Quin és el criteri per considerar un lloc de treball com d'alt valor afegit? Són ocupacions amb un sou per damunt de la mitjana. La contribució de la població estrangera en la nova ocupació ha passat del 28,8% en el període 2014-19 al 49,6% entre el 2019 i el 2023. La majoria dels estrangers provenen de països de fora de la UE (42,6%). Això ha provocat que el pes de la població estrangera sobre l'ocupació total de Catalunya ha augmentat fins al 15,8% el 2023 (13,4% el 2019). A la resta de l’Estat, la participació dels estrangers en els nous llocs de treball postpandèmia també ha augmentat, però en una menor intensitat (29,4% de la nova ocupació).
La nova ocupació postpandèmia ha estat més intensiva en sectors de més valor afegit i vinculada al sector públic, especialment en sanitat, activitats professionals i científiques, administració pública i TIC. La transformació del model productiu català després de la pandèmia es caracteritza per haver augmentat la rellevància de sectors de més valor afegit. Aquesta dinàmica contrasta amb l'experimentada abans de la crisi sanitària, on els sectors amb una major contribució a la nova ocupació eren de menys valor afegit (activitats administratives, comerç i hostaleria). Si mirem estrictament al sector privat, dues terceres parts de l'ocupació creada després de la pandèmia es concentra en sectors d'alt valor afegit.
El sector públic representa el 26% dels nous afiliats a la seguretat social en el període 2019-23, molt superior a l'índex prepandèmic. La població nacional continua tenint una major contribució en sectors d'activitat d'alt valor afegit, especialment en aquells vinculats al sector públic, tant en l'administració, l'educació o la sanitat. En canvi, en activitats més vinculades al turisme, la construcció i el comerç es crea ocupació fonamentalment o únicament estrangera, una dinàmica que s'ha accentuat després de la pandèmia. Però la població estrangera no es concentra únicament en aquests sectors i la seva participació en activitats del sector privat considerades d’alt valor afegit ha augmentat de manera rellevant els últims anys.
Revisió a l'alça del creixement
L'Informe de conjuntura catalana del segon trimestre de 2023, elaborat per la Cambra i per l'equip AQR-Lab de la UB, revisa a l'alça la previsió de creixement de l'economia catalana per al 2023 (2,2%) i 2024 (2,3%). La perspectiva de la Cambra té com a base principal el dinamisme del sector exterior i l'evolució favorable de la inflació. En canvi, de cara a finals d'any i inicis del 2024, es preveu que el creixement es moderi en un context d'estancament a la zona euro i l'impacte de les pujades del tipus d'interès.Segons l'informe cameral, el sector exterior ha estat el motor determinant de creixement de l'economia catalana en un context de major competitivitat per la normalització de les cadenes de subministrament globals, el descens dels costos energètics i el dinamisme del turisme estranger. La debilitat econòmica d’Europa fa preveure, però, un menor dinamisme del sector exterior català. De fet, les últimes dades fins a maig ja reflecteixen una desacceleració generalitzada de les exportacions en el segon trimestre.
La moderació gradual de la inflació i la resiliència del mercat laboral representen un suport per a la confiança dels consumidors La Cambra revisa també a la baixa la previsió d'inflació anual de Catalunya per al 2023 del 4,1% al 3,6%. Quina és la clau d'aquesta xifra? Una és la tendència favorable dels preus dels aliments, que es preveu que continuïn contribuint a reduir la inflació, sempre i quan la moderació dels costos de producció dels aliments segueixi a la baixa. Segon, la contribució dels serveis a la inflació s'ha estabilitzat durant els últims mesos, tot i que continua elevada i sent un dels principals riscos a l’evolució futura de la inflació. I, tercer, les pressions salarials han estat menys intenses durant el segon trimestre, també en un context de millora de les perspectives sobre la inflació.
Si aquestes dinàmiques no es torcen, s'espera una evolució favorable de la inflació que hauria de contribuir a millorar la capacitat adquisitiva dels consumidors en un entorn de dinamisme i resiliència del mercat laboral. En aquest context, es revisa a l'alça la previsió del consum privat per al 2023 i 2024 i es preveu que vagi de menys a més, malgrat l'impacte de la pujada dels tipus d'interès i l'increment de la taxa d’estalvi de les llars. La Cambra assenyala igualment que, més a mig termini, el desplegament dels fons Next Generation haurien de ser una palanca per a la inversió pública i privada.
En conclusió, l'economia catalana va recuperar ja fa un any el nivell d'activitat anterior a la pandèmia, però el més rellevant és que ho ha fet amb un model de creixement més intensiu en sectors d'alt valor afegit. De mantenir-se aquesta tendència, la transformació del model productiu es traduirà en avenços significatius de la productivitat del treball en el mitjà termini, permetent millores salarials que compensin la pèrdua de capacitat adquisitiva de les famílies, degut a l’actual episodi inflacionista.
