactes a preu fix"[/blockquote]
- Creu que això al final es durà a terme?

- Crec que finalment sí, per recomanació de la Comissió Europea, que a canvi de posar un límit al preu del gas exigeix coses a canvi. I una de les que està contemplada és la de tenir contractes a preu fix. A Portugal mateix, que té un mercat com el nostre, els preus minoristes han pujat molt menys que a Espanya. Tenim un mecanisme molt important per ajudar els col·lectius més fràgils, que és el bonus social. Però aquesta subvenció se l'ha menjada els darrers mesos l'increment de preus de l'electricitat. Perquè el bonus social s'aplica sobre consumidors que estan en el mercat diari. 

- Quines cartes estratègiques pot jugar Catalunya en el mercat energètic?

- Per mi, hi ha tres cartes estratègiques que tenim a Catalunya. La primera és el poder desenvolupar el desplegament de renovables, amb un pla definitiu, però a diferència d'altres territoris, tenim una oportunitat d'or per fer-ho des de l'inici amb sistemes d'emmagatzematge. Les renovables per elles mateixes no serveixen per resoldre el problema si no venen acompanyades per sistemes d'emmagatzematge. Si no, no tenen sentit perquè sempre es donarà prioritat al gas o al gasoil, o a l'aigua. Ara mateix, tenim que una part important de les concessions de pantans, de les instal·lacions hidroelèctriques, caduquen. Aquí s'ha de plantejar una estratègia d'emmagatzamatge d'energia renovable. 

- Això s'està treballant?

- S'estan donant passes endavant. El problema de les renovables va acompanyat de la qüestió mediambiental i és sempre delicat. Una segona carta és veure què fem amb les nuclears. Nosaltres tenim una dependència enorme de l'energia nuclear. Això és un factor positiu a dia d'avui perquè si tenim energia nuclear no hem d'estar important més gas. No obstant, tenim un calendari de tancament de les nuclears. I no s'ha plantejat fins ara quin serà el seu substitutiu. Però no ja des del punt de vista polític o filosòfic, sinó tècnic. Tenim Ascó o Vandellòs, però amb què ho substituïm? Aquest és un tema seriós. El pes de la generació nuclear per al consum final a Catalunya és de més del 50%. 
 
- I vostè què proposaria?

- Jo crec que és necessari prolongar la vida de les centrals. I al mateix temps cal comprar temps perquè el tancament de les centrals es produirà. Les nuclears antigues arriben a un moment en què és impossible continuar mantenint-les. Hem de comprar una mica més de temps per construir l'alternativa. No es poden tancar d'un dia per l'altre perquè això suposaria grans apagades. O haver de recórrer dels parcs fotovoltaics o dels pantans, o de València o de l'Aragó. I perdríem en sobirania.

[blockquote]"Tancarem Ascó o Vandellòs, però encara no sabem amb què les substituirem"[/blockquote]
- I quina altra opció hi hauria?

- Una tercera carta en què tenim un potencial enorme i n'estem començant a treure partit és la biomassa. Són els biocombustibles. Per exemple, Catalunya té una de les superfícies forestals més importants d'Europa, que es troba gestionada en una part substancial. És possible generar d'aquí productes i subproductes, i generar un marc de mercat. És un sector tecnològicament madur, no s'hi han de fer grans inversions. No hem d'estar esperant vint anys a que maduri l'hidrogen, per exemple. Ja ho tenim. És important que el percentatge de cogeneració, a partir de residus, a partir de massa forestal, deixalles agrícoles vagi substituint els altres recursos. I pot ser el candidat número 1 a substituir la generació nuclear.

- I quins serien els principals productes biocombustibles?

- Són el biogàs, les centrals de cicle combinat a partir de biogàs, el biometà. En tota l'estratègia de descarbonització, l'element més important que tenim davant probablement no sigui el cotxe elèctric, sinó que els nostres cotxes i maquinàries funcionaran primer amb biocarburants. Aquesta energia ja la tenim i no hem de dependre de ningú.    

- Que Alemanya hagi renunciat a l'energia nuclear va ser un error?

- Va ser un error que ara s'esmenarà. Crec que estem a uns mesos de reactivar la nuclear a Alemanya. Ja s'està produint un gir dins del govern de coalició. Fins i tot per part dels Verds.
 
- No em digui que tornarem als combustibles fòssils i al carbó.

- No. Bé, ells ja han tornat. Millor dit, mai se'n van anar del carbó. Alemanya i Polònia n'estan cremant. Els països del centre i l'est han vist el carbó com el seu pla B davant de possibles problemes amb el gas. França se'n va anar del carbó i no tornarà. I nosaltres tampoc.           

[blockquote]"Algèria es convertirà en el hub gasístic més important de l'Àfrica i cal tenir-hi les millors relacions"[/blockquote]
- En el context de conflicte amb Rússia, com es pot evitar la dependència del gas rus?

- Un dels països que ha començat a plantejar-ho de manera intel·ligent és Itàlia. El primer que ha fet és llegir molt bé, d'una manera geopolítica, els esdeveniments i aprofitar la sortida d'Espanya en les seves relacions amb Algèria. L'important és que Algèria es convertirà en el hub gasístic més important de l'Àfrica perquè s'estan construint els gasoductes i tot el sistema de transport del gas procedent de l'interior del continent. Aquest és el substitut més fiable del gas rus. Hagués pogut ser Espanya i el MIDCAT. També s'ha de dir que el MIDCAT no l'hem paralitzat nosaltres. Va ser perquè França no va voler.

