L'FMI reclama a Rajoy més IVA i mantenir els salaris baixos

"La feina no ha acabat", avisa sobre les retallades | Creu que ha de ser més fàcil retallar el sou als treballadors

Publicat el 27 de maig de 2014 a les 17:40
Malgrat que l'executiu de Mariano Rajoy ha dit per activa i per passiva que no només no augmentarà els impostos aquest 2014, sinó que fins i tot els reduirà el 2015, el Fons Monetari Internacional (FMI) creu que sí que cal augmentar-los. Sobretot, els indirectes. L'ens ha fet públiques aquest dimarts les seves conclusions preliminars sobre l'economia espanyola realitzades per una missió desplaçada a l'Estat, i demana a l'executiu espanyol que incrementi els impostos especials i mediambientals, redueixi gradualment el tractament diferencial a l'IVA i les exempcions de l'IRPF i mantingui els salaris baixos. També veu marge per a una rebaixa de l'Impost de Societats i reclama a la banca que limiti els dividends i redueixi costos, i als governs que impulsin les agències privades de col·locació.

Es tracta, apunta el document, "d'elevar els impostos especials i gravàmens ambientals i fer una reducció gradual dels tractes preferencials de l'IVA". Un augment d'impostos que, això sí, "s'hauria de combinar amb mesures clarament identificades per protegir els més vulnerables". En canvi, el Fons aposta per incentivar la contractació de treballadors poc qualificats mitjançant una rebaixa de les cotitzacions socials.

L'informe del FMI recorda que al primer quart del 2014 ha experimentat el creixement més ràpid des del 2008. També posa de manifest l'increment tan de la confiança com de les inversions i atribueix el bon moment als "esforços col·lectius" que ha fet la societat espanyola en impostos, pensions, reforma del sistema bancari, reducció del dèficit públic, i la reforma laboral. "Sense aquests esforços, afirma el FMI, "la recessió continuaria i la desocupació continuaria creixent".

En tot cas, l'informe posa de manifest que hi ha 5,9 milions de persones a l'Estat que no tenen feina, més de la meitat des de fa un any, i com a resultat d'això "els ingressos mitjans de les llars es mantenen per sota dels nivells anteriors a la crisi". A més, les llars, les empreses i el govern "encara s'enfronten a fortes càrregues de deute". Segons el document, "tots aquests esforços han de continuar per garantir que la recuperació és forta i duradora".

Codi voluntari dels bancs per al deute de les empreses

En aquests marc, el FMI suggereix a l'Estat quatre àmbits d'actuació prioritària. En primer lloc que redueixi "l'estress financer" de les empreses mitjançant mecanismes com un codi voluntari dels bancs per a les empreses similar al que ja existeix per a les persones en el cas de les hipoteques, i un menú de condicions de reestructuració per a les pimes que sigui "estandarditzat".

Segons el document, el govern espanyol "també ha de participar" en aquest procés per facilitar el desapalancament "permetent que el deute tributaris pendents i de la Seguretat Social sigui reestructurat a nivell sostenibles si altres creditors fan el mateix", sense que això impliqui, afegeix, l'incompliment de l'obligació de pagar els impostos.

Segona oportunitat per als empresaris insolvents

Pel que fa als casos d'insolvència de les empreses, el Fons Monetari Internacional demana a l'Estat que consideri la possibilitat d'introduir un règim d'insolvència "que permeti als deutors tenir un nou inici després d'haver renunciar als seus béns no exempts i un període substancial dels esforços de bona fe per pagar el deute pendent". Segons els experts, l'experiència en altres països europeus ha demostrat que aquest marc pot ser dissenyat per afavorir els interessos del sector financer i preservar forta la cultura de pagament.

La manca de crèdit és una altra de les debilitats de l'economia espanyola. Segons el Fons Monetari, el crèdit s'està contraient "més ràpid del desitjable" i cal que els bancs donin liquiditat a les empreses. Per fer-ho, apunta el document, cal que "continuïn elevant els nivells de capital amb el temps", fins i tot "limitant els dividends en efectiu i bonus" i "reduint els costos".

Menys barreres regulatòries

Segons el FMI, la reducció de les barreres regulatòries que "limiten" les empreses és, juntament amb el manteniment de la "moderació salarial" una de les claus de l'èxit de la recuperació perquè "ajudaria a assegurar la recuperació" i es traduiria en "més ocupació pels aturats, més seguretat ocupacional i menys cost de vida. A més, "milloraria la competitivitat" per a una millora notable en el comerç exterior de l'Estat, un fet crític per fer que la recuperació sigui llarga i persistent.

Per aquest motiu els experts demanen al govern espanyol que desplegui la Llei de mercat perquè aquesta operi "a totes les regions d'Espanya". Com a exemple recorda que el govern espanyol ja identificat 2.700 barreres regulatòries "la majoria a nivell regional". "Tots els nivells de govern s'han d'assegurar que són ràpidament eliminades", conclou. En aquest marc, anima també al govern espanyol a presentar "sense demora" un projecte de llei "ambiciós" per eliminar també les barreres reglamentàries en serveis personals.

