La independència de Catalunya és un dels escenaris possibles que han pres en consideració un grup d'analistes econòmics alemanys de la Fundació Friedrich Ebert, vinculada a la socialdemocràcia. L'equip d'analistes, liderat per Bjoern Hacker, ha estudiat els possibles models de relació econòmica a Europa després de la crisi.

En la seva anàlisi, avançada pel diari finanzas.com, Hacker constata que Alemanya marca la política econòmica europea i que els països en pitjor situació “es limiten a obeir ordres”, mentre que els alemanys no se senten en absolut “responsables” de la situació. Per a aquest analista, aquesta actitud no només no resoldrà la crisi sinó que també “arribarà a Alemanya”.

En aquesta situació, Hacker dibuixa quatre escenaris postcrisi possibles, el primer l'anomena la sortida “japonesa” i significa “sortir del pas” a risc d'entrar en un bucle sense final. Un altre model és la sortida “alemanya”, és a dir, un club privat on només romanen a la Unió Europea Alemanya i un grupet d'economies sòlides, mentre la resta de països mantenen només acords de lliure comerç sense unió política ni fiscal. Un tercer escenari és “l'americà”, en què França i Alemanya tiren de la locomotora europea i alguns països es queden a mig camí.

Finalment, el quart escenari és el de la ruptura, que contempla tres possibilitats, la sortida “iugoslava”, amb països que abandonen la UE i tornen a les seves antigues monedes i creixen les desigualtats i la hostilitat. La sortida “soviètica”, amb un desmembrament un pèl més ordenat, i finalment, el “mezzogiorno”, la possibilitat que siguin “les regions pròsperes les que trenquin amb els estats”. En aquest punt, l'analista reconeix que Catalunya és un d'aquests territoris amb capacitat d'abandonar l'Estat del que forma part, i apunta a la importància d'un referèndum escocès “decisiu”. “N'hi haurà prou que una sola d'aquestes regions assoleixi la independència per a precipitar la desintegració”, i assegura que en cas d'independència escocesa es produirà “un efecte dominó” en territoris com Catalunya i el nord d'Itàlia. Això sí, segons l'estudi, aquesta sortida és possible, però no resoldrà la crisi, sinó que seguirà la recessió.