Una setmana. És el temps que Oriol Junqueras ha aparegut a la web del Parlament Europeu com a eurodiputat. Aquest dimecres, el líder d'ERC ha deixat de figurar a la llista d'europarlamentaris, un canvi que es produeix pocs dies després que l'Eurocambra fes marxa enrere i s'alineés amb la posició del Tribunal Suprem.

L'exclusió de Junqueras de la llista confirma el que va verbalitzar David Sassoli, president de la cambra, en la primera sessió plenària del curs. El Parlament Europeu no el considera eurodiputat tot i la sentència que va emetre el Tribunal Justícia de la Unió Europea (TJUE) el passat 19 de desembre, on es reconeixia la immunitat del líder d'ERC.

Inicialment, el Parlament Europeu va posar-se al costat del TJUE. El mateix Sassoli va exigir a les autoritats espanyoles que complissin la sentència i, alhora, va demanar als serveis jurídics de la cambra que avaluessin "com més aviat millor" l'aplicació dels efectes de la sentència sobre la composició del Parlament. Després d'anunciar-ho en seu parlamentària, va rebre l'aplaudiment dels membres que es trobaven a la cambra. 

El Suprem, però, va ignorar la petició. L'alt tribunal espanyol va decidir mantenir Junqueras a la presó argumentant que la condemna implica l'exclusió de la condició d'eurodiputat que li va reconèixer el tribunal europeu". A banda, els magistrats del Suprem van assenyalar que la immunitat reconeguda per les instàncies europees no suposa un "blindatge" davant la sentència que va posar "punt final al procés".

Després que els serveis del Parlament Europeu analitzessin la situació de Junqueras, l'Eurocambra va assumir els arguments de Manuel Marchena i va deixar de reconèixer el dirigent independentista com a eurodiputat.

La defensa de Junqueras no es rendeix

Aquest mateix dimecres, la defensa de Junqueras ha presentat un recurs al Tribunal Suprem perquè Marchena pregunti al TJUE si ha aplicat la seva sentència d'acord amb la normativa de la Unió Europea. L'advocat del líder d'ERC, Andreu Van den Eynde, recorda que la doctrina del TJUE estableix els tribunals nacionals estan obligats a preguntar a la justícia europea en qüestions on els marges d'interpretació són amplis. 

En paral·lel, Van den Eyne treballa en la presentació d'un recurs davant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), el segon òrgan en importància de l'estructura judicial europea just per sota el TJUE.