El professor de l'IESE Javier Díaz-Giménez ha assegurat en una trobada amb els mitjans de comunicació que la reforma del sistema de pensions pactada entre el govern espanyol, els sindicats i les patronals és 'insuficient' i no resol els problemes de fons. Segons ha dit, l'impacte pressupostari serà 'trivial' perquè els períodes de transició són llargs. A més, ha afegit que el canvi legal no contribueix a dotar al sistema de més contributivitat, no millora la solidaritat i tampoc el fa més flexible. D'aquesta manera, els problemes de fons que té el sistema de pensions no es resolen, segons diu, només es retarda la seva explosió. Així, ha augurat nous canvis normatius en els propers anys
Fins a 2013 no comença a aplicar-se cap de les modificacions que ha introduït la recent reforma en el càlcul de les pensions. Aquest és un període que Díaz-Giménez qualifica de 'massa llarg'. Per tant, segons diu, l'impacte pressupostari fins a 2013 serà molt petit i, a partir d'aquesta dada, molt gradual. A més, considera que el nombre de modificacions es tan petit que no serà suficient per corregir tots els desequilibris que pateix la Seguretat Social.
Díaz-Giménez ha admès que, en cas que l'estat recuperi taxes de creixement del 2% al 4% en un període curt, el problema de les pensions s'alleujarà considerablement. Però ha assegurat que no és previsible que passi com en els anys anteriors a la crisi, quan va arribar una gran quantitat d'immigrants en edat de treballar, les cotitzacions van augmentar i l'aparició de dificultats derivades de l'increment de l'esperança de vida es van retardar.
El professor ha afirmat que el sistema de pensions espanyol té diversos problemes. El primer d'ells és, segons ha dit, la forma en la que es fa la contributivitat. Segons Díaz-Giménez, s'incentiva el fet de cotitzar el menys possible al començar la vida laboral i el més possible al final i treballadors que cotitzen el mateix però en moments etapes diferents, després no reben la mateixa pensió. La reforma, segons ha dit, no contribueix a millorar aquest aspecte perquè únicament allarga el període per al còmput de la base contributiva fins als darrers 25 anys treballats.
A més, Días-Giménez ha advertit que els canvis no ajuden a separar entre contributivitat i solidaritat. En aquest sentit, ha afegit que els problemes de solidaritat venen pels topalls de les cotitzacions, que s'estableixen per als que més contribueixen. Així, un ciutadà de l'estat espanyol que guanya 700.000 euros a l'any paga el mateix que un que en guanya 70.000.
L'expert ha admès que, amb el retràs en l'edat de la jubilació, s'aconsegueix augmentar les cotitzacions i disminuir la despesa en pensions perquè, si la gent està dos anys més treballant, cotitza més temps i no percep la pensió durant aquest període. Però ha declarat que hi ha formes més flexibles per millorar la solvència del sistema.
Díaz-Giménez ha posat l'exemple de Suècia, que té un sistema de pensions públic de repartiment que considera 'totalment contributiu, flexible i que s'ajusta automàticament a l'evolució de l'economia i la demografia'. Entre altres característiques, l'expert ha citat que computen tots els anys cotitzats i l'edat de jubilació és flexible, a més de què el percentatge de les rendes del treball que va a parar a la cotització és gairebé deu punt inferior. Segons ha dit, el sistema suec mai canviarà perquè és sostenible i està dissenyat per adaptar-se als canvis econòmics i demogràfics. En canvi, a l'estat espanyol hi haurà noves reformes, segons ha avançat, perquè la reforma no aconsegueix convertir el sistema de pensions en sostenible, només dilata l'aparició dels problemes.
Per la seva banda, el professor Alfred Pastor ha destacat l'impacte que estan tenint economies emergents, sobretot la Xina. Segons ha dit, els ciutadans de l'estat espanyol estan acostumats a que, per exemple, els salaris convergeixin a l'alça amb altres països del voltant que eren tradicionalment més rics. No obstant això, pot passar que els propers anys es donin convergències a la baixa perquè economies com la xinesa tenen salaris més baixos i cada cop són més productives i són capaces de produir més coses, no només manufactura de baix cost.