- En aquest tema hi ha hagut un canvi de posició.

- Sí, ara França està disposada a la construcció del gasoducte. El problema del MIDCAT és quan i qui ho paga. L'important és quan es fa. El pagament no serà massa complicat. Els consumidors francesos pagaran a la gasística GDF i els espanyols a Enagas. A banda de si s'obté algun fons de Brussel·les. El MIDCAT es troba en una millor situació i serà molt important.

- Sobre el que ha dit d'Itàlia i Algèria. El canvi de posició d'Espanya sobre el Sàhara no sembla que hagi arribat en el millor moment. 

- Ha estat absolutament arriscat. És un risc que no s'ha calculat. Respon d'una pressió dels Estats Units. Per mi, aquí la pregunta és quan Espanya va deixar de ser un soci fiable per als EUA en favor del Marroc. És una elecció feta fa més de deu anys. Tota la diplomàcia intensa que havia fet els EUA amb Espanya va passar a fer-la amb Rabat. El Marroc va començar a competir amb els nostres ports des de Tànger, amb molta inversió nord-americana. Després, Rabat va reconèixer Israel. 

- I això, per quines raons?

- Crec que hi ha hagut problemes de poca traça de la diplomàcia espanyola. I això per part de tots els governs, amb independència del color dels governs. Sembla que ara no s'ha pogut dir que no a la pressió nord-americana. Tradicionalment, la política exterior espanyola havia mantingut una cama al Marroc i una altra a Algèria, dins d'unes desconfiances mútues. Però en aquests moments cal tenir les millors relacions possibles amb Algèria, que és el lloc de pas fonamental per a una provisió segura del gas, també del que ve de Nigèria i l'Àfrica central.         
 
- De tots els actors en l'escaquer d'Ucraïna, com queden els principals actors? 

- La posició de Rússia és de les més complicades. No és gens fàcil que trobi cap solució amb la Xina, que està jugant un paper molt interessant. El primer que va dir Pequín va ser que defensava la integritat territorial dels països, el que pot ser vist com una esmena a l'atac rus. La Xina ha aconseguit rendir Rússia als seus peus. Moscou ja no parla amb Pequín com un igual. Ajudarà a Rússia, però no serà la seva salvació, perquè Rússia necessita diversificar els seus clients, però no només pel que fa al gas. A més, la seva importància estratègica està més relacionada amb el petroli que amb el gas. Per Europa, és més important el gas. Però per la resta del món, ho és el petroli rus. Els tres majors productors del món són l'Aràbia Saudita, els Estats Units i Rússia. Però un gran problema de Rússia és la seva dependència tecnològica. La seva indústria tecnològica està molt antiquada. En l'apartat financer sí que és on la Xina ajudarà més, en concessions de divises, en reserves. Però la posició russa és la més delicada.

- La decisió d'envair ha estat un gran error de Putin, per tant.

- Va ser una aventura mal calculada. No es tractava tant de si Ucraïna podria resistir més o menys, que això era factible. Però el major error de càlcul és no saber que, potser l'OTAN no entrarà en combat, però donarà a Ucraïna armament i tecnologia militar més sofisticada. Ho vam veure amb l'enfonsament del vaixell insígnia al mar Negre. I en la tasca d'intel·ligència per assenyalar on es troben un seguit de generals russos... Aquest ha estat el principal error estratègic de Putin.

[blockquote]"Rússia patirà molt, el major error de càlcul de Putin és no haver previst que l'OTAN donaria a Ucraïna recnologia militar sofisticada"[/blockquote]
- I com és possible aquest error?

- S'ha d'entendre. Fa deu anys hagués estat impensable que fes el moviment que ara ha fet. S'ha trobat amb un context més favorable al de fa deu anys, amb una economia millor, però el que va aconseguir fa vuit anys a Crimea, o fa vint a Txetxènia, ara no ho podrà fer. S'ha sentit més fort però ha adoptat la pitjor de les decisions. La guerra serà la seva tomba política. I Rússia patirà moltíssim.

- I els Estats Units, com creu que sortiran de la crisi?

- És difícil que pugui recuperar el seu espai perquè està en retrocés. Des de la guerra comercial de Trump amb la Xina, i pel fet que els EUA no acaben de veure quin ha de ser el seu lloc al món respecte de la Xina, aquesta crisi no li serà d'utilitat a mig termini. Però, a curt termini, sí. Donarà un cert revulsiu al mandat de Joe Biden. Amb aquesta crisi estan cobrint el forat que els va deixar la sortida de l'Afganistan. Un fracàs des del punt de vista geopolític es cobreix amb un error del contrari. Sortirà més guanyador d'aquesta crisi que Rússia, això segur. I fixem-nos en una cosa: ara ja no es discuteix sobre els pressupostos militars, que probablement s'incrementaran. Ara, als Estats Units li torna a interessar finançar l'OTAN. Finlàndia es planteja entrar-hi. Però tot plegat no serà suficient per reposicionar els EUA.