Unnim intenta treure's els pisos de sobre. Foto: Adrià CostaCom es possible que una caixa d’estalvis que el febrer de 2011 presentava un benefici net de 42,3 milions d’euros de l’exercici 2010, set mesos després el Banc d’Espanya la compri per un euro? El patrimoni d’Unnim, fruit de la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu és, evidentment, molt superior al de qualsevol objecte de basar. L’edifici històric de Caixa Sabadell, al casc antic de la ciutat, i les modernes oficines centrals de Caixa Terrassa al capdamunt de la Rambla d’Egara, per exemple, no són pas xavalla. Però, quant valen? Ningú no ho sap del cert. El seu valor de mercat és avui absolutament subjectiu. I és precisament aquesta subjectivitat a l’hora de valorar l’actiu de l’entitat, que inclou els béns mobles que té en propietat, les participacions en empreses, els pisos i terrenys que s’ha hagut d’adjudicar perquè els seus clients, particulars o constructores, no paguen el crèdit, etc, la clau de volta per explicar per què la Unnim diu que té beneficis i a la vegada el BE considera que el seu valor de mercat és zero, o el que és el mateix, un euro simbòlic per formalitzar una compravenda obligada.
Molts totxos i pocs bitllets a la cartera
“Quan l’entitat anuncia que té un benefici net de 42 milions, només està dient que la xifra resultant de l’operació comptable actiu menys passiu –comptes corrents, dipòsits de clients i altres productes financers-, els ha donat aquest resultat. Però si tens un actiu inflat o no prou desinflat, aquest benefici és fictici, perquè a la pràctica t’estàs menjant les reserves per tenir liquiditat, per exemple, per a l’obra social. L’error de base és valorar incorrectament l’actiu, fer-lo més gran del que en realitat és”, explica el conseller del Banc d’Espanya Guillem López Casasnovas. No vol pas dir, però, que Unnim i altres caixes que es troben en una situació similar hagin fet trampa amb la comptabilitat o hagin jugat brut, sinó que han fet una valoració dels seus actius més optimista que el Banc d’Espanya.
A tall d’exemple, Casasnovas explica que si l’entitat va concedir un crèdit per valor de 300.000 per a un pis que ara té adjudicat per impagament, segons els criteris del BE, el seu valor ha de devaluar-se cada any un 10% del preu de mercat. “Ara mateix ningú no sap quant val aquell pis a Terrassa, per exemple, perquè no se’n venen. Davant d’això, l’entitat fixa el valor inicial en el preu del crèdit que va concedir, que és més elevat del que en realitat deu ser, i va descomptant aquest 10% anual, que s’ha de posar a provisions de l’entitat. Si això es fa amb tots els terrenys i pisos que té en cartera de particulars i constructores, resulta que el valor teòric dels seus actius s’infla excessivament i aquells diners ni tan sols estan disponibles, són parets i sòls sense vendre”. De la mateixa manera, és impossible taxar amb exactitud el valor de les participacions en empreses que tenen les entitats en forma d’accions, i per tant, la caixa acaba fent una valoració aproximada per a anotar-la al compte d’actius.
En aquest mateix sentit s’expressa l’expresident de Caixa Catalunya, Antoni Serra Ramoneda, que considera que el 2010 Unnim no va tenir beneficis: “no havia aplicat un criteri prudent de valoració dels seus actius i anava perdent tresoreria, menjant-se les reserves per disposar de liquiditat, i ara, quan en Banc d’Espanya ha revisat la valoració dels seus actius, ha detectat que eren molt més baixos, de manera que el que té val menys que el que deu, el saldo tendeix a zero. Per tot plegat, el BE no s’apropia de la caixa per un euro, sinó que assumeix el seu deute i paga un euro simbòlic per la transacció”.
I és precisament aquest deute que arrossega l’entitat financera com a conseqüència de l’enganxada de dits del totxo allò que ha dut el Banc d’Espanya a valorar l’entitat en un euro. “El balanç és negatiu, i una xifra que sembla molt elevada, 42,3 milions d’euros de benefici net, només representa prop del 5% dels actius atrapats que no poden convertir-se en líquid ara per ara. És a dir, que de regalar caixes, res des res, el BE assumeix el deute que hi ha al darrere d’Unnim”, precisa López Casasnovas.
Des d’aquesta entitat remarquen que el fet que els actius s’hagin deteriorat “no és fruit d’una mala gestió”, sinó de la pròpia dinàmica del mercat, que deteriora els actius immobiliaris a gran velocitat. “Les dotacions per a provisions que havíem de fer pels immobles adjudicats sense vendre se’ns van anar menjant el capital a nivell de balanç. Segons el BE, els nostres actius no valen res, però si s’hagués optat per una política d’aparcar temporalment el sector immobiliari a l’espera de temps millors i no forçar-nos a malvendre ara, molt probablement hauríem tirat endavant”, conclouen fonts d’Unnim.
A l’espera d’un nou comprador
Malgrat tot, el Banc d’Espanya considera que Unnim i CatalunyaCaixa són entitats “viables” que s’han de sotmetre a un procés de reestructuració i de negoci autoritzat per Brussel·les. Una reestructuració que pot passar per la revenda de les caixes a una altra entitat financera o a un fons de capital risc. En aquest sentit, la prioritat d’Unnim passa perquè el seu comprador –la transacció seria per un o dos euros entre aquesta entitat i el Banc d’Espanya- sigui una caixa d’estalvis, que entendria millor la filosofia de caixa que vol conservar l’entitat catalana amb l’obra social com a eix central. Ibercaja és l’entitat amb més possibilitats en la travessa, tot i que la basca BBK també hi podria estar interessada.
