Seu del Comitè supervisor.
Els tests d'estrès financer plantejats pel Comitè de Supervisors Europeus (CEBS) dictaminen que ni Unnim ni la fusió liderada per Caixa Catalunya no superarien l’examen de solidesa si es produís una evolució molt negativa de l’economia espanyola i d’alguns vectors europeus com els tipus d’interès. En concret, perquè aquestes entitats tinguessin problemes de solvència s’hauria de registrar un creixement negatiu del PIB del 3% i l’atur s’hauria de situar en el 25%, i a més, el valor dels immobles hauria de caure un 50% i el deute públic espanyol hauria de depreciar-se una mitjana del 5% . Una situació que els experts jutgen de “molt improbable”, i que en tot cas, “perjudicaria tots els sectors econòmics, no només l’activitat de les caixes”, apunta el degà del Col•legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas.
S’obliden de les sinergies d’una fusió
Aquest expert, però, remarca que en el cas de les entitats catalanes que s’han sotmès al test d’estrès, Unnim (Terrassa, Sabadell i Manlleu) i la fusió liderada per Caixa Catalunya (amb Tarragona i Manresa), els paràmetres establerts han descuidat una circumstància important a l’hora de valorar la situació en què podrien trobar-se aquestes entitats: “la metodologia dels tests no ha tingut en compte els beneficis que comporta a mig termini una fusió, les sinergies que genera en estalvis de costos de tota mena i la seva capitalització, per exemple. Les proves de resistència es basen només en elements estàtics, i per al cas català requereix molts més matisos per poder sentenciar si superarien o no una situació tan adversa”. De fet, les entitats fusionades han realitzat els seus tests d’estrès propis, i ambdues entitats asseguren que els escenaris en què tindrien garantida la solvència són pràcticament surrealistes.
Els plans estratègies de les dues entitats preveuen estalvis derivats de la integració de plantilles, el tancament d’oficines, el major control de la morositat i la venda conjunta d’actius immobiliaris dels impagats, així com de la capitalització de les entitats fusionades. És més, preveuen que el 2012 arribaran, després de tres anys de creixements inferiors, resultats positius del creixement del benefici net. Ambdues entitats preveuen, per aquest motiu, retornar els diners del FROB en un termini màxim de tres anys.
Joan B. Casas també assegura que en el cas que s’arribés a produir l’escenari més advers que contempla el test, “les entitats catalanes no tindrien problemes per mantenir-se en el paràmetre establert del Tier 1 –és el capital en relació als actius- en el mínim del 6%”. En el cas d’Unnim, requeriria una injecció de capital de 270 milions d’euros, “una xifra totalment assumible”, i la segona fusió catalana hauria de sumar 1.032 milions d’euros al seu capital, que a parer del degà dels economistes catalans, també seria assumible.
