L'evolució del PIB català el segon trimestre del 2022 mostra un creixement interanual del 4,8%, segons l’estimació avançada de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la comparativa respecte al mateix període del 2021. Així doncs, segons un comunicat del Govern, la taxa interanual se situa un punt i cinc dècimes per sota de la variació de l’economia espanyola i vuit dècimes per sobre de la mitjana de la Unió Europea (UE) en el mateix període. Tot i així, representa una davallada d'1,9 punts respecte de la taxa interanual del trimestre anterior (6,7%). En termes intertrimestrals, comparant-ho amb el primer trimestre del 2022, la taxa de variació a Catalunya és d'un 1,5%, quatre dècimes superior a l’espanyola (1,1%) i nou dècimes superior a la UE-27 (0,6%).

Segons les estimacions de l'avançament del PIB, només mancaria un 1,1% per recuperar el nivell del PIB anterior a la pandèmia. Així doncs, les dades d'aquest dilluns representen el 98,9% respecte del nivell en volum del PIB del quart trimestre del 2019, trimestre anterior a l’inici de la pandèmia de la Covid-19. La variació interanual del PIB durant el segon trimestre de l’any, que és de 4,8%, representa una davallada d‘un punt i nou dècimes respecte de la del trimestre anterior (6,7%) i està influenciada pel fort creixement experimentat en el segon trimestre de l’any anterior (18,7%).

Després de la crisi provocada per la pandèmia i la posterior recuperació del 2021, el segon trimestre reflecteix un creixement notable de l’economia catalana, però amb un comportament desigual per branques d’activitat.

Els serveis mantenen un elevat ritme d’activitat (7,0%) i la construcció creix lleugerament (0,5%). En canvi, l’agricultura i la indústria mostren taxes de creixement negatives de l’1,6% i de l’1,5%, respectivament. Aquestes davallades són fruit d’un deteriorament del context internacional i dels efectes de l’increment generalitzat de costos.

Per sectors, la indústria, amb una taxa interanual del -1,5%, mostra una evolució negativa que reflecteix les dificultats econòmiques de diverses branques manufactureres. Malgrat que les vendes mantenen un bon ritme de creixement a preus corrents, cal tenir en compte l’increment del cost de les primeres matèries i subministraments i l’augment de preus, que tenen com a conseqüència que els resultats en volum del valor afegit industrial passin a ser negatius.