Aquest dijous es clausura la cinquena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), un dels fòrums de referència de la nova economia, que s'ha celebrat al DFactory del Consorci de la Zona Franca. Un encontre amb més de 12.000 participants d'un centenar de països que posa en valor el districte 4.0.
Un dels "ideòlegs" de la nova economia a Catalunya és Josep Miquel Piqué, president executiu de La Salle Technova Barcelona. Enginyer de Telecomunicacions, professor de la Facultat Internacional de Comerç i Economía Digital de La Salle, expresident de l'Associació Internacional de Parcs Científics i Àrees d'Innovació (IASP), coordina actualment l'Aliança mundial de districtes d'innovació.
Què fa de la BNEW una trobada rellevant i diferent d'altres fòrums sobre nova economia?
El BNEW fa una aposta molt clara aquest any per presentar el districte 4.0. Això vol dir que el Consorci de la Zona Franca fa una aposta clara per la modernització i la transformació de la indústria clàssica en una indústria basada en el coneixement. És important perquè no és només una voluntat de debat sobre el coneixement sinó que suposa també el desenvolupament d'unes infraestructures singulars que hi haurà al districte 4.0. Com ha pogut veure, aquí ja hi ha un espai, el DFactory, però hi ha un plantejament de creixement. Per tant, parlem des d'una realitat ja existent. Aquest BNEW posa de manifest aquest districte 4.0 i això és una gran notícia. M'atreviria a dir que és un moment semblant al que vam viure quan l'alcalde Joan Clos va impulsar el 22@.
S'ha posat molt els focus en el sector aeronàutic.
El sector té diversos recorreguts. Aquí hi ha l'aeronàutic i l'aeroespacial, que semblen el mateix, però no ho són. Per un avió és tan important la ferralla, l'estructura física, com la lògica i tecnològica. En la ferralla, ens trobem amb un seguit de canvis en els materials, que es combina amb una nova energia. Viurem un canvi radical amb les fonts energètiques vinculades al sector aeronàutic, que està fent la migració cap a l'hidrogen. Això voldrà dir una nova forma d'energia, més sostenible i més infinita perquè d'aigua en tenim més que no pas de petroli.
"Amb els cotxes no tripulats viurem una revolució en la mobilitat"
Hi ha un element físic, el que és la màquina, després el tecnològic i després l'energètic. Aquests tres elements combinats fan que estiguem davant un tsunami tecnològic. Hi ha un element que serà revolucionari en la mobilitat, els eVTOL, cotxes no tripulats, que seran com a drons no tripulats per transportar persones. Aquí hi ha un món molt interessant per veure com es fabricaran, com s'asseguraran. Això canviarà molt profundament la mobilitat.
I deia que un altre àmbit és l'aeroespacial.
Sí, que aplega tot el que afecta els satèl·lits i les dades. En open data tenim un start-up a La Salle que només en dates obertes pot fer anàlisis contínues del que està succeint al món en temes de sequera, contaminació, etcètera. El BNEW ha posat el focus sobre com es fabricaran aquests materials.
L'altre gran focus està posat en el sector salut.
Encara és més interessant. Quan abans he parlat de tsunami tecnològic, es podria resumir en bits, àtoms i cèl·lules. Bits, la supercomputació. Àtoms, materials i altres. I cèl·lules, genòmica. Es tracta de posar en comú aquests tres àmbits. Per analitzar la genòmica necessites supercomputació. Fa pocs dies s'ha pogut descodificar el cervell de la mosca. Si podem desconstruir el cervell d'una mosca també ho podrem fer amb el cervell de l'ésser humà. Encara no sabem com es produeix l'alzheimer i com el podem revertir. En salut necessitem molta més recerca per posar-la al servei de la persona.
Però la nova economia genera també interrogants. Quin serà el seu impacte en el món del treball? L'ocupació no serà una de les seves víctimes?
No pas. Jeremy Rifkin, a El món del treball, explica el que va passar a la Guerra de Secessió als Estats Units, quan es va acabar l'esclavitud i com van començar a entrar màquines que feien la feina de 40 persones. Molts antics esclaus van creure que quan recuperaven la llibertat i esperaven ser contractats, podien quedar sense feina. No va ser així. S'acabarà la feina al sector agroalimentari? No, l'únic és que es necessita gent més qualificada. Amb la IA passarà igual. El gran debat que tenim és com dotem al talent de capes de tecnologia per incrementar la seva productivitat i la seva competitivitat. Soc del parer que hem d'experimentar, aprendre i transformar-nos. Crear un nou model. A La Salle vam tenir fa uns dies un congrés d'IA i el debat no és només tecnològic, sinó com apunta la seva pregunta, econòmic i social.
