No només els partits polítics estan pendents de l'ascens de Podem als sondeigs electorals. Els mercats financers també vigilen de prop la formació liderada per Pablo Iglesias des que va irrompre al Parlament Europeu amb 5 eurodiputats i amb propostes sota el braç com apujar els impostos als rics o renegociar part del deute espanyol considerat il·legítim. Si bé el programa econòmic de Podem ja suavitzava les propostes del seu europrograma, la possibilitat que el govern espanyol quedi a mans d'aquesta formació neguiteja els inversors.  

 

«Un vot contundent a Podem a les eleccions generals que els permetés governar amb el suport d'algun partit ideològicament proper com IU, molt probablement provocarà caigudes rellevants de l'IBEX-35 que es mantindrien ben bé un parell o tres de mesos, fins que el mercat comprovés si realment Podem és tan perillós per als interessos econòmics de les empreses o no», assegura l'economista Pau Monserrat, especialista en intermediació financera i assessor d'iAhorro, que en aquest sentit resta importància als resultats que pugui obtenir Podem a Catalunya o en unes eleccions municipals, perquè «les mercats ja saben que només Madrid pot canviar la legislació que afecta les empreses i la política fiscal d'un estat». 

 

Què temem els mercats financers? D'entrada, qualsevol element que interfereixi en el factor socioconòmic de la borsa, que té a veure amb la generació de beneficis futurs de les empreses. «Si hi ha esdeveniments possibles com la irrupció de Podem, que promou un canvi que afecti la regulació de les empreses cotitzades, la borsa ho descompta caient, perquè considera que el benefici futur de les empreses, sobretot empreses elèctriques i bancs, serà menor, perquè la nova regulació comportarà una pujada d'impostos sobre els guanys de les empreses», descriu Monserrat. Es tracta d'esdeveniments que encara no han succeït, però com ha passat amb Grècia, on s'haurà de dissoldre el Parlament i s'hauran de convocar eleccions anticipades amb Syriza com a favorita, les borses han reaccionat amb una caiguda del 10,9% a Atenes i del 2% a l'IBEX-35. «Els diners són molt porucs, i si hi ha qualsevol percepció d'amenaça, real o no, fugen cap a un altre país», avisa l'expert d'iAhorro. 

 

En la mateixa línia, l'expert en mercats financers i fundador d'Aula Finanzas, Luis García Langa, avisa que en les anàlisis de diversos bancs d'inversió sobre perspectives econòmiques del 2015 «ja hi ha una alerta clara sobre l'efecte Podem sobre la cotització de les empreses i la solidesa del deute públic espanyol». El principal temor dels mercats financers respecte a Podem és que el seu programa electoral inclou més despesa pública a canvi d'una reestructuració del deute amb els bancs  i amb la UE: «Si aquesta decisió la prens unilateralment, aleshores et deixen sense diners i prou, però si ho fas de forma negociada com ho ha fet Grècia, a canvi hi ha mesures d'austeritat brutals i necessàriament has d'apujar els impostos a la classe mitjana perquè només pots obtenir ingressos per aquesta via», explica Luis García. Al seu entendre, si Podem arribés al poder i no «acceptés les regles actuals del joc financer, les borses s'ho prendrien molt malament i els mercats inversors es retirarien d'Espanya per invertir en un altre lloc on tinguessin garantia que els tornarien els diners prestats i on les empreses no tinguessin tanta pressió», afegeix García, que deixa clar que no es tracta d'abaixar el cap davant dels mercats, sinó de tenir en compte els efectes immediats de determinades decisions, «sobretot perquè el 97% dels fons de reserva de pensions públics està invertit en deute públic, i si fas una quitança, també afecta les pensions». 

 

 

Tant Pau Monserrat com Luis García coincideixen a assenyalar que les borses reaccionaran pitjor com més vots obtingui Podem, i més suaument com més lluny quedi la possibilitat que pugui governar. Assenyalen que si la formació de Pablo Iglesias no té un resultat prou contundent i la possibilitat «d'una pinça PP-PSOE per governar és clara, les borses tendirien a mantenir-se estables després de les eleccions». Ara bé, en els mesos previs, amb l'increment dels sondeigs electorals, «les borses es posaran nervioses i es registraran caigudes, la profunditat de les quals dependrà molt de les enquestes», sentencien. I amb els resultats de les eleccions espanyoles sobre la taula arribarà un altre pic d'inestabilitat borsària: «Quan s'estiguin produint converses per formar possibles coalicions de govern es tornaran a produir caigudes de les cotitzacions de l'IBEX-35, que no es recuperaran fins que s'estabilitzi un nou executiu. La borsa es comporta de manera erràtica, perquè si els inversors s'espanten, amb motiu o sense, retiren els diners immediatament. I potser de seguida tornen a entrar, o no», rebla Monserrat. 

 

 

Podria caure un 10,9% la borsa espanyola per l'efecte Podem? Segons Luis García, el cas de Grècia i Syriza és força més complicat que l'espanyol, i per tant, la desconfiança que genera en els mercats la coalició d'esquerres i la inestabilitat econòmica de Grècia és molt superior a l'espanyola. «Els grecs fan un vot de càstig important amb Syriza, perquè estan molt castigats amb l'austeritat imposada per la UE i la pujada d'impostos, el país està molt trinxat socialment i l'estat del benestar està molt tocat. A Espanya, si bé estem fotuts, no és una situació comparable, i ja hi ha indicis que apunten a la sortida del túnel, per tant, el càstig dels mercats financers no serà tan gran, hi ha expectatives millors». En qualsevol cas, assenyala que «els diners es mouen amb facilitat d'un país a l'altre, es produeixen moviments de vendes i compres d'accions per un simple temor o un indici de perill», i que per tant, «caldrà veure quina percepció ofereix Podem a mesura que s'acostin les eleccions».