L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha ofert la ciutat de Vic per acollir la que ha de ser la seu central de la futura entitat financera que sortirà de la fusió de les caixes d'estalvi de Manlleu, Girona, Sabadell i Terrassa. L'edifici operariu podria ubicar-se en terrenys que l'alcalde els ha manifestat aquest mateix matí que està disposat a trobar i posar a la seva disposició.
Justament avui, els presidents de les quatre entitats - Manuel Serra de Caixa Girona, Salvador Soley de Caixa Sabadell, Jaume Ribera de Caixa Terrassa i Joan Contijoch de Caixa Manlleu- han viatjat a la comarca, i han dinat en un cèntric restaurant de Manlleu abans de reunir-se a la seu central de Caixa Manlleu per celebrar una reunió de treball.
A la sortida del dinar, el president de Caixa Manlleu, Joan Contijoch, preguntat per Osona.com sobre la possibilitat que Vic fos la seu de la futura Caixa, ha respost que "encara queda moltes coses per decidir”, sense descartar que hagi proposat també Manlleu. “Això de la seu ja es veurà” ha reblat. Per la seva banda, Salvador Soley de Caixa Sabadell, ha admès que Contijoch els ha intentat convèncer que la capitalitat de Vic o Manlleu és una bona opció, “I tant i tant que ho ha intentat” ha assegurat.
L'entitat que veu amb més bons ulls la proposta vigatana és Caixa Girona. Vic tindria punts per la proximitat de la capital d’Osona amb Manlleu i Girona, via eix transversal, i quedaria equidistant de les altres dues ciutats. A més, Vic mantindria el caràcter simbòlic de territorialitat que vol mantenir la nova ciaxa.
Però una altra probabilitat seria que s'ubiqués al Parc Tecnològic del Vallès, a Sant Cugat (Vallès Occidental). Molt a prop de grans centres de decisió i treball, bé que amb el desavantatge d'estar massa subsumida en l'àrea metropolitana de Barcelona.
El que sembla descartar-se és l'opció de distribuir els serveis centrals en diferents ciutats del país. En aquest cas, la proposta de Vic podria passar per un edifici noble del centre de la ciutat en el qual ubicar el nucli directiu i, per exemple, l'Obra Social. Els serveis tècnics, comptables i informàtics podrien anar a un edifici de nova planta situat a la perifèria industrial de la ciutat.