Panoràmica de les vinyes de Galhac. Foto: Eva Vicens
En plena edat mitjana, l'occità va viure l'època de major esplendor i es va convertir en una de les llengües més importants d’Europa. Els trobadors escrivien la seva poesia en aquest idioma, que va esdevenir un model per a la cultura i la literatura catalanes. Entre els milers de versos que es van escriure, hi apareixen algunes referències al vi, semblants a aquest vers -molt més actual- de Frederic Mistral:
«Provençaus, vaicí la copa / Que nos ven dei catalans : / A de reng beguem en tropa / Lo vin pur de nòstre plant ! (...)» -- «Provençals, aquí tenim la copa / Que ens ve dels catalans: / Alceu la copa, bevem tots junts / El vi pur de la nostra terra! (...)» (Vers extret de la cançó "Copa Santa").
"Al departament del Tarn (dins la regió de Migdia-Pirineus) un 60% de la població rural parla occità", explica l’historiador local Christian Rivieres. "A les ciutats, en canvi, gairebé s’ha perdut", diu nostàlgic, mentre recorda l’època daurada de l'idioma: "El comerç entre el nord d’Itàlia i Catalunya, passava pel Tarn i el llenguatge per la comunicació era l'occità."
En aquesta mateixa regió, l'idioma gaudeix de cert reconeixement entre el sector vitivinícola. Alguns cellers l'utilitzen, per exemple, en l'etiquetatge i consideren, a més, que pot ser l'eina clau per millorar la promoció de la zona i els seus vins.
Lo Castèl de Brames
Al cor d'Occitània, a la ribera esquerra del riu Tarn, hi ha el domini del Castèl de Brames, un del centenar de cellers elaboradors de l'AOC Galhac -les sigles en francès AOC, d'Appellation d'Origine Contrôlée, equivalen a la reglamentació de les denominacions d'origen (DO) de l'Estat espanyol- que té una peculiaritat: etiqueta totes les seves botelles en occità.
"Ho fem per transmetre un missatge d'identitat, per demostrar que aquí tenim una cultura potent, encara viva", explica Estela Loddo, responsable del celler. "És la nostra manera de lluitar per la nostra cultura a l'igual que fan d'altres zones de la República francesa com la part catalana, basca o bretona", continua.
El domini té una extensió de 28 hectàrees, tot i que només embotella la producció de 4 ha -la resta la venen a la Cooperativa de Vinovalie, a Rabastens-. Entre les varietats que treballen hi ha les locals dures, baucol i prunelard en vins negres i el lèn de lèl, mauzac i moscatell pels blancs. També tenen sirà i sauvignon. "Produïm un 60% de vins negres i 40% de blanc majoritàriament monovarietals per afavorir que es coneguin millor el producte local".
«Lo Vin de Galhac»
Galhac (en francès Gaillac) és la capital de la zona vitivinícola que porta el mateix nom i és una de les més antigues que hi ha documentades a la República. Els romans hi haurien portat les vinyes entre els segles I i II, plantant una llavor que avui continua germinant en grans blancs, negres (tot i que en menor producció) i els efervescents brut i semi-brut, tan típics de la zona.
"L'antiguitat històrica dels vins de Galhac s'explica per moltes raons", explica Loddo. "El clima mediterrani afavoria la producció; la proximitat amb el riu Tarn permetia transportar-lo i comercialitzar-lo".
Tot i la llarga tradició, aquesta no és una de les zones vitivinícoles més conegudes ni dins ni fora de l'Estat francès: "Durant molt de temps, Galhac es coneixia sobretot pels seus vins blancs, però sempre hem tingut molts problemes per destacar per sobre de zones com Bordeus", prossegueix. "La fil·loxera va afectar molt i va fer que es perdessin moltes de les varietats autòctones, però ara s'estan recuperant i això ens ha de servir per revaloritzar la nostra zona de producció i recuperar la nostra identitat". "Penso -conclou- que l'occità pot ser un bon argument comercial i cultural per aconseguir-ho".
El sòl de Galhac és calcari, àrid i amb predomini de grava, i produeix varietats majoritàriament autòctones com el mauzac, len de l'el i moscatell (en blancs); i el brocol (o fer), duras i prunelart (en negres). El sirà és una de les poques varietats no autòctones que també hi té certa presència. El total d'hectàrees comptabilitzades dins l'AOC Galhac és de 3.500.
Robert de Plageoles fou un dels precursors de la recuperació de varietats autòctones a la zona. "A finals dels 70 i principis dels 80 del segle passat -explica orgullós el seu fill Bernard, actual responsable del celler Robert & Bernard de Plageoles- va replantar varietats locals per recuperar la tradició". El resultat són 25 hectàrees de vinya i la producció de 100.000 botelles anuals, majoritàriament de varietats blanques (70%).
"Nosaltres som artesans del vi. Escoltem el territori, apliquem una cultura biològica i presentem els vins embotellats sabent que hem cuidat i respectat tot el procés", explica Bernard de Plageoles.
L'AOC de Galhac està formada per 3 cooperatives i un centenar de cellers. Tot i coincidir en la zona de producció, la manera d’explotar i treballar els dominis canvia d’un productor a l’altre.
Can Robert & Bernard de Plageoles, sota la màxima del "respecte al terroir", és l’únic celler de la zona que exporta part del seu producte a l’estranger –en trobes per exemple a la vinoteca vinosdulces.com, Vallvidrera (Barcelona).
Altres productors com els de Château de Salettes, per exemple, han apostat per l’enoturisme i combinen l’elaboració dels vins amb la gestió d’un establiment rural (el castell està condicionat amb diverses habitacions) i oferta gastronòmica de nivell a través del restaurant del Castell reconegut amb una estrella Michelin.
Altres productors com els de Château de Salettes, per exemple, han apostat per l’enoturisme i combinen l’elaboració dels vins amb la gestió d’un establiment rural (el castell està condicionat amb diverses habitacions) i oferta gastronòmica de nivell a través del restaurant del Castell reconegut amb una estrella Michelin.
De bons vins i efervescents no en falten al departament del Tarn. Per fer un bon maridatge, foie, ànec o el plat típic de la regió, el caçolet (en francès, adaptat de l'occità, cassoulet) elaborat amb mongeta blanca, fetge d’ànec i embotits -com la botifarra de Tolosa- i que serveixen, acabat al forn, dins d'un bol de ceràmica.
Selecció dels vins de Robert & Bernard de Plageoles Foto: Eva Vicens