Més agències privades de col·locació i portal únic a l'Estat

Per frenar la desocupació, el Fons Monetari Internacional aposta per un increment de les empreses privades de col·locació i per la creació d'un portal únic per a tot l'Estat. "Encara queda molt per fer, especialment per part dels governs regionals, per ajudar els desocupats a millorar les seves habilitats i trobar feina mitjançant l'implementació de plans per a l'ús més estès d'agències de col·locació privades", apunta, i "per a la millora dels serveis de capacitació obrint aquest servei a la competència".

També en aquest camp, els experts demanen al govern espanyol que equilibri millor les condicions dels contractes permanents amb les dels temporals, fet que faria que les empreses augmentessin les seves contractacions permanents i invertissin més en personal. Les empreses, segons el document, també haurien d'adaptar la remuneració dels treballadors a les seves condicions específiques per alinear millor la productivitat als salaris.

Reducció del dèficit

El FMI alerta a l'Estat que el seu dèficit continua essent "massa elevat" i el seu deute, que ja supera la mitjana de la zona euro "s'està acostant ràpidament al 100% del PIB". Segons apunta el document, els esforços del govern espanyol per corregir aquesta situació han de ser graduals per minimitzar el llastre sobre el creixement, i per aquest motiu "la pròxima reforma fiscal és una oportunitat única".

Per "promoure el creixement inclusiu" el Fons Monetari Internacional també demana a l'executiu espanyol que "ampliï" l'Impost sobre la renda mitjançant una reducció de les exempcions i dels tractes especials. "Hi ha marge per retallar gradualment", afirma el document.

Menys Impost de Societats, però no al 20%

En canvi, el Fons Monetari Internacional creu que "hi ha marge per retallar gtradualment les taxes de l'Impost de Societats per promoure el creixement". Amb tot, no està d'acord en fer-ho al 20% "que el situaria per sota la mitjana de la UE".

Per últim, el FMI afirma que unes polítiques més fortes per part dels socis europeus "ajudarien a la recuperació tan a la zona euro com a l'Estat". En particular, apunta el document, "mitjançant la reducció dels costos d'endeutament de les empreses i llars espanyoles" i "per l'augment de la demanda de les exportacions espanyoles". En aquest marc, recorda que el FMI ha recomanat al BCE que més flexibilitat en l'euro per donar estabilitat als preus, així com mesures més ambicioses per a la unió bancària.

L'informe, elaborat en base a les recomanacions de la missió d'experts d'aquesta institució que es va desplaçar a l'Estat, s'ha donat a conèixer en una roda de premsa per part del cap del grup, James Daniel, i l'economista sènior del Fons, Paulo Medas.

En el seu últim informe, que data del mes d'abril, el FMI va situar el creixement del PIB espanyol per al 2014 en el 0,9%, mentre que augurava un 1% de creixement al 2015. Pel que fa a l'ocupació la situava en el 25,5% a finals del 2015 i al 24,9% a finals del 2015. Revisava a l'alça d'aquesta manera les seves anteriors prediccions, que es quedaven en un creixement del 0,6% al 2014 i un 0,8% al 2015.

El document assegura que l'economia espanyola es va començar a recuperar a la segona meitat del 2013 i "ha guanyat força al primer quart del 2014" amb "el creixement més ràpid des del 2008". Es basa, segons l'informe, en la fortalesa de les exportacions i una forta millora en les condicions del mercat financer.

Increment de la confiança del consumidor

Un altre dels elements positius que destaca la missió d'experts que ha visitat l'Estat és l'increment de la confiança, que "s'ha recuperat i està alimentant l'augment del consum privat i de les inversions de negocis". Aquesta millora, apunta el document, es tradueix també en un augment de la tendència de l'ocupació. "Esperem que la recuperació continuï a mitjà termini".

En roda de premsa a Madrid, Daniel i l'economista sènior del FMI, Paulo Medas, han advertit que malgrat les bones perspectives, Espanya és un dels països que recapta menys a Europa i hauria d'ingressar més recursos si vol garantir els nivells de benestar social. "Per protegir l'estat del benestar cal pagar-lo, però ara el dèficit a l'Estat és importantíssim i per reduir-lo cal recaptar", ha afirmat Daniel.

Pel que fa a la recomanació d'incrementar els impostos indirectes, Medas ha assegurat que el seu organisme és conscient que augmentar-los pot afectar els sectors socials més vulnerables, malgrat que ha apuntat a la possibilitat de corregir aquesta situació mitjançant subsidis especials i reducció de l'IRPF.

"La feina no ha acabat", ha afirmat Daniel, que ha recordat que a l'Estat encara hi ha sis milions de persones sense feina i un milió en risc d'exclusió social. Medas ha afegit que cal caminar de manera "gradual" cap a la consolidació fiscal, tan als comptes de l'Estat com a les de les comunitats autònomes.

El sector immobiliari ja ha tocat fons

Preguntats sobre la situació del sector immobiliari a l'Estat, Daniel i Medas han apuntat que segons el seu criteri el sector immobiliari a l'Estat ja ha tocat fons i "tots els símptomes indiquen que estem a prop del final de la caiguda dels preus de l'habitatge". I que el sector "s'està estabilitzant".