Laia Alsina i Ignasi Murgades, en nom de la CUP de Barcelona, i els veïns del número 25 del carrer de Vallespir, Montserrat Rosselló i Felip Roca —amenaçats de mòbbing immobiliari amb l'aquiescència dels Jutjats i de l'Ajuntament—, han desvetllat avui el vel de misteri que envoltava la campanya «80.000» que ha fet fortuna en un bloc i en tot de cartells i adhesius que han envaït els darrers dies la capital catalana. Efectivament, 80.000 són, segons l'organització independentista, els habitatges buits que calculen que hi ha a Barcelona i en reclamen un cens oficials a l'Ajuntament.
La presentació de la campanya s'ha fet aquest migdia al carrer Vallespir número 25 de Barcelona. L'elecció de l'espai no ha estat gratuïta: es tracta d'un dels immobles de la ciutat on el veïnat pateix des de fa anys l'assetjament immobiliari, tal com han explicat dos dels seus veïns, Montserrat Rosselló i Felip Roca. Montserrat Rosselló, que té 83 anys i en fa 61 que viu al mateix pis d'aquest carrer de la barriada de Sants, considera «que no hi ha justícia», i que amb els 8.000 euros que els donaran es troba que no pot anar a viure enlloc. Felip Roca, que en fa 30 que viu en aquest indret, ha manifestat que s'han sentit desemparats per l'Ajuntament i que la sentència que els obliga a marxar de casa seva és un clar cas del sistema corrupte que s'ha instal·lat a la ciutat, en què les immobiliàries i els jutjats fan conxorxa contra els ciutadans. «L'Oficina antimòbbing de l'Ajuntament de Barcelona no funciona —ha afirmat Roca, i ha afegit—: ens van dir que encara no tenien totes les eines per fer front a casos com el nostre!».
Per a la CUP 80.000 ha d'esdevenir la icona d'una campanya sobre urbanisme i habitatge que s'engega per reclamar mesures en aquests àmbits. El nombre representa els pisos buits que hi ha a la ciutat, però no es tracta d'una xifra real perquè els estudis i informes sobre la qüestió no disposen de xifres absolutes per la dificultat d'establir els criteris sobre pisos o locals buits.
Segons la CUP, malgrat que l'habitatge està considerat com un dret social, en realitat s'utilitza com a producte mercantil primant el benefici econòmic sobre el dret de les persones a tenir un sostre. Segons les dades oficials, des de 1996, el preu de l’habitatge a Barcelona ha augmentat més d’un 300%, mentre que en el mateix període els sous només han crescut un 30%. La CUP recalca que actualment, 'més d'un 25% de la població barcelonina té problemes d'habitatge, una unitat familiar mitjana ha d'invertir de mitjana el 80% del sou per fer front a les despeses que suposa i s'executen més de 20 desnonaments diaris a la ciutat'. Per la CUP aquestes xifres són 'esfereïdores' i exigeixen mesures urgents.
Des de la Candidatura d'Unitat Popular demanen censar l'habitatge ocupat, el buit i aquell al qual es donen diferents usos per conèixer l'abast real del problema, per saber també en quantes mans es concentren aquestes cases i quin percentatge pertany a entitats financeres. A més demanen 'mesures valentes i efectives per millorar la qualitat de vida a Barcelona i no claudicar constantment davant dels interessos corporatius d'uns pocs'.
La CUP proposa mesures dirigides a recuperar les competències de l'Ajuntament en matèria d'habitatge, així com primar els interessos de la ciutadania enfront de les empreses, impedint que l'habitatge sigui una mercaderia sotmesa a l'oferta i la demanda.
Declaracions en àudio de Laia Alsina per a Nació Digital (2:28)
Resum del document «Habitatge i urbanisme a la ciutat de Barcelona»
+ Fotografies (de Jordi Borràs).
