La meitat de les pimes catalanes frena el seu creixement per problemes d’habitatge i mobilitat

Economia

El 67% de les empreses ha vist candidats rebutjar una oferta laboral per problemes vinculats a l’habitatge

Publicat el 15 de juliol de 2026 a les 12:29
Actualitzat el 15 de juliol de 2026 a les 12:33

Aproximadament la meitat de les pimes catalanes ha limitat, ajornat o descartat decisions de creixement per problemes vinculats a l’habitatge i la mobilitat dels treballadors, segons un estudi presentat aquest dimecres per Pimec. En concret, un 28% ha renunciat a ampliar plantilla, un 16% ha ajornat projectes i un 13% ha descartat obrir un nou centre. “Hi ha llocs de treball que no es poden cobrir perquè no hi ha habitatge o perquè té uns costos que fan impossible la contractació”, ha alertat també el president de Pimec, Antoni Cañete. 

L’estudi, elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya a partir d’una enquesta a prop de 400 empreses, constata que el 98% considera que el mercat de l’habitatge de la seva zona està tensionat. Aquesta situació, segons l’informe, dificulta la captació de treballadors i redueix el mercat laboral al qual poden accedir les empreses. “El mercat laboral real es fa petit i la conseqüència és que això afecta la capacitat de generar riquesa de les empreses”, ha explicat el president de l’Observatori, Oriol Amat.

En aquest context, el 63% de les empreses afirma tenir dificultats per cobrir vacants i tres de cada quatre asseguren que necessiten més temps que fa dos anys per incorporar nous treballadors. El problema afecta especialment els llocs de treball presencials i amb retribucions mitjanes i baixes. Entre les empreses amb problemes per cobrir vacants, un 31% apunta a trajectes massa llargs o cars, un 28% a una mala connexió amb transport públic i també hi ha companyies que assenyalen la falta de pisos assequibles o el cost de viure a prop del lloc de feina. “El problema del desplaçament va barrejat amb el de l’habitatge”, ha remarcat Amat.

Sobrecostos de 5.500 euros anuals

La tensió residencial també té un impacte directe en els costos laborals. El 57% de les empreses assegura haver assumit sobrecostos durant processos de contractació per problemes vinculats a l’habitatge o els desplaçaments, amb un cost extra mitjà de 5.500 euros anuals. “Habitatge més car vol dir despesa de personal més elevada”, ha afirmat Amat, que ha assenyalat que l’anàlisi de les dades mostra una correlació entre el preu dels lloguers i els costos de personal. En paral·lel, el 82% de les empreses percep que la problemàtica residencial genera pressió a l’alça sobre els salaris.

Les dificultats s’estenen també a la captació i retenció de talent. Segons les dades presentades per Amat, el 60% de les empreses s’ha trobat amb candidats que s’han fet enrere abans de rebre una oferta per qüestions relacionades amb l’habitatge i el percentatge puja al 67% un cop presentada l’oferta laboral. A més, un 33% assenyala problemes d’habitatge o desplaçament entre els motius de sortida de treballadors, gairebé la meitat dels quals són joves.  “Una empresa amb més capacitat econòmica pot organitzar sistemes de transport o habitatges empresarials. A la pime això li és molt més difícil”, ha apuntat Amat.

Un pacte transversal

Davant d’aquest escenari, el president de Pimec, Antoni Cañete, i la presidenta del Col·legi d'API de Barcelona, Montserrat Junyent, han demanat un Pacte Transversal per l’Habitatge. Entre altres mesures, aquest proposa incrementar progressivament la inversió pública fins al 0,7% del PIB, mobilitzar sòl per a habitatge assequible i social, reforçar la col·laboració publicoprivada i simplificar els tràmits administratius. Amar ha reclamat “canviar el marc mental” de les polítiques d’habitatge i prioritzar la construcció assequible a les zones amb activitat econòmica, així com millorar les connexions de transport amb els centres de treball. “Sense habitatge a un preu que sigui assumible, estem generant més problemes en la competitivitat, i ja en tenim altres”, ha conclòs.

Escull Nació com la teva font preferida de Google