
Joan Iglesias, director del programa per definir la nova Administració Tributària. Foto: Albert Segura
Després de dos anys de feina, la futura administració tributària catalana encarrila el tram final per definir-se amb l’objectiu de poder presentar el projecte abans de l’estiu. En aquest temps s’hi han incorporat els elements principals del model que proposava el Consell Assessor per a la Transició Nacional, i ara s’està treballant per incloure els criteris en interlocució amb els operadors socials, acadèmics i professionals, en la fase final del projecte. El director del programa per definir l’administració tributària catalana ha repassat en una visita la Cambra de Sabadell les claus del futur ens.
Catalunya és capaç de generar riquesa per justificar l’Administració Tributària?
Iglesias assegura que si, i assenyala que la producció de riquesa és un fet al nostre país: “La millor manera d’entendre-ho és recordar l’eslògan tributari que més fortuna ha fet en els últims anys: Hisenda ho som tots; si ho apliquem a casa nostra, Hisenda ho serem el conjunt dels contribuents catalans”, explica.
En aquest sentit, assegura que del conjunt de ciutadans i d’empreses de Catalunya que cada dia treballen i produeixen riquesa, una part d’aquesta riquesa es destinaria a finançar la despesa de l’Estat català.
Catalunya és viable econòmicament?
Una hisenda pròpia permet finançar un Estat capdavanter en ple segle XXI, i Catalunya seria viable econòmicament i fiscalment. “Tenim una hisenda per finançar el pressupost i la despesa, però el que no tenim és la sobirania fiscal, perquè no som un Estat i no podem gestionar els impostos que es paguen des de Catalunya”, explica Iglesias.
És viable si seguim formant part de l’Estat espanyol?
Sense cap mena de dubte, Iglesias defensa que sí, donat que hi ha models de sobirania compartida gràcies a l’aplicació de diferents solucions tècniques compartides. “Aquí, però, no sembla possible, és una reivindicació amplíssima i la resposta sempre és contrària”, lamenta. Afegeix que s’està parlant d’eines, no pas finalitats, i que servirien per generar activitat econòmica i riquesa al territori. “Tècnicament és possible, però cal que hi hagi voluntat política”.
Quins avantatges aportaria al contribuent?
Podria decidir amb el seu vot com es duu a terme al fiscalitat, i seria el destinatari dels recursos directes que s’obtenen perquè no existiria el dèficit fiscal. “A més permetria augmentar la recaptació amb menys pressió fiscal a nivell individual i, per tant, rebaixar els impostos”, assegura Iglesias, perquè hi hauria una base més àmplia de contribuents.
I a les empreses?
La fiscalitat afecta la competitivitat de l’empresa, perquè vol vendre i generar riquesa. Amb una fiscalitat excessiva, una empresa perd competitivitat, i, per tant, capacitat de generar i vendre. “Pots tenir el millor sistema fiscal del món, però si no generes riquesa, no t’aportarà res”, defensa. Per aquest motiu, assegura que la fiscalitat permet dissenyar la política economia d’un país, i controlant-la es milloraria el nivell de vida dels ciutadans de Catalunya.
Com afecta la corrupció?
Cal explicar al ciutadà com es gestiona un país per posar per davant la transparència, però només en com es gasten els diners, sinó de com s’ingressen i de qui els ingressa. En aquest sentit assegura que pagar impostos i o amagar les gestions que es fan dóna reputació i confiança: “El que millor parla d’algú són els impostos que paga, perquè si pagues és que guanyes diners, ets solvent, crees riques, pots ser un bon soci, un bon client o s’hi poden fer tractes i negocis”, explica Iglesias.