"L'ocupació no serà una víctima de la nova economia, però haurem de formar la gent adequadament"
Tenim a La Salle una start-up, Mediktor, que mitjançant IA fa prediccions de què passa quan entres a urgències. Ho encerta en un 90%. Això és una IA positiva. El supercomputador de Barcelona pot analitzar dades de 10.000 casos. Ens ajudarà a tenir millor tecnologia per fer salut. Pels advocats, la IA ajudarà a analitzar millor la jurisprudència. Per tant, tenim nova tecnologia que crea nova ocupació. Fa uns anys no teníem gestor de comunitats i ara en tenim.
Es generarà nova ocupació, serà de més qualitat. Però què passarà amb la gent, amb la gran massa de treballadors?
Tenim dues responsabilitats: incorporar les noves tecnologies disponibles i després formar adequadament a la gent.
Això vol dir una transformació de l'educació.
Totalment. Nosaltres, a La Salle, hi estem del tot abocats. Jo he vist empreses que han utilitzat la tecnologia per millorar en eficiència i no fan fora la gent, sinó que la reubiquen.
I en quina situació quedaran els estudis humanístics? Hi haurà espai per la gent d'humanitats en aquest gran canvi?
Sens dubte, però l'hem de crear. Crec que el futur és dels qui l'imaginen i el construeixen. Mai serem res que no hàgim imaginat. Jo soc mentor del Pacte de Porto Alegre. El 2018, la gent estava deprimida per la inseguretat i la corrupció. Vam començar a treballar en un projecte col·lectiu i la ciutat s'ha transformat. S'ha creat un hub d'innovació que és referència per a tot Amèrica Llatina. Per què? Perquè hi havia un propòsit comú.
Hi ha una via "progressista" a la nova economia?
Li contestaré dient que per mi és rellevant la trobada del que ens uneix. I per fer això són importants els espais comuns i evitar que en aquest món cadascú vagi per la seva banda.
Vostè està vinculat a una idea que és la Triple Hèlix? Expliqui què és.
És una teoria desenvolupada pel professor Henry Etzkowitz que diu que els ecosistemes d'innovació es construeixen a partir de la contribució d'universitats, empreses i administracions públiques. Ara s'hi afegeix la societat civil organitzada. Sobretot, la presència de les universitats com a tercer agent crea talent i té autoritat per analitzar amb dades i poder proposar.
La IA, les noves tecnologies i la nova economia ens canviarà la vida, això està clar. Però mirant el món que tenim, amb punts en conflicte que semblen en fase d'intensificar-se, això ens canviarà també les mentalitats?
Soc de la clara convicció que la innovació és la base de la transformació. Innovació entesa com ser conscient que tenim uns desafiaments econòmics, urbanístics, socials. He estat president de la xarxa mundial de parcs científics. He estat als Estats Units, a tot Amèrica Llatina, a Austràlia, a l'Iran, a Corea... I he trobat un espai comú. Tots parlen d'innovació. La diplomàcia de la innovació vol dir la diplomàcia del que ens uneix. Comparteixes reptes i això uneix. Dic això perquè ara mateix estic coordinant l'aliança mundial de districtes d'innovació, que aplega ciutats de Detroit a Medellín i Londres. És una diplomàcia que no és d'estats, sinó de ciutats i ecosistemes que es connecten. Advoco per aquest nivell d'acció.
Després d'aquestes experiències en espais comuns, és més optimista sobre el futur compartit amb l'escenari global que tenim al davant?
Em fa aquesta pregunta en un moment en què el panorama internacional, especialment a l'Orient Mitjà, és molt complicat. Però jo soc optimista de natura. Diria, després de venir de Nairobi, que el dia que es perdi l'esperança, la societat s'haurà acabat. Millorarà el món a tot arreu? Potser no. Hi ha esperança que el nostre entorn pugui millorar? Sí. Doncs això ja és esperançador.
"La Salle acaba d'obrir una universitat a Kènia. Mentre hi hagi persones que aposten pel bé dels altres hi haurà esperança"
Què l'ha dut a Nairobi, que ha tornat tan optimista?
La Salle hi ha creat una universitat en un territori on ningú està apostant. Allí he vist nens sense res, al mig de l'Àfrica, esperant els pares al nou campus. Això és esperança. Hi ha molta gent que aposta molt honestament pel desenvolupament al territori. Allí hi ha un germà de La Salle, Paulus, que ha posat la seva vida al servei del desenvolupament. Mentre hi hagi persones que aposten pel bé dels altres hi haurà esperança. Una persona de La Salle em va dir que es podia veure a Déu en cada mirada d'aquests nois.
Vostè és una persona de fe.
Clarament. Però jo el que espero és que tothom en tingui alguna de fe. És important que no perdem el propòsit. El que sigui. Per mi, la transcendència no és què hi ha després de la nostra vida sinó com la nostra vida continua després de la nostra vida. Què hem fet nosaltres perquè els que vinguin després puguin tenir una vida millor.