Després que el ministre espanyol de Foment, José Blanco, afirmés que els impostos a l'Estat són "molt baixos" i plantegés que calia apujar-los per "homologar-los" a la mitjana de la Unió Europea, s'han disparat totes les alertes dels qui temen un augment de la pressió fiscal en temps de crisi. El cert, però, és que, segons les últimes dades de l'oficina d'estadística comunitària Eurostat, els ingressos de l'estat espanyol per impostos representen només un 33,1% del PIB. Una xifra més de sis punts per sota de la mitjana de la zona euro (39,7%) i molt llunyana a la pressió fiscal dels estats del nord del continent, com Dinamarca (48,2%) i Suècia (47,1%).
Segons les dades d'Eurostat publicades aquest estiu i que fan referència al 2008, la pressió fiscal espanyola és de les més baixes de la UE, només per damunt de la d'alguns estats de l'Est d'Europa, com Romania (29,0%), Eslovàquia (29,3%) i Lituània (29,7%).
L'IRPF
La taxa màxima de l'IRPF espanyol (43%), en canvi, supera la mitjana europea que, segons dades d'Eurostat, és del 37,5% pel conjunt dels 27. Aquest impost, que s'aplica en funció dels ingressos dels ciutadans, arriba al 56,4% a Suècia, el 53,7% a Bèlgica i el 52% als Països Baixos i és només del 10% a Bulgària, i del 15% a la República Txeca i Lituània (15%). L'impost de societats aplicat a l'Estat és, també, dels més alts del continent. De fet, mentre la mitjana a la zona euro se situa en el 25,7%, a Espanya la taxa arriba al 30% i es col·loca, així, entre les franges altes de la UE dels 27. Els nivells més alts d'aquest impost són els de Malta (35%), França (34,4%) i Bèlgica (34%), mentre que els més baixos es registren a Xipre (10%), Letònia i Lituània (15%).
En aquest sentit, el comissari europeu de Fiscalitat, Algirdas Semeta, reivindica una coordinació dels impostos dels socis comunitaris, que considera crucial per sortir de la crisi. "No podem permetre que les taxes que cobra un país perjudiquin o distorsionin l'economia del veí o obstaculitzin el mercat comú", diu Semeta, tot i les reticències de molts dels socis comunitaris a plantejar una harmonització fiscal europea. Semeta aposta per començar amb l'impost de societats, "les diferències perjudiquen molt els negocis, els fan més cars i complicats, deterioren les inversions a la UE i obliguen els empresaris a fer molta paperassa". Per això, el comissari presentarà una proposta l'any que ve.
Amb tot, l'IVA espanyol segueix sent baix
Tot i l'increment de l'IVA que l'estat espanyol va fer efectiu a principis de juliol per ajudar a eixugar el dèficit públic, la taxa segueix estant entre les més baixes de la Unió Europea. Mentre que a Espanya el tipus general se situa al 18%, la mitjana a l'Europa dels 27 és del 20,2%. De la resta d'Europa, només a Luxemburg i Xipre (15%) i el Regne Unit (17,5%) –que ja ha anunciat pujades de l'impost a partir del mes de gener- l'IVA és menor que a Espanya. Als estats on la taxa és més alta, la xifra arriba al 25%, com passa a Dinamarca, Hongria i Suècia.
França i Alemanya descarten, de moment, tocar aquest impost indirecte sobre el consum i als Estats Units, la Casa Blanca estudia per primer cop implantar un IVA a l'europea d'àmbit federal.
