La consellera de Treball, Mar Serna. Foto: ACN

Els factors positius de flexibilitat interna a les empreses que aporta el model alemany de 'flexiseguretat' és d'esperar que tinguin una forta presència les pròximes setmanes en les negociacions entre els agents socials i econòmics sobre reforma laboral, segons confia la consellera de Treball, Mar Serna.

La consellera ha dit que la flexibilitat interna a les relacions laborals de l'estat espanyol no ha 'triomfat' gaire i han estat 'poc riques'. Serna ha explicat que dels 2 milions de contractes que es van signar el 2009 només 11.000 contractes, el 0,6% eren contractes de formació de joves. Això demostra que 'o no s'utilitzen o bé no serveixen', però alguna cosa s'ha de fer, ha dit la consellera.

Mar Serna ha destacat l'alta taxa d'atur que s'ha fixat en el segment dels joves i s'ha mostrat crítica en el fet que la contractació formativa de joves a les empreses pràcticament no s'hagi fet servir, tot i la importància que té aquest model de contractació per fer la 'transició' entre la formació laboral del joves al mercat de treball.

Per explicar l'escassa aportació de mesures de flexibilitat interna a l'empresa, Mar Serna ha recordat que dels 1.527 convenis negociats a Catalunya, només el 6%, 89 convenis, recullen la clàusula de desvinculació salarial, i només el 4,8%, 74 convenis, tenen inclòs clàusules de flexibilitat en la jornada. Això suposa, segons la consellera, que es té una negociació col•lectiva 'poc rica' i amb poca 'flexibilitat'.

Mar Serna confia que el factor innovador del model de 'flexiseguretat' alemany planegi d'una manera substancial en les negociacions que s'han obert que ocuparan els pròxims dies i setmanes les agendes dels agents econòmics i socials per consensuar una reforma laboral. Tot i això, Serna ha condicionat la reforma laboral al consens dels agents socials i econòmics perquè pugui ser un nou mar de relacions viable.

La consellera ha explicat que mentre a l'estat espanyol els directius de la majoria de l'empreses no saben respondre al pes que suposa la despesa de formació contínua en el conjunt de la massa salarial, a Alemanya s'imposa la 'flexiseguretat' condicionada a la formació contínua dels treballadors.

Serna ha dit que els empresaris alemanys saben que en algun moment donat sortiran d'aquest cicle de contracció de l'economia i que durant aquest temps de caiguda de l'activitat cal imposar mesures que facin reduir els costos laborals per adaptar-los a la caiguda de l'activitat però també aprofitar aquesta caiguda de l'activitat per formar millor els treballadors per tenir-los més preparats quan arribi el cicle expansiu, millor formats i més competitius.

La consellera ha fet aquestes reflexions amb motiu de la inauguració de d'una jornada organitzada per Esade sota el títol 'La flexibilitat interna com alternativa. Diagnosi i propostes'.

Un dels factors que posen especial dificultats per implantar mesures innovadores de flexibilitat interna a les empreses és la dimensió de les empreses espanyoles. De l'1,3 milions d'empreses que hi ha a l'estat espanyol, prop de 750.000, més de la meitat, només tenen entre 1 i 2 treballadors en nòmina. Aquesta dimensió de microempresa generalitzada és 'sens dubte' un condicionant per implantar mesures de flexibilitat, segons ha explicat el coordinador de la jornada i professor de la facultat de Dret d'Esade, Joan Coscubiela.