El secretari d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Fernando Jiménez Latorre, i el subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Rostoy Foto: ACNEls bancs i caixes espanyols necessitaran entre 51.000 i 62.000 milions d'euros per sanejar-se, segons les auditories d'Oliver Wyman i Roland Berger sobre les necessitats de capital de la banca espanyola. El secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, i el subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Rostoy, han destacat que les necessitats de capital se centren sobretot en les entitats nacionalitzades i no en els tres principals grups bancaris de l'Estat, que no necessitarien capital addicional. Tots dos han destacat que és una xifra molt inferior als 100.000 milions d'euros aprovats per l'Eurogrup, de manera que l'Estat disposarà d'un "marge amplíssim" per fer la reestructuració.
Les proves de resistència del sistema, que contemplen l'escenari de necessitats a tres anys vista, han costat dos milions d'euros les dues juntes i posen de manifest que les tres principals entitats espanyoles: Santander, BBVA i Caixabank no necessiten capital addicional, mentre que les quatre nacionalitzades o a l'entorn del FROB: Bankia, Catalunya Caixa, Banco de Valencia i Novagalicia Bank, són les que concentrarien les necessitats de finançament i les que consumirien la major part d'aquests 62.000 milions addicionals que marquen com a topall les auditories.
Un tercer grup, on hi hauria el Banc de Sabadell, està format per entitats que no necessitarien capital, que el podrien aconseguir pels seus propis mitjans o que podrien necessitar ajuda pública de manera moderada. Les entitats que necessitin capital i que el volen buscar al mercat privat disposen d'un termini de nou mesos per refinançar-se. Segons Latorre aquest és un termini "raonable" però s'anirà concretant a mesura que avanci el programa.
El subgovernador del Banc d'Espanya ha explicat que les proves han fet avaluacions de les possibles necessitats de capital de les entitats en dos escenaris: el més probable, i un de "molt desfavorable" que "cap analista econòmic, per més pessimista que fos, seria capaç de descriure". L'escenari "estressat" va més enllà del que contempla el FMI i parteix d'una pèrdua acumulada d'activitat del 6,5%, fet que suposaria correccions en el preu de l'habitatge de l'entorn del 26,4% (el FMI contemplava un 23,5%).
En tot cas, les auditories no han donat detalls de les necessitats de cada entitat concreta tot i que han inspeccionat 14 grups bancaris que representen el 90% del sector, i han donat dos tipus de resultats diferents. El primer, que contempla un escenari "plausible" on les necessitats de finançament anirien entre 16.000 i 25.000, segons Oliver Wyman, i de 25.600 milions segons Roland Berger. En un escenari "d'extrem stress" -en paraules del subgovernador del Banc d'Espanya- necessitarien entre 51.000 i 62.000 segons Wyman i 51.800 segons Berger.
El secretari d'Estat d'Economia ha recordat que la xifra està per sota la que es va acordar amb l'Eurogrup (fins a 100.000 milions d'euros) i per tant "hi ha un suport més que suficient per dur a terme la reestructuració" i es podran posar en marxa "solucions diferents" a les que s'han posat en marxa fins ara, tot i que no ha concretat aquest aspecte. Segons ha afirmat el subgovernador del Banc d'Espanya, tot plegat demostra que les entats disposen de "capacitat de resistència" davant un panorama advers i que les necessitats de capital es delimiten bàsicament a les entitats que estan a l'òrbita d'actuació del FROB.
L'exercici s'ha fet amb l'ajuda i la supervisió d'un comitè de seguiment presidit pel mateix secretari d'Estat d'Economia i del subgovernador del Banc d'Espanya, on hi ha estat present el FMI, el BCE, la Comissió Europea, el Banc de França, el Banc d'Holanda i l'Autoritat Bancària Europea.
La publicació dels resultats de l'stress test és el pas previ necessari perquè el govern espanyol faci la petició formal del rescat a la banca a Europa, on haurà de constar la quantitat exacta de diners que requereixen les entitats de crèdit. Posteriorment, el 31 de juliol, les auditores Deloitte, KPMG, PwC y Ernst & Young publicaran un segon informe més exhaustiu sobre la situació de les carteres de les entitats.
Aquesta "línia de finançament", en paraules del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que en cap moment ha volgut definir-lo com a "rescat", arribarà a la banca a través del Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB). Recentment el govern espanyol va elevar la seva capacitat d'endeutament fins als 66.000 milions d'euros mitjançant una esmena als pressupostos generals de l'Estat.
L'informe es fa públic després que el passat 9 de juny l'Eurogrup va anunciar que donaria a l'Estat un crèdit de fins a 100.000 milions d'euros per sanejar les seves entitats de crèdit. També es fa públic després que el Fons Monetari Internacional publiqués les seves pròpies dades sobre la banca espanyola en un informe on apuntava que les entitats de crèdit necessitaven almenys 40.000 milions d'euros.
