L'Audiència de Barcelona ha acordat limitar a un màxim de 2,56 milions d'euros la possible responsabilitat civil dels 41 exdirectius de CatalunyaCaixa (CX) acusats d'atorgar-se sobresous irregulars mentre el banc estava sent rescatat entre el 2009 i el 2011. Entre ells, l’expresident de l’entitat, Narcís Serra, i l'exdirector general, Adol Todó, acusats d'administració deslleial i que des de la setmana passada s'asseuen a la banqueta dels acusats. 

D'aquesta manera, el tribunal dóna la raó a les defenses i a la Fiscalia, que van al·legar que l'acusació popular, exercida per la CUP, no pot demanar una major responsabilitat que el directament afectat, en aquest cas, el Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB). A més, també ha deixat sense efecte la fiança de més de 808.000 euros fixada contra Todó, ja que l'única part processal que la demanava, la Confederació Intersindical de Caixes (CIC), s'ha retirat del procediment.

Quatre dies després de la primera sessió del judici, en la qual es van plantejar les anomenades qüestions prèvies, el tribunal ja les ha resolt gairebé totes. Dues han estat resoltes a favor de la defensa, una en contra i l'altra es resoldrà a la sentència.

De fet, el jutge no ha acceptat la petició de Todó de limitar el judici als fets inicialment denunciats, ja que el tribunal considera que la instrucció judicial pot modular i ampliar els fets i delictes a jutjar. Per últim, ha decidit resoldre en sentència l'acotació temporal dels fets a jutjar, demanada per l'acusat Antoni Llardén, que al·legava que sobre alguns dels fets no havien estat preguntats i, fins i tot, podrien estar prescrits. El tribunal diu que primer cal veure si els acusats són culpables d'aquests delictes i després comprovar si se'ls pot condemnar o no.

Les declaracions dels acusats, l'11 d'octubre

El proper 11 d'octubre es reprendrà el judici amb les declaracions dels acusats, iniciant-se amb les de Serra i Todó. La Fiscalia els acusa de dos delictes d'administració deslleial -pels quals els demana quatre anys de presó- per haver-se apujat desproporcionadament el sou malgrat la "difícil situació econòmica" que es vivia a l'estat espanyol. La Fiscalia manté que aquests van rebre retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del FROB. Per altra banda, els reclama que paguin 2,5 milions d'euros a l'Estat en concepte de responsabilitat civil. La CUP, a més, els acusa d'un delicte societari, i arriba a demanar fins a sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per a la resta d'acusats.

L'acusació de la Fiscalia es basa en dos acords del consell d'administració -el gener i l'octubre del 2010- que van ser clarament il·legals, segons manifesta en el seu escrit, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc. 

Per altra banda, els directius també es van pujar el sou -tant el salari fix, com el variable-, de manera que Todó va passar del 35 al 50% de salari variable i va guanyar "il·legítimament" més d'1,3 milions d'euros. Jaume Masana, per la seva banda, qui era número 1 de Todó, va passar del 35 al 45% de sou variable i va obtenir 1,1 milions. De la mateixa manera, Todó va augmentar-se el salari (de cobrar 800.481 euros anuals va passar als 812.501 euros) i Masana va passar dels 598.428 a 610.201 euros l'any. En paral·lel, els exdirectius van realitzar diverses aportacions als seus respectius plans de pensions.

Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